La seva denúncia arriba en el moment en què els projectes immobiliaris al barri floreixen i aquesta setmana es fan obres de reforç al pavimentat del carrer de Las Navas de Tolosa, però l’associació de veïns recorda que hi ha un problema endèmic que s’arrossega des de fa més de quatre dècades. En l’editorial de desembre del butlletí Bocamoll, l’AV es posa de relleu que el barri està inacabat amb cinc carrers que mai no han estat urbanitzats del tot: Galícia, Guillem de Muntanyans, Roger de Llúria, Mestre Trias i Lepant. I que no els permeten la mobilitat desitjada. Ho fan, al costat d’un reguitzell de reivindicacions en altres vials i de contenciosos pendents.
De moment, entre aquest dimarts i dijous, l’Ajuntament està reparant l’asfaltatge de Navas de Tolosa, entre els carrers de Baldrich i Pare Font, en un primer tram, i de Roger de Llúria i d’Avinyó, en un segon. Es tracta d’aplicar un fressat de 4 a 5 centímetres i, en les zones més malmeses a les capes inferiors, de fins a 20 centímetres, amb una renovació total de la caixa de calçada. Alhora, s’aprofita l’actuació per a reparar les rigoles aixecades, així com els pous enfonsats. Navas de Tolosa roman totalment tallat entre les 8 h i les 19 h, del 9 a l’11 de desembre.
Posteriorment, de l’11 al 12, d’aquest dijous a divendres, s’efectuarà la mateixa operació al carrer de la Mare de Déu de l’Esperança, al barri de Ca n’Anglada. L’import en conjunt d’aquestes dues intervencions és de 109.600 euros. “La millora de l’espai públic és una de les nostres prioritats, i amb aquesta nova fase de renovació del paviment continuem avançant en el compromís de mantenir una ciutat més segura i confortable per a tothom”, explica en un comunicat la regidora de Manteniment Urbà i Obres Públiques, Montserrat Alba.
Unes inversions condicionades pels promotors
No és el parer de l’AV del Segle XX que, en el seu butlletí, considera que “en alguns barris, de forma totalment injusta i incoherent, s’hi han derivat recursos, serveis i equipaments d’una manera totalment desproporcionada, ja que s’han duplicat equipaments de ciutat de forma innecessària”, critiquen en un editorial titulat Quan els incompliments es converteixen en la normalitat. “Per desgràcia, som a prop del Centre, però som al sud on la distribució d’equipaments no respon a cap criteri just”, es queixen.
I, tot seguit, es pregunten: “com pot ser que continuem sent un barri inacabat amb cinc carrers sense urbanitzar (Galícia, Guillem de Muntanyans, Roger de Llúria, Mestre Trias i Lepant), que no permeten una mobilitat mínimament raonable?”. Per a després, respondre’s: “això sí, quan aparegui un promotor que vulgui fer negoci, llavors correm tots a abraçar-lo i donar-li el que calgui i aquesta és la feblesa dels responsables polítics”.
L’AV es refereix al fet que l’antiga nau industrial Sala Badrinas està immersa en un projecte de reurbanització de pisos, supermercat, escola i jardins. I que, pròximament, al seu costat de la Rambleta del Pare Alegre quan aquesta es reformi s’hi han de construir també blocs de pisos, comerços, una residència i jardins.
“Que ningú es confongui perquè ara el nostre barri té tot un seguit d’actuacions i sembla que el grau d’inversions i actuacions és molt gran, però això només és un miratge d’interessos per afavorir els promotors i àmbits econòmics de torn, i l’Ajuntament només s’ha afegit a ajudar aquests interessos”, es conclou en l’editorial que afirma que “tothom té motius per a callar, tant del govern actual com dels que són ara a l’oposició i han governat”.
El reguitzell de demandes pendents al barri
Com a exemple, en la secció de breus s’assenyalen una desena de contenciosos que esperen solució: obres al carrer del Gasòmetre, on hi havia perill d’ensorrament i que encara no s’han completat del tot; progressiu enfonsament de la plaça del Gas des de la seva inauguració; incompliment per part de la propietat de les ordenances de netejar els terrenys buits al carrer de Valls, entre Mestre Trias i Torres i Bages; naus del carrer Baldrich amb la carretera de Rubí en estat ruïnós, que s’havien d’enderrocar i suposen un perill pels adolescents que hi entren; mal estat de la vorera del carrer d’Azcárate amb la plaça Paulina Pi de la Serra; problemes amb la zona de càrrega i descàrrega al passatge Comerma; degotalls al Casal de Barri, que dificulten les activitats; talls de carrer i afectació del transport públic en les línies 8 i 9, amb desplaçament de les parades, durant les obres de novembre i part de desembre a la carretera de Rubí.
Tot plegat, s’ajunta amb la preocupació que suscita, precisament, la reforma de la Rambleta amb una rotonda i el canvi de sentit projectat per l’Ajuntament dels carrers Navas de Tolosa i Torras i Bages, que els hi tornaria a canviar l’actual pla de mobilitat al barri. La seva demanda de no tocar-ho està pendent de resposta, així com el tema de la seguretat al carrer de Prim, entre Baldrich i carretera de Rubí. A més de la renovació dels blocs de Santa Margarida i la destinació d’un 30% de reserva en les promocions privades per a habitatge públic. Una altra crítica és la gestió de residus i la falta de participació ciutadana.
Al Bocamoll, però, també hi ha espai per a coses positives. Començant per un altre capítol de la història del barri, on es recorda a finals dels anys setanta, no obstant això, el tancament de les fàbriques Costa i Blasi, Terrassa Industrial i Sala i Badrinas, però alhora el primer homenatge als escriptors Agustí Bartra i Anna Murià, que es van instal·lar al barri. Hi ha un record pel veí Joan Cuevas, desaparegut a 70 anys, i que signa el portaveu de l’AV, Salvador Pérez. S’inclouen articles d’opinió i cròniques de Josep Sales i Dolors Frigola. Es publiquen els dibuixos d’alumnes sobre cultura popular dins el marc de la Festa Major de Terrassa. I es tanca amb una extensa entrevista al veí de naixement Joan Soler, director de l’Arxiu Històric de Terrassa, que es va obrir a la carretera de Rubí, juntament amb l’Arxiu Històric Comarcal del Vallès Occidental, el 2014. Una manera, almenys, de no perdre la memòria dels habitants, que ja són 7.388 segons un recompte dels serveis socials.
