Context
El divendres 17 de juliol de 1936 Terrassa, una població de 47.690 habitants, rep rumors d’un aixecament militar feixista contra la República. Un grup de militars golpistes s’aixecaven en contra d’una temuda revolució i el que veritablement va passar es que van provocar una guerra i una revolució. El fracàs parcial del cop d’Estat militar provoca una guerra. Les tropes que manava Franco a les Canàries es declaren rebels al règim republicà. S’incia així tot un pla per a exterminar la república que no abandonarà als franquistes amb la seva victòria militar. Es perllongarà més enllà del 1939.
Un 26 de gener de fa 83 anys, al migdia el front arriba a Terrassa i la ciutat es ocupada per les tropes franquistes. Començava una llarga negra nit on una justícia arbitrària escamparà molta por entre la ciutadania. Es fa difícil fer un llistat exacte, fidedigne, per raons òbvies. L’any 1939 no va acabar la guerra, va continuar amb els consells de guerra, la repressió, el silenci, això fa que, després de molts anys, es fa difícil disposar d’una nòmina exacta, per exemple, de combatents republicans.
En la llista de 215 víctimes en la Terrassa republicana s’hi hauria de sumar l’assassinat de 3 membre de la FAI i de 13 terrassencs que no resideixen a la ciutat (Manresa, Barcelona, Collbató, Tortosa. Diverses professions i on hi ha un membre de la CNT). En total, 231 persones víctimes de la repressió a la rereguarda. Beatificacions, causa general, martirologis… les víctimes de la violència revolucionària mai van ser oblidades. Per les altres víctimes republicanes no va existir un registre civil, ni làpides, ni martirologis ni causa General.
1.177 registres de morts: 871 milicians/combatents – 306 civils
871 milicians/ combatents: 842 (un 72% del total del cost humà i un un 97% del total són milicians i combatents republicans
Combatents de l’Exercit Nacional: 27. En 22 casos consta el lloc, el front. La majoria al Tercio de requetès de Nuestra señora de Montserrat. 6 morts a la batalla de l’Ebre, 4 en la defensa de CODO (Saragossa l’any 1937). En tan sols 2 casos no tenim informació per determinar si defensaven la República o eren partícips del cop d’estat militar i combatents en l’exercit Nacional dirigit per Franco.
Dels 871 registres en total de milicians/combatents tenim 162 casos consta desaparegut. Dels quals 58 correspon a joves menors de 22 anys
Dels 871 morts de milicians i/o combatents:
1936………60 morts (6,8 %)
1937………112 morts (12,8 %)
1938………514 morts ( 59 %)
1939………97 (11,1 % )
Sense determinar data: 88 casos (10%)
La localització de les baixes: només queda reflectida en el 70% dels registres. 264 no consta lloc de la mort.
Entre 1936 i estiu 1937, el 19,6% de morts milicians/combatents
Entre l’estiu de 1937 i la primavera de 1939, un 70 i un 80%
Els combatents terrassencs participen en els fronts d’Aragó (Belchite i Terol) de Lleida (Segre, Balaguer i Serós) i de l’Ebre, i durant l’ofensiva final sobre Catalunya.
La distribució de les baixes del bàndol republicà
Un 60% de les baixes es dona en els fronts d’Aragó i de Catalunya (355-360 milicians /combatents republicans)
L’edat mitjana dels combatents morts? 26 /27 anys
232 joves menors de 22 anys morts/desapareguts, el que significa un 26% del total; 60 de la lleva del biberó: 17 i 18 anys; un cas de 14 anys, el mes jove en el front d’Aragó el 5 d’octubre 1936.
256, entre 22 i 30 anys (29%) / 167, més de 30 anys. (19%)/ 215 no consta (24%)
La primera víctima militar es del 5 d’agost 1936 en el front de Madrid: Miquel Íñiguez Llopis de 22 anys…milicià voluntari en una columna del PSUC.
26 agost de 1936, un altre milicià de 25 anys en el Front d’Aragó: Feliu Vázquez Taveria.
28 agost en el Front del Centre (Toledo) 17 anys un altre milicià: Esteve Bernat Bartomeus
Registre del cost civil
“A Terrassa i Catalunya l’aixecament militar feixista fracassa i provoca una revolució social. La ciutat no viu de prop la guerra, però durant els primers mesos patrulles armades duen a terme una tasca sistemàtica de detencions i assassinats de persones considerades contràries a la revolució. La repressió no té un criteri uniforme, depenia de la dinàmica, els interessos o les fòbies dels que componien les patrulles – els anomenats grups d’incontrolats-. Va permetre l’aflorament d’odis creuats que s’havien anat acumulant amb el pas dels anys, un fil de memòria que no s’havia trencat amb el temps i que arrossega comptes pendents de conflictes socials anteriors…. i es va desfermar una forta repressió contra molts empresaris, directius d’empreses i gent conservadora en general. la repressió cau sobre tot un ventall de persones sospitoses de poder donar suport als insurgents (molts vinculats al salisme) o simplement víctimes d’una denuncia. Una dualitat de poders s’instal•la a la ciutat: milicians que patrullen armats d’una banda i de l’altra un Ajuntament dirigit per l’Alcalde Samuel Morera que condemna actes de violència. Una repressió al marge de les institucions republicanes…i algun dissident de la CNT qualificarà com “l’esgarrifos devessall de sang”, denunciant “segrets i crims que quedaven sota el vel de l’ombra i la impunitat”.
Dels 306 Civils registrats: 260 morts corresponen als assassinats comesos per grups d’acció, patrulles armades, víctimes de la violència política i la revolució social.
Entre els 260
207 morts entre juliol i desembre de 1936 (78%) es produeixen els assassinats.
El 19 de juliol es produeix la primera mort (27 anys) Josep Domingo Montserrat (treballador Caixa Estalvis).
El 21 de juliol un home de 64 anys. Josep Bové Obradors (Escolapi)
El 23 de juliol un mecànic (Miquel Trullàs Magench) mort a prop de Matadepera
El 24 de juliol en la colònia Prat de Matadepera un grup de milicians
Francesc Salvans i el seu Fill,Joan Salvans, Industrials de SAPHIL, director Caixa d’Estalvis de terrassa), Joaquim Barata (Frabricant de draperia), Gaietà Vallès (Soci de Tarrasa Industrial), Agustí Prat (empresari Jubilat), Francesc de Paula Badia i Tobella (Notari), Manuel Vallhonrat (Fabricant de mitges), Josep Maria Duran (Fabricant de Draperia).
34 corresponen a víctimes de bombardejos fora de la ciutat i accidents derivats de la guerra
4 víctimes dins del context de l’arribada el dia 26 de gener de 1939 de les tropes Nacionals i la retirada dels combatents republicans de pas per la ciutat.
8 victimes civils /militars sense determinar circumstancia de la mort
