Està bé, vist el que s’ha vist, anem a canviar d’estratègia, que últimament hi ha qui s’ofèn més que quan li treuen el Wifi. I com que algú no vol venir amb mi, un dia sencer, per veure la realitat de Terrassa, anem a fer petits reportatges del que estic vivint. Segur que em diuen que faci una petició a “Cuidem Terrassa”. Així que, per respecte a les sensibilitats modernes, avui toca fer humor polític. A veure si així se m’entén millor.
Ara fa uns dies, a una hora en què només els gats i els repartidors de pa estan desperts, vaig tenir l’honor (o càstig, segons es miri) d’assistir a la inauguració del nou carril bici de la carretera de Les Fonts. Un esdeveniment tan exclusiu que ni l’alcaldia va anar-hi. Problemes d’agenda, discrepàncies ideològiques o, senzillament, por a enfrontar-se a la realitat. Qui sap. L’acte va ser presidit pel nostre il·luminat de capçalera, Sant Iluminitis, que va arribar amb la seva habitual aura de saviesa i faroles LED. Al seu costat, l’arquitecte urbanístic Mr. Farulais, graduat a la prestigiosa “Pepinillus Sud University”, on la geometria s’estudia amb embotits.
En el seu discurs, Sant Iluminatis va agrair la presència dels assistents (érem tres, comptant el gos del veí), i a l’Ajuntament de Castellbisbal per deixar-nos els cartells de “senyalització excepcional”. Perquè és clar, a Terrassa no tenim pressupost per senyals nous, però sí per posar llums que es veuen des de l’Estació Espacial Internacional.
La joia de la corona del carril bici és el punt de recàrrega a meitat del camí. Si, com ho sentiu. Una parada tècnica per a bicis elèctriques, pensat pel senyor Farulais, que clarament ha revolucionat el concepte de “fluïdesa ciclista”. Perquè res diu “d’innovació” com haver d’esquivar algú que endolla la seva bicicleta en plena ruta.
Quan se li pregunta perquè hi ha tanta llum en aquesta zona i tan poca a La Maurina, Sant Iluminatis va respondre amb la seva habitual lògica còsmica: “Que es noti que Terrassa és una gran ciutat en entrar per la carretera de Rubí”. I, per acabar l’esdeveniment, com sempre, va deixar anar la seva frase cèlebre: “M’agrada el vi, aquesta ronda la pago jo”. (Nota: encara estem esperant que pagui la primera).
En fi, això és el que hi ha. I com diuen alguns: És el que tenim i és el que ens mereixem
Continuarem informant, si no ens tallen la llum.
