Les imatges van ser emeses pel NO-DO el 21 de juliol de 1975. Es tracta de la construcció de l’Autopista del Vallès, la C-58. La propaganda franquista ens permet veure com era la comarca i el Barcelonès fa 40 anys. Tot un document excepcional.

Al voltant de l’autopista es va crear tot un món d’habitatges, empreses i servei

Al voltant de l’autopista es va crear tot un món d’habitatges, empreses i serveis, fins a arribar al que coneixem avui. Es va inaugurar durant una visita dels llavors prínceps Joan Carles i Sofia. Sense aquesta via de gran capacitat, actualment no s’entendria la comarca.

L’autopista C-58 és avui un de les vies més congestionades del país, malgrat les últimes ampliacions. Cada matí pateix cues quilomètriques. Qualsevol petita avaria, o un accident, generen el caos. I és que és l’eix sobre el que gira el trànsit entre el Vallès Occidental i la capital de Catalunya.

L’autopista es construí per recomanació del Banc Mundial

L’autopista es construí per recomanació del Banc Mundial, que el 1970 va concedir un crèdit de 30 milions de dòlars per a la seva construcció. Aquesta es va iniciar un any més tard, i al cap de tres anys més l’autovia entrava en funcionament. Inicialment, rep la denominació d’autopista B-29 i posteriorment s’anomenà A-18. Va tornar a canviar de codi quan la Direcció General de Carreteres de la Generalitat de Catalunya li va donar un nou codi anomenant-la com la coneixem avui dia, C-58.

La via passa per la cubeta del fons fluvial del riu Sec, entre Cerdanyola del Vallès i Ripollet, i salvant-hi l’orografia de la Riera de Les Arenes (Terrassa). Fins aleshores, per anar a Barcelona s’emprava la N-150 (carretera de Montcada i Reixac a Terrassa), una via avuio encara fonamental. Es pot dir, de forma literària, que discorre de forma paralel·la a la línia ferroviària Barcelona-Manresa-Lleida-Almacelles

Nou comentari

Comparteix