La història del molí de vent en una plaça de Terrassa. Un element arquitectònic situat dins de la trama urbana i que encara sorprèn a més d’un ciutadà que passa pel seu costat. És patrimoni històric, un record del passat, de quan la ciutat era diferent. Es tracta d’una petita joia a la que en ple segle XXI cal donar valor.
La nova planificació urbana de la part nord del torrent Monner va ser resolta amb un terraplenament del torrent
La nova planificació urbana de la part nord del torrent Monner (zona també coneguda com torrent de l’Apotecari) va ser resolta amb un terraplenament del torrent, donant pas a un espai que connectava l’avinguda Jaume I amb el passeig Vint-i-dos de Juliol. L’enderroc de diverses cases va deixar al bell mig de l’entrada del carrer del Camí de Castellar un dels pocs molins de vent que queden a la ciutat.
Molts terrassencs i terrassenques se’n pregunten el seu origen i la seva ubicació.
Aquest element forma ja part del conjunt urbanistíc de la zona i molts terrassencs i terrassenques se’n pregunten el seu origen i la seva ubicació.
El 2014 es va restaurar, perquè estava fora de servei i presentava un mal estat de conservació, a més de fer força soroll amb el moviment de les aspes. És un testimoni de la cultura de l’aigua de la Terrassa del segle XIX, on empreses i habitatges particulars l’extreien del subsòl per veure, per regar les hortes i pel funcionament de les indústries.
És un testimoni de l’aprofitament de l’energia eòlica, està muntat en una torre circular d’on sobresurten les aspes. En general el molins de vent terrassencs eren emprats per a l’extracció d’aigües. Sembla que aquest molí formava part de les terres de la família Moner, que també tenia un rengle de cases al carrer de Ponent.
