Maria Dolors González, representant de l’Associació de Veïns del Districte 1-Centre, ha demanat que es prenguin accions contra els usuaris de patinets elèctrics que no compleixen amb les normatives de circulació. Ho va fer durant el Ple Municipal extraordinari de mobilitat celebrat el passat divendres, 23 de maig. González va denunciar l’increment de bicicletes, patinets i altres vehicles de mobilitat personal “que circulen sense cap mena de norma ni control pels carrers de la nostra ciutat”. Així doncs, va demanar “mesures que ens beneficiïn a tots” i que “protegeixin l’actor més fràgil, el vianant”. A més, va recalcar la necessitat de crear un cens oficial dels vehicles de mobilitat personal a Terrassa.
Intervenció íntegre de l’Associació de Veïns del Districte 1-Centre al ple de mobilitat
Com a representant de l’Associació de Veïns i Veïnes del Districte 1 del centre de Terrassa, volem fer constar l’increment de bicicletes, patinets i altres vehicles de mobilitat personal que circulen sense cap mena de norma ni control pels carrers de la nostra ciutat. L’associació considera que cal pacificar aquesta nova norma de desplaçament i aconseguir aquelles mesures que ens beneficiïn a tots, evitant conflictes diaris i de convivència als carrers de la nostra ciutat i la sinistralitat que pugui ocasionar.
Constatem que la segona població en nombre d’habitants de Catalunya disposa d’una normativa que substitueix la de 1996, més permissiva si la comparem amb la d’altres ciutats. Com no pot ser d’altra manera, la normativa ha de protegir l’actor més fràgil, el vianant. Cal dir que Barcelona, des de l’1 de gener del 25, disposa de noves regulacions per als vehicles de mobilitat personal, amb les corresponents sancions per les infraccions comeses que recullen les normatives.
L’eclosió dels patinets elèctrics, amb l’augment de la sinistralitat i de les víctimes, fa necessari el control policial per frenar les infraccions i les actituds incíviques. Caldrà detectar accions antireglamentàries i comportaments de risc que puguin posar en perill la integritat física dels usuaris més fràgils, com els vianants. En aquest sentit, cal preguntar-nos si el nombre d’agents de la Policia Municipal destinats al centre, a Terrassa, són suficients per controlar aquest desgavell.
Considerem que la implementació de les càmeres poc podrà fer en aquests casos si els vehicles de mobilitat personal no disposen de la corresponent matrícula que els identifiqui. Creiem que seria necessari que en els instituts i altres organitzacions, incloses les del repartiment, altrament dit, deliveroos, la implementació d’activitats educatives per aconseguir una mobilitat segura. I és que veient el comportament dels usuaris dels vehicles de mobilitat personal als carrers, creixen els dubtes de si coneixen les normes de circulació malgrat que vagin amb bicicleta o patinet. Molts són nouvinguts, tenen clar quines són les normes de la nostra ciutat, possiblement són ben diferents de les seves ciutats d’origen.
Com s’ha informat que les plaques s’han de respectar? En el cas dels repartidors, qualsevol pot ser deliveroo? Quina informació o formació reben? Quin control hi ha? Les empreses que els contracten no tenen cap responsabilitat? Des de l’associació ens oferim per col·laborar amb el departament municipal que correspongui a la fi de conèixer amb dades concretes i actualitzades aquesta realitat. Nombre de denúncies, accidents, programes educatius baris, etcètera. Per tancar aquest punt, voldríem aportar algunes de les dades publicades que referencien la realitat exposada demostrant les conseqüències de la ciutat viària provocades per aquest nou repte de mobilitat.
Segons l’estudi efectuat per l’equip de la doctora Sílvia Maria Miguela del Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital de Mutua de Terrassa l’any 2021, l’esmentat servei va atendre a 137 persones accidentades. 120 corresponien a conductors de vehicles de mobilitat personal i 17 eren acompanyants o vianants. Dels 120 conductors accidentats, només 27 portaven casc, 12 disposaven de seguretat i 11 van donar positius al test d’alcohol. Recordi’n que parlem de 137 accidentats.
Si anem a la memòria de la Policia Municipal també de l’any 21, el periodista Javier Llamas va publicar el 4 d’octubre del 23 al diari de Terrassa que del total de 1.877 accidents de circulació en 153 casos hi havia implicat algun vehicle de mobilitat personal. Això és un 8% de tots els accidents. Aquest percentatge arriba al 9% segons explica el mateix periodista a l’article del 4 de març d’enguany. Segons l’autor, hi cito textualment, no hi ha cens oficial d’aquests vehicles. La qual cosa dificulta el control i la carència de dades manejables per a la planificació de polítiques de mobilitat.
Per acabar la nostra intervenció, voldríem exposar un altre tema que fa referència a la mobilitat viària de la nostra ciutat. Degut el malestar expressat reiteradament pels nostres veïns afectats per les targetes de color vigents actualment i les imitacions de mobilitat que això comporta. Des de l’Associació de Veïns i Veïnes Districte 1 del centre de Terrassa volem fer constar que aquestes mesures impedeixen la lliure circulació dels ciutadans en els seus desplaçaments. Malauradament, la normativa encapsula les zones de trànsit transformant-les en guetos de mobilitat. L’associació, fent-nos ressò de les queixes manifestades des de diferents àmbits de la ciutadania, demanem revertir aquesta desafortunada mesura, mesura que provoca incomoditat i, el que és més important, dificulta els desplaçaments de les famílies que viuen en diversos indrets de la ciutat. Entenem que aquesta norma mostra la desigualtat de criteri alhora que perjudica ostensiblement la llibertat de moviment per a la ciutadania de Terrassa. Moltes gràcies.
