Terrassa va registrar l’any passat més de 135 situacions d’assetjament a ciclistes. Aquesta és una de les dades que es desprèn de l’informe elaborat per l’Associació BiciTerrassa Club (BiTer) i que s’ha donat a conèixer aquest cap de setmana en un acte públic de balanç dels primers quatre anys de la posada en marxa del Protocol per a la prevenció, actuació i resolució de situacions d’assetjament a usuaris de la bicicleta i/o de Vehicles de Mobilitat Personal (VMP).
La xifra concreta d’incidències registrades el 2024 va ser de 136, de les quals, la majoria, un 47% van ser qualificades de “Greus”. Estem parlant de casos d’assetjament per no respectar la distància de seguretat, per fer llums o ús del clàxon, o fer consignes antireglamentàries i insults. El més preocupant, però és que el 37% (uns 50 casos) són titllats de “Molt greus”, és a dir, es va produir un avançament imprudent o sense respectar la distància de seguretat, una agressió amb el vehicle o intent d’atropellament, o una agressió física. Només 22 incidències, un 16%, van ser “Lleus”.
El protocol va permetre actuar contra aquestes situacions, ja que s’ha instaurat un circuit en què la víctima es posa en contacte amb l’associació Biter, que recollirà tota la informació sobre el cas i l’enviarà a la Policia Municipal de Terrassa, la qual és la responsable de posar-se en contacte amb la persona assetjadora. La voluntat és exercir “una tasca pedagògica i de sensibilització” per evitar que es torni a produir.
Desconeixença i funcionament del protocol assetjament
Un altre dels indicadors recollits per Biter assenyala que el nombre d’incidències registrades va en augment, passant de les 58 ateses l’any 2021, quan es va posar en marxa el protocol, a les 136 de l’any passat. Des de l’entitat ho atribueixen, tanmateix, a un coneixement més elevat d’aquesta eina. “El protocol es coneix encara poc, i és utilitzat principalment per a socis de BiTer, però sí que tenim la percepció que any rere any va baixant la pressió de l’assetjament cap a les persones ciclistes”, afirmen. No és que hi hagi més casos d’assetjament, sinó que ara es denuncien més.
L’altre aspecte a destacar és què passa un cop s’ha denunciat. En la meitat dels casos, els agents del cos de seguretat local es posen en contacte amb la persona agressora. Des de Biter asseguren que el circuit funciona, perquè el 91% de les 172 converses pedagògiques han obtingut un “resultat positiu”. “La persona ha entès el que diu l’ordenança de mobilitat sobre el dret de els usuaris de bicicleta i VMP de circular, com un vehicle més, al seu ritme, pel centre dels carrils de circulació. En la majoria dels casos, es disculpen pel seu comportament”, indiquen.
El problema, però és que gairebé la meitat dels casos denunciats es queda sense poder dur a terme aquesta via, o bé perquè la incidència finalment no ha estat gestionada o bé perquè no s’ha pogut localitzar el propietari del vehicle assetjador. A més, una de les dificultats afegides és que no és possible determinar si hi ha alguna persona reincident, “ja que les matrícules són esborrades definitivament en els correus i la base de dades un cop finalitzat el tractament de la incidència”, lamenten.
Una tasca pedagògica, no sancionadora
Des de BiTer recalquen que la prioritat d’aquest protocol és fer “una tasca pedagògica per facilitar un canvi d’hàbits cap a un sector de la població que necessita que se li aclareixin algunes coses”. En aquest sentit, apunten que “no es tracta d’un procés sancionador”, sinó d’empoderar el ciclista a circular amb normalitat -i evitar una confrontació directa amb l’agressor- i alhora donar l’oportunitat al causant de l’assetjament a reflexionar i entendre com “funciona la nova mobilitat” a la ciutat.
No obstant això, estan d’acord en què caldria continuar amb les campanyes informatives sobre l’ordenança de mobilitat, i recordar les normes bàsiques de circulació i de convivència entre ciclistes i vehicles amb motor.
