L’Associació Prou Barreres, que defensa els drets de les persones amb discapacitat i promou la igualtat d’oportunitats a la nostra ciutat, ha reclamat a l’Ajuntament de Terrassa que complexi amb el Codi d’Accessibilitat de la Generalitat, que obliga la ciutat a tenir unes 1.580 places d’aparcament reservades per a persones amb discapacitat, però només en té 238. Segons va manifestar Paqui Torres, representant de l’associació, al Ple Municipal extraordinari de mobilitat del passat 23 de maig, aquesta mancança “obliga moltes persones a fer servir zones de càrrega i descàrrega”. Així doncs, demanen que no s’apliquin restriccions d’ús d’aquestes zones a persones amb discapacitat mentre es mantingui aquesta manca de places. Pel que fa al transport públic, reclamen fer el manteniment adequat de les rampes dels autobusos, garantir la megafonia i continuar sensibilitzant els conductors.
Intervenció íntegre de l’Associació Prou Barreres al ple de mobilitat
Em dic Paqui Torres i parlo en representació de l’Associació Prou Barreres que defensa els drets de les persones amb discapacitat i promou la igualtat d’oportunitats a la nostra ciutat. Volem agrair a l’Ajuntament que hagi permès la participació de les entitats en aquest ple extraordinari.
La mobilitat és fonamental per a tothom i encara més per a qui conviu amb una discapacitat i és per això que després de l’aprovació inicial al ple del febrer, i curiosament per unanimitat de tots els grups municipals, del Reglament Municipal d’Estacionament per a Persones amb Discapacitat vam presentar al·legacions per millorar-lo i fer-lo més just.
Segons el Codi d’Accessibilitat, que és una norma de la Generalitat, per cada 30 places ordinàries d’aparcament n’hi ha d’haver una amb reserva genèrica per a persones amb discapacitat que disposin de targeta. Terrassa n’hauria de tenir unes 1.580, però només n’hi ha 238 de 1.580 Aquesta mancança obliga moltes persones a fer servir zones de càrrega i descàrrega i per tant la nostra primera demanda va encaminada a que no s’apliquin restriccions d’ús d’aquestes zones per part de persones amb discapacitat. Ens cal més temps per baixar del vehicle i pujar-hi, arribar al destí i tornar al cotxe i a més una hora no és suficient perquè no podem controlar el temps que durarà en les nostres gestions. Mentre no hi hagi prou places reservades aquestes zones ens són imprescindibles.
Segona, que no es limiti el temps a les zones de parquímetre per a persones amb targeta mentre no s’hagi assolit la ràtio establerta aquesta d’una per cada 30 i quan s’assoleixi qualsevol limitació hauria de ser superior a 5 hores i hauria d’estar correctament justificada.
Tercera, que els estudiants amb discapacitat puguin demanar places individuals si el centre educatiu no en té de pròpies i no es pot garantir l’estacionament d’aquestes persones. Aquest dret existia en el reglament anterior i no hi ha cap motiu legal per eliminar-lo ara, s’hagi utilitzat o no en el passat.
Quarta, que es permeti sol·licitar places individuals en el lloc de feina a persones amb discapacitat que condueixen en igualtat de condicions que les que sí que condueixen. És contrari al codi d’accessibilitat i seria un retrocés inacceptable en una ciutat que ha estat capdavantera i referent en inclusió.
Cinquena, que no s’exigeixi conviure amb la persona conductora per demanar una plaça reservada al domicili quan la persona que la demanen no condueix. Moltes persones amb discapacitat greu depenen de familiars o professionals que no hi conviuen. El dret ha de dependre d’una necessitat i no del padró municipal.
Finalitzant aquest bloc, com a sisena demanda reclamem el reconeixement explícit i la garantia del dret a circular i estacionar dins de zones de vianants, d’accés restringit, zones de baixes emissions i illes de vianants quan el destí es trobi a dins. Cal establir sistemes de registre i garantir aparcaments accessibles en aquestes zones. No volem més burocràcia, volem mobilitat real.
Ara breument ens referirem al transport públic. En aquest sentit considerem que cal revisar la normativa de la targeta blanca ajustant correctament els criteris de discapacitat, renda i necessitat d’acompanyament. Cal fer el manteniment adequat de les rampes dels autobusos, garantir la megafonia i continuar sensibilitzant els conductors.
Cal adaptar també els horaris a la demanda i especialment els caps de setmana per evitar que les persones amb cadira de rodes es quedin sense espai. S’ha d’implementar, per altra banda, com ja passa en altres municipis com Barcelona, un servei de transport públic especial porta a porta per qui no pot utilitzar el transport públic ordinari. Si no, se seguirà limitant el dret a la participació en la vida social i comunitària. També s’ha d’augmentar el número de taxis adaptats garantint servei 24 hores que ara no el tenen i tarifes iguals als cotxes que no són adaptats.
Finalment, hi ha detectades 300 actuacions pendents a la via pública com poden ser voreres estretes, rebaixos de passos de vianants, semàfors sonors… Cal un pla anual per executar-les i això ha de ser una prioritat. Esperem que aquestes reivindicacions es tinguin en compte, que els grups les facin seves i que comptin amb nosaltres per seguir construint una Terrassa millor per a tothom. Les implicacions de la discapacitat són una qüestió de tots i totes. Moltíssimes gràcies.
