Mig miler de veïns i veïnes del barri de Ca n’Aurell, agrupats sota la plataforma “Que no ens pugin els fums!”, es mostren descontents amb el límit de la Zona de Baixes Emissions (ZBE) al barri. Son veïns dels carrers Faraday, Nicolau Talló, Josep Trueta, Galvani i Severo Ochoa, que consideren que el llindar establert als carrers Faraday i Josep Trueta, que divideix el barri en dos, perjudica el veïnat.
Per aquest motiu, han presentat un escrit d’al·legacions subscrit per 537 veïns sol·licitant que la delimitació se situï a la rambla d’Ègara o a l’avinguda d’Àngel Sallent, enlloc de carrers interns.
El límit de la ZBE, al bell mig del barri de Ca n’Aurell
El projecte d’ordenança municipal que ha de regular la ZBE preveu que el llindar oest en sentit nord segueixi la carretera de Martorell, els carrers Faraday i Josep Trueta i l’avinguda Vint-i-dos de Juliol; i en sentit sud, l’avinguda Vint-i-dos de Juliol, els carrers Severo Ochoa i Galvani, i la carretera de Martorell. Cal recordar que els quatre carrers del barri inclosos en aquests recorreguts (Faraday, Josep Trueta, Severo Ochoa i Galvani) quedarien exclosos de la ZBE.
Des de la plataforma consideren que això “obligaria als vehicles més contaminants que vulguin travessar la ZBE en sentit de sud cap a nord a desviar-se cap als carrers Faraday i Josep Trueta per a evitar-la, i de forma anàloga, obligaria als vehicles que vulguin travessar-la en sentit de nord cap a sud a desviar-se cap als carrers Severo Ochoa i Galvani”.
La plataforma critica que la delimitació oest de la ZBE “no respon a cap criteri tècnic”
Apunten que aquests carrers no son apropiats per “assumir aquest trànsit derivat del centre de la ciutat”, i fer passar el trànsit contaminant pel mig d’un dels barris més poblats de Terrassa “no respon a cap criteri tècnic”: ni la vulnerabilitat de la població infantil i juvenil, ni la vulnerabilitat de la gent gran, ni els carrers amb efecte canyó urbà.
Precisament, expliquen que aquests recorreguts tenen una “alta concentració de centres infantils o juvenils, alta proporció de gent gran resident” i “carrers estrets en què el trànsit produeix efecte canyó”: Hi ha 3.401 alumnes en vuit centres educatius, un 20% de la població té més de 65 anys i els carrers fan aproximadament entre 10 i 13 metres d’ample amb edificis alts, el que promou l’efecte canyó, segons dades de la plataforma.
La Rambla d’Ègara o l’avinguda d’Àngel Sallent com a possible solució
Per aquests motius, l’al·legació sol·licita que no es posin els límits de les zones de baixes emissions en interiors de barris i que el llindar oest de la ZBE de Terrassa se situï en una rambla o avinguda, i no pas en un carrer, sigui la rambla d’Ègara o bé l’avinguda Àngel Sallent.
“En definitiva, el projecte tècnic justifica que la ZBE s’ubiqui en àrees centrals de la ciutat, però en ell no hi ha ni un sol argument que justifiqui que un dels seus límits, el límit oest, se situí en carrers estrets del centre d’un barri consolidat i dens com és Ca n’Aurell, i no ho justifica perquè no és justificable”.
Des de la Comissió Informativa, han rebut una desena d’al·legacions amb matisos respecte al projecte que estan sent analitzades pel Departament de Territori i Sostenibilitat perquè compleixin els requisits legals.
