El mes de setembre hi ha prevista una jornada sobre l’espai públic i la memòria
històrica. La qüestió del nomenclàtor, promoguda pel Centre d’Estudis Històrics
amb l’Ajuntament de Terrassa. Dos temes importants i com diria algú, de llarga
tradició, sobretot, no resolts, ni a nivell general d’Estat, ni de Catalunya, ni a
molts municipis, ni a Terrassa.
I això ho podem veure amb tres exemples clars, a Madrid, les casernes militars
i Tortosa. On la Llei de la Memòria Històrica no s’acaba d’aplicar, on alguns
partits com VOX, el PP i Ciudadanos en fan riota permanent, i la boicotegen de
forma sempre que poden, com és evident, amb la complaença de part de la
Judicatura, on el franquisme incrustat és una evidència. I un partit PsoE-Psc
que son uns cagadubtes permanents, que volen evitar confrontacions i al final
son la riota de tothom.
Madrid, on cada canvi de govern comporta canvis i en alguns casos es fan
malbé i eliminen espais dedicats al record a persones assassinades pel
franquisme. L’alcalde del PP fa canvis en el nomenclàtor, i fa eliminar espais de
la Memòria Històrica a cop de mall, amb tota impunitat i sense el més mínim
respecte, amb el suport incondicional de l’extrema dreta. I tenim monuments
vergonyosos com el “Valle de los Caidos” encara amb ple funcionament.
Les casernes militars, que son veritables espais tancats i on tots els feixistes i
franquistes que van dur a terme el cop d’estat, reben homenatges, hi ha espais
dedicats, i els seus noms presents. És més, en les mateixes Acadèmies
militars, encara gaudeixen d’un alt prestigi i dedicació. Això si, els militars i
responsables de la Guàrdia Civil que van donar suport a la República, ben
amagats, repudiats i oblidats.
I el famós monument de Tortosa, que és una vergonya que alguns demanen la
seva reinterpretació, i que un jutjat a paralitzat la seva eliminació. Els que ho
demanen no son objectius, ja que és un monument que no té cap
reinterpretació, està dedicat als que van perpetrar el cop d’estat, res a veure
amb la memòria dels soldats dels dos bàndols, és una exaltació als
guanyadors, i decidit per uns criminals. Per tant, només cal aplicar d’una
vegada la Llei i eliminar-lo, i si és vol un record pels soldats morts, que es faci
un monòlit dedicat a tots ells.
L’aplicació de la Llei de la Memòria Històrica s’ha d’aplicar sense dilacions,
sense dubtes, ni interpretacions interessades. El franquisme incrustat ha
intentat i intentarà per tots els mitjans evitar la seva aplicació, a més sap que té
part de la Judicatura corrupte, al seu servei. Per la dignitat de moltes persones
que van patir exili, assassinats, tortures, presó, marginats, depurats…, no
podem permetre que aquesta situació es mantingui en el temps, i que al final
sigui VOX o el PP qui imposin una revisió històrica interessada i mantinguin als
criminals i afins en espais públics i reben homenatges i consideracions.
I cal que d’una vegada que el PsoE-Psc i d’altres partits, deixin de fer-los el joc
per les seves pors i contradiccions permanents, que és el resultat d’una
transició que va ser una enganyifa amb l’absurd de la suposada reconciliació,
que només va servir per no demanar responsabilitats als criminals i al
franquisme, en general.
I la nostra ciutat, Terrassa, no és una excepció, més de quaranta anys de
governs del PsoE-Psc, no han estat capaços d’afrontar i resoldrà els problemes
del nomenclàtor, i tots els reconeixements fets a veritables impresentables,
criminals i addictes al règim franquista, que avui encara els tenim presents.
Per desgràcia, tots aquests aspectes no son innocents, formen part de l’ideari
dominant, i les seves classes, ja que cal recordar que molts dels prohoms de la
ciutat, industrials i àmbits econòmics, van ser responsables i participants del
règim, que sempre van beneir fins que tots es van convertir en demòcrates de
tota la vida l’any 1978, amagant el seu passat i buscant un oblit estratègic.
Dominaven tots els àmbits de poder de la ciutat fins fa quatre dies.
Això si, amb la complicitat d’un Ajuntament democràtic incapaç d’afrontar el
problema i adequar per a una banda el nomenclàtor, i per l’altre, acabar amb
tots els reconeixements públics que l’Ajuntament va fer a molts franquistes. I tot
per a evitar que els poders fàctics dominants es molestessin, per a evitar
enfrontaments deien. Per això tampoc, no es va fer cap reconeixement a
determinades persones del règim republicà local, ni es van eliminar a molts
personatges infames de l’àmbit públic. I la pregunta segueix sense tenir
resposta, com és que avui encara tenim un monument públic a Alfons Sala o un
Passeig amb el seu nom, o molts personatges encara amb medalles i
reconeixements de la ciutat, o una galeria de persones il·lustres a l’Ajuntament
amb veritables impresentables que no s’han eliminat.
Alguns ho hem demanat moltes vegades, cal que el nomenclàtor sigui
equilibrat, elimini personatges que son un veritable atemptat a la dignitat i
civilitat, i cal recuperar a moltes persones dignes que van lluitar per la llibertat,
la democràcia, que en van donar la vida i avui plenament oblidats, que és el
pitjor que pot passar, sobretot, després de més quaranta anys de suposats
governs progressistes i “d’esquerres”. Al final Ajuntament i poders fàctics, van
establir un pacte de silenci i oblit vergonyós.
Veien algun participant en aquesta Jornada que van tenir l’oportunitat d’afrontar
i resoldrà aquests aspectes i que no en van fer res, un pensa que veurem al
final quines seran les conclusions, i sobretot, si de veritat servirà per acabar
amb la injustícia d’un nomenclàtor no resolt, d’acabar amb tot un seguit de
reconeixements públics, i d’una vegada aplicar la Llei de la Memòria Històrica
com a mínim a nivell local de forma clara i evident, sense excuses. Veurem si
servirà per avançar o de nou una oportunitat perduda.
