La reunió pública de l’equip de govern fa tres setmanes al centre cívic de Ca n’Aurell per a explicar les obres d’urbanització del carrer Arquimedes i de la reconfiguració de tota la zona del Vapor Cortès, al nord del barri, no ha servit per calmar les inquietuds dels veïns d’aquests carrers que temen que encara es carreguin més de trànsit. Així ho denuncien en una carta que han fet arribar a MónTerrassa, en nom de l’associació Salvem Galileu Arquimedes. “Els carrers Arquimedes i Galileu continuaran suportant, com des de fa molts anys, no només l’actual trànsit impossible sinó que, a més, s’hi haurà d’afegir el que comportarà l’arribada de més de 2.000 persones al barri”, alerten en aquesta carta sobre la construcció d’aquests 800 habitatges. “En cap moment es va donar una explicació clara i concreta de per on passaran exactament aquests vehicles”, es queixen de la reunió del passat 24 de febrer.
En aquesta trobada, amb un centenar d’assistents, els tècnics d’urbanisme i mobilitat de l’Ajuntament van explicar la urbanització del sector del Vapor Cortès en una extensió de 71.209 metres quadrats i que preveu, exactament, l’edificació de 803 habitatges amb la creació i perllongament de nous carrers per a la circulació i vianants. La urbanització de l’anomenat Polígon 1 -pràcticament la seva totalitat- preveu una edificabilitat de 66.830 metres quadrats de sostre, repartits entre 53.978 per a habitatge i 12.852 per a activitat comercial. Les obres d’urbanització de 13,4 milions d’euros han de començar el darrer trimestre d’aquest any amb una duració de trenta mesos i la construcció dels habitatges s’ha d’estendre durant vuit anys, començant per part de la junta de compensació formada per mitja dotzena de promotors privats fins i tot mentre encara s’estigui fent la urbanització.
L’obertura i perllongació de nous trams de carrers
A l’interior d’aquesta zona, anteriorment formada per dinou naus industrials tèxtils i on ja s’ha reconvertit com a fundació social i cultura el Vapor de Prodis, s’ha d’obrir un nou tram del carrer de Frederic Soler, entre Pasteur i Bruc, que serà per a vianants; s’ha de perllongar el carrer de Martí Díez fins a Josep Trueta; ha d’aparèixer un nou carrer entre Frederic Soler i Pi i Margall, on ara hi ha un solar buit; i s’ha de perllongar també el carrer de Vázquez de Mella fins a Beethoven. Simultàniament, les naus de davant i darrere del Vapor de Prodis s’han de destinar a equipaments, mentre es creen 3.558 metres quadrats de zones verdes i espais cívics.
Com a futura regulació de la zona, els tècnics municipals van explicar a la reunió que “es contemplen cinc entrades i sortides del barri”, amb “alguns canvis de sentit de circulació” i “lligant-ho amb una nova rotonda de la B-40 a l’altura de Can Gonteres que es negocia amb la Generalitat”, i que està relacionada amb la sortida que es reclama de Les Aimerigues al nord-oest de la ciutat. “Des del passeig del Vint-i-Dos de Juliol al parc de Sant Jordi, aquest no ha de ser un eix perquè hi passin els cotxes de fora sinó perquè els terrassencs hi puguin anar a peu”, va considerar la cap de l’àrea de Territori i Habitatges, Àngels Mira, tot afegint que “es vol resguardar el màxim possible el barri de Ca n’Aurell de les entrades de vehicles del nord i oest”.
Ja en aquella reunió el president de l’associació Que No Ens Pugin els Fums, Xavier Massallé, que representa els carrers de Ca n’Aurell més a l’oest entre Nicolau Talló, Faraday i Josep Trueta, va expressar la seva preocupació que l’obertura del carrer de Frederic Soler estigui prevista només per a vianants. “Es traurà possibilitats de reduir més que no pas augmentarà el trànsit rodat”, es va lamentar Massallé en relació amb què la zona creixerà en més de 2.000 habitants.
Un senyal de trànsit per a desviar els cotxes a mitja altura
I, en aquest sentit, l’associació Salvem Arquimedes Galileu fa esment en la seva carta d’aquestes conseqüències. “No es va parlar del carrer Galileu específicament i, quan es va preguntar per la demanda, ja històrica, de reduir-hi el trànsit de pas, la resposta va ser que no hi havia diners per fer-ho i que quedaria posposat per a més endavant”, es critica. “Des de l’associació no s’ha demanat mai de tallar el trànsit, malgrat que en alguna ocasió s’hagi tergiversat aquesta reivindicació per posar comerciants i conductors en contra nostra”, es recrimina. “El que es demana és simplement eliminar el trànsit de pas oferint alternatives cap a vies ràpides als cotxes que travessen la ciutat de nord a sud i que no hagin de passar per aquest carrer amb voreres estretes, amb dèficit de passos de vianants i amb un carril de floretes pintades per on circulen motos i patinets a tota velocitat”.
“Aquests carrers fan la funció de carretera, prioritzant els vehicles i castigant la gent que hi vivim en termes de salut, contaminació i soroll”, es reitera des de l’associació. Per aquest motiu, reclamen que es tingui en compte “una solució proposada per un estudi elaborat conjuntament amb la Diputació de Barcelona i tancat dins d’un calaix durant dos anys”. Aquesta solució consistia a “posar un senyal de trànsit i desviar els vehicles de pas a mitja altura del carrer”. “El cost és pràcticament zero i l’efecte immediat”, s’assegura tot subratllant que aquest “és un carrer de barri, no és una autopista de sortida de Terrassa”.
La manca d’obligatorietat per anar cap a les avingudes
Respecte al carrer d’Arquimedes i les obres de reurbanització previstes a partir d’abril i fins a finals d’any per a pacificar la circulació, es qualifica l’actual situació de “l’altra autopista del centre de Terrassa, aquest cop de pujada”. Es puntualitza que, quan els tècnics municipals van parlar que recomanarien com a vies alternatives l’avinguda Àngel Sallent o la ronda de Ponent, “en cap cas es va parlar d’obligatorietat”. “Els conductors buscaran els carrers paral·lels de pujada, segur, i aquests carrers patiran i coneixeran de primera mà el nivell de trànsit, contaminació i soroll que Arquimedes pateix, amb més de 8.000 cotxes diaris travessant de sud a nord la ciutat, suportant les càrregues i descàrregues per abastir els comerços del centre i els camions de gran tonatge que hi circulen de dalt a baix”, detallen.
Tampoc estan molt confiats en el projecte de rotonda que s’ha de construir a la Rambleta del Pare Alegre, a l’entrada al centre de la ciutat des de les autopistes desviant els cotxes per l’interior de La Cogullada cap a la ronda de Ponent perquè no arribin a la ronda del Doré, i que se segueix demorant. “Es va dir que, quan es construeixi la rotonda d’entrada a la ciutat el trànsit, tendirà a desviar-se cap a les vies més exteriors; però caldrà veure-ho ja que, de moment, no hi ha ni les màquines treballant-hi”, emfatitzen.
I sobre la demanda d’ajuda que els tècnics de l’Ajuntament van dir que estaven fent als responsables de Google Maps, també hi ha un alt grau d’escepticisme entre els membres de l’associació. “Això mateix ens van dir fa quatre anys quan en aquell ple emmetzinat es va aprovar l’eliminació del trànsit de pas en ambdós carrers amb consens de veïns i comerciants”, fan valdre. “Google utilitza algoritmes d’intel·ligència artificial (i no peticions particulars d’administracions locals) per oferir les rutes més ràpides i, si no hi ha cap impediment, la ruta més ràpida per creuar de sud a nord continuarà sent el carrer Arquimedes”, adverteixen.
En conclusió, l’associació d’aquests dos carrers considera que “hi ha una evident manca de valentia política i de voluntat d’acció per ajudar als veïns i veïnes”. “Amb les eleccions municipals a l’horitzó, sembla que el compte enrere i enlluernar els que encara hi vulguin confiar pesa més que no pas els problemes reals i la salut de la ciutadania”, acaben afirmant.
