Ara sí que ja és oficial. A Inicis d’aquesta setmana, el Govern de la Generalitat i el govern espanyol tancaven el pacte per prolongar la B-40 fins a Sabadell. Era un “acord total” però calia que la signatura arribés al paper. Cinc dies després, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, ha estampat la seva firma en el protocol que dona el vistiplau a construir la carretera que ha de connectar les dues cocapitals vallesanes a través de Castellar del Vallès. Ho ha fet aquest divendres, dia 7 de juliol, després que ella mateixa ho anunciés hores abans en un fòrum empresarial a L’Hospitalet de Llobregat.
Tot i que el protocol ha de determinar quins tipus de treball cal fer i era indispensable per poder activar la maquinària administrativa. D’aquesta manera, fonts del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana han apuntat a l’Agència Catalana de Notícies que el següent pas és establir els convenis per dur a terme les corresponents obres i han situat la tardor com un possible escenari. I és que el conveni per aquesta infraestructura té quatre mesos de marge per tirar-se endavant. I els càlculs estimen que caldrà una inversió de 200 milions d’euros.
Una Ronda però no necessàriament “d’alta capacitat”
No han transcendit massa detalls de què estableix el document, per exemple, es desconeix quants carrils per banda tindrà, si bé sí que deixa clar que es tracta d’una “Ronda”, sense mencionar però que ha de ser “una via d’alta capacitat”. Sobre un dels punts que més fricció ha generat entre Generalitat i Estat -el seu perllongament fins a Granollers-, el protocol no indica que la B-40 hagi de continuar, però tampoc ho descarta. És doncs encara una porta oberta i que Transports no vol tancar, qui sap per si la situació política canvia en els pròxims temps.
De fet, la mateixa ministra ha reconegut que amb les eleccions espanyoles a tocar i un possible canvi de govern a la Moncloa, tot això pot quedar “en paper mullat”. Tanmateix, hi ha una bala a la recambra, ja que si això passés es produiria un “incompliment pressupostari, ja que són partides reservades als comptes estatals”
