Per cada 100 trajectes en vehicle privat, al Barcelonès n’hi ha 181 en transport públic, una xifra que baixa en picat fins al voltant de 25 al Vallès Occidental i al Baix Llobregat, i a 10 al Maresme. A Osona o al Berguedà, per cada 100 viatges en cotxe, n’hi ha dos amb la seva alternativa, segons dades de les Enquestes de Mobilitat en Dia Feiner (EMEF) de l’ATM i Institut Metròpoli .
Pel que fa als perfils sociodemogràfics, l’EFEM de 2023 revela que els homes tendeixen més a conduir vehicles privats que les dones (38,4% enfront del 26,7%, tenint en compte que en els dos casos la mobilitat activa és la més popular). La franja d’edat que agafa més el cotxe és la de 30 a 64 anys.
El president de la Federació Catalana de Venedors de Vehicles de Motor (Fecavem), Jaume Roura, diu a l’ACN que la mobilitat privada és “un bé social i un signe de llibertat i necessitat”, i que ara mateix està “perseguit injustament” amb l’argument de la contaminació, tot i que en alguns casos no hi ha alternativa. Així, creu que “agradi o no agradi” se n’ha de poder continuar fent ús. També destaca que el cotxe és especialment útil “per anar a treballar” i “fora de les hores” en què opera el transport públic.
“Molta feina a fer”
Per contra, sobre les xifres inamovibles de les dues alternatives en els darrers vint anys, el president de la Plataforma pel Transport Públic, Adrià Ramírez, creu que “queda molta feina per fer” i exigeix “polítiques valentes” per promoure els mitjans “sostenibles”. A més, diu que s’ha d’aconseguir que s’ha d’aconseguir un “increment” dels transports que ell defensa, però “que no es vegi compensada” per un augment de vehicles privats, com ha passat fins ara.
Al seu torn, sobre l’asimetria entre la quantitat de connexions disponibles dins o fora de la capital, Roura recorda la proposta de construcció de grans zones d’estacionament a les entrades de Barcelona perquè els conductors hi deixin el cotxe i canviïn al transport públic, però “no s’ha volgut resoldre el tema” des de les administracions, a qui demana diàleg.
En canvi, Ramírez no ho veu necessari, ja que, a banda de Rodalies –de qui critica que no sigui prou “eficient”–, recorda els serveis de busos interurbans amb freqüències de “15 o 20 minuts”. “No cal que fem baixar tothom 30 o 40 quilòmetres en cotxe i aparquin just a l’entrada de Barcelona, és suficient amb qui cadascú es desplaci a la ciutat més propera de més de 15.000 habitants, que solen tenir un bon servei de transport públic”, apunta.
Entre Barcelona i la resta de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB), un territori que inclou capitals com Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Terrassa, Sabadell o Mataró, les dues opcions estan equilibrades, però entre aquests municipis i els que sí que formen part de l’Àrea Metropolitana descartant la capital, com ara L’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Sant Cugat del Vallès o Sant Boi de Llobregat, el vehicle privat suma 486.600 trajectes diaris, i el públic, 116.700. A més, els desplaçaments en cotxe només entre municipis que queden fora de l’AMB pràcticament multipliquen per deu els viatges en mobilitat pública.
