Els cotxes ja poden circular per la B-40 en el tram entre Terrassa i Abrera. Són poc més de 6,2 quilòmetres d’autovia -dels quals 1,3 són en un túnel i de tres carrils per sentit- que acaben amb el martiri de la carretera de Martorell, les seves cues, les seves corbes i els accidents habituals. Es guanya temps i seguretat i permet un estalvi important en benzina. La carretera d’alta capacitat, IV Cinturó, Autovia Orbital, Ronda Vallès, Ronda Nord ha rebut els primers vehicles cap a la una de la tarda. Un dels primers en estrenar-la ha estat l’egarenc Roberto Martínez, que treballa en un polígon industrial d’Abrera. “Quina meravella. Mai més 40 minuts per anar de casa a la feina. Mai més les corbes de la carretera de Martorell. Ha trigat, però paga la pena. És qualitat de vida per les persones que ens desplacem cada dia des del Vallès Occidental fins al Baix Llobregat”.
Han estat necessaris 17 any d’obres i 300 milions d’euros per veure tot el traçat de 13,2 quilòmetres finalitzat. Món Terrassa ha fet el recorregut d’anada a la inauguració per la via tradicional, i ha trigat 24 minuts fins a on s’inicia la B-40, en un dia i hora de poc trànsit, a dos quarts de deu del matí. Per l’autopista es poden guanyar entre deu minuts i un quart.
Entre el riu Llobregat i l’autopista de peatge C-16 Terrassa-Manresa
Aquest nou tram discorre entre la ribera oriental del riu Llobregat i l’autopista de peatge C-16 Terrassa-Manresa, travessant la Serra d’en Ribes mitjançant els túnels de Voltrera, que han estat equipats amb els darrers avenços i tecnologies. Té tres carrils per calçada de 3,50 metres, voral exterior de 2,50 i interior d’1,50 m; i compta amb una mitjana d’amplada variable, amb un mínim de 3 metres.
S’han construït vuit viaductes per salvar diferents barrancs i lleres, així com per generar els vials necessaris per realitzar les diferents cruïlles. Destaca el túnel, format per dos tubs d’uns 1.250 metres de longitud, connectats per 4 galeries, una cada 250 metres aproximadament (dos de vianants i dos per a pas de vehicles d’emergència). Compta amb instal·lacions modernes d’explotació i seguretat: un sistema separatiu a la xarxa de drenatge per evitar possibles abocaments contaminants al medi ambient, subministrament d’energia redundant, per evitar caigudes del sistema; sistema de ventilació sanitària i d’emergència, en cas d’incendi, amb 24 ventiladors reversibles; enllumenat eficient amb tecnologia LED, detecció d’incendis -dos cables electrosensors Listec per cada tub amb sensors tèrmics cada 8 metres per a la detecció lineal de foc, i s’ha instal·lat un sistema de càmeres HD fixes per a la detecció automàtica d’incidents (DAI). Des d’un nou centre de control, situat a la boca del costat Olesa, es controlaran de manera automàtica i constant totes les instal·lacions de seguretat del túnel.
En la construcció del nou tram s’ha buscat una integració ambiental, de la qual cal destacar l’actuació duta a terme per tractar un antic abocador descontrolat (Femer de Can Faves), els residus del qual han estat excavats i reubicats de manera controlada dins l’enllaç executat de la B-40 amb l’autopista C-16.
Una infraestructura clau per a la connexió del Baix Llobregat i el Vallès Occidental
El ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, ha presidit la posada en servei del nou tram entre Olesa de Montserrat-Abrera-Esparreguera i Viladecavalls-Terrassa de la B-40, una infraestructura clau per a la connexió de les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental. Es posa fi a una història que s’ha perllongat més de 15 anys i que feia pensar que mai seria una realitat.
Puente també ha anunciat l’acord amb la Generalitat de Catalunya pel conveni que permetrà donar continuïtat a l’Autovia Orbital fins a Sabadell, amb la previsió que prompte es pugui fer efectiva la signatura. No s’ha atrevit a fixar terminis per iniciar l’obra, posant èmfasi en què cal trobar l’encaix entre una via d’alta capacitat i un model de ronda urbana, però es podria anar fins a 2034 per veure’l acabat. Jordi Ballart, alcalde de Terrassa, creu que per avançar els terminis es podria fer a trams, donant prioritat al que s’ha de convertir en ronda urbana de Terrassa, atès que l’Ajuntament ja té elaborada la seva proposta de traçat.
El conveni contempla el protocol signat a l’estiu, pel qual el Govern central es farà càrrec dels 200 milions d’euros d’inversió necessària i la Generalitat redactarà els estudis i projectes corresponents. En principi, la via serà estatal i dependrà del ministeri espanyol, tot i que no es descarta que en un futur pugui passar al Govern de Catalunya.
