Reduir el trajecte de Terrassa a Barcelona a 20 minuts. Aquesta és una de les accions que proposa la Fundació Mobilitat Sostenible i Segura (FMSS) en un nou estudi basant en el Pla de Rodalies 2020-2030, i en la necessitat de fer créixer els usuaris de ferrocarrils al nostre país per aconseguir una mobilitat més sostenible. “Full de ruta del desenvolupament del ferrocarril a Catalunya”, és el document presentat aquest dijous, 12 de desembre, i que ha comptat amb la participació de diversos experts. Ara, busquen reunir-se amb Territori, del ministeri de Transports, ajuntaments i col·legis professionals, entre d’altres, per fer arribar la proposta.
Si l’objectiu és aconseguir 600.000 viatgers, més 400.000 provinents d’altres opcions, cal que es comencin a implantar diverses mesures, i la FMSS n’ha posat diverses sobre la taula. De fet, el treball també apunta que la xifra de viatgers podria arribar als dos milions el 2050, sempre i quan es compleixin axiomes com: reduir el temps de viatge a Barcelona, estendre el ferrocarril a la resta de Catalunya i millorar el servei de llarg recorregut amb Europa.
Respecte a la reducció dels trajectes, Pau Noy, president de la Fundació i en declaracions recollides per l’Agència Catalana de Notícies, subratlla que ciutats com Terrassa, Sabadell, Martorell, Granollers, Mataró, Sitges, Vilanova i la Geltrú o Vilafranca del Penedès no haurien d’estar a més de 20 minuts amb tren de la capital catalana. Per aconseguir-ho, diu, “caldrien unes obres que no serien de gran calatge econòmic”, però que serien claus per baixar temps de viatge. I això afavoriria que altres municipis de la segona corona metropolitana, com Blanes, Manresa, Vic o Sant Vicenç de Calders, “el tren arribi en 50 minuts”.
Túnel d’Horta i trams que travessin el país amb la UAB al mig
Tanmateix, una peça clau que mostra l’estudi és que cal trencar “el principal coll d’ampolla” que impedeix el creixement, és a dir, cal incrementar la capacitat dels túnels d’accés a Barcelona. Actualment n’hi ha dos, un a la plaça de Catalunya i un a Passeig de Gràcia. A més del tercer per a l’alta velocitat. Noy afirma que a més del quart –el projectat Túnel d’Horta-, en necessitem un cinquè, “per pensar en el futur per multiplicar per quatre els viatgers el 2050”.
La segona gran pota és fer arribar el tren a la resta del país. Noy ha denunciat que “en els anys de democràcia s’ha invertit bàsicament a Barcelona” i ha criticat el “dèficit” que arrosseguen les demarcacions de fora de l’àrea metropolitana barcelonina. La Fundació, indiquen des d’ACN, ha suggerit l’aposta pels trens-tram, amb un pressupost previst d’uns 2.000 milions, ja que “pot arribar a 135 nous municipis”. A la vegada, la creació de nous regionals Lleida-Figueres, Girona-Reus passant per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i serveis directes com, per exemple, de la capital catalana a Reus i Tarragona.
Per últim, sobre els trajectes de llarg recorregut, “sobretot amb Europa”, Noy recorda que Catalunya i Barcelona “són destinacions turístiques i els visitants arriben en avió, però després es mouen amb tren”. En aquesta línia ha carregat contra “l’obstaculització” de França amb l’arribada de trens.
El president de la fundació també ha afirmat que per aconseguir aquests objectius d’usuaris del tren caldria implementar un bitllet únic. En aquest sentit, ha suggerit “aprofitar la tecnologia” que hi ha actualment amb la T-Mobilitat i “integrar tots els títols”. El preu per als abonaments del transport públic ha apostat perquè fossin mensuals, trimestrals i anuals amb un preu o bé de 40 euros mensuals o de 400 a l’any.
