El Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) ha incorporat dos importants fons documentals sobre el Vapor Ventalló i el Vapor Albinyana de Terrassa al seu Centre de Documentació Jordi Nadal. És una incorporació “important” ja que es tracta de bona part dels fons històrics, bibliogràfics, arxivístics i documentals dels dos conjunts industrials, tal com explica el museu en un comunicat.
La incorporació d’aquest material ha estat possible gràcies a la donació de Conxa Bayó Soler i Mercè Borràs Roca, les dues persones dipositàries que fins a l’actualitat han conservat aquest “important llegat” de la història industrial de Terrassa.
Llibres, cartes, plànols i inventaris del Vapor Ventalló i del Vapor Albinyana
Pel que fa al Vapor Ventalló, els fons donat al museu és documentació des del 1905 al 1990, i inclou llibres de la contribució industrial, llibres de comptabilitat, copiadors de cartes, inventaris i llibres d’accionistes i Juntes i correspondència, entre altres materials.
Pel que fa al Vapor Albinyana, el fons donat al MNACTEC abasta documentació des de la dècada de 1880 fins als anys 1950, i està format per diferents llibres de comptes i de correspondència, dietaris, plànols, i copiadors de cartes, entre altres.
El MNACTEC afegeix que aquesta donació “complementa i amplia la documentació sobre el patrimoni industrial i la història i l’evolució tecnològica i científica d’àmbit local, nacional i internacional que ja hi ha al Centre de Documentació del MNACTEC”.
Més sobre el Vapor Ventalló i el Vapor Albinyana
Ambdós vapors son conjunts molt importants per la història industrial de Terrassa. Per una banda, el Vapor Ventalló, situat al carrer de la Rasa i dissenyat el 1897 per Lluís Muncunill, va tenir activitat empresarial des de mitjan segle XIX fins a mitjans de la dècada del 90. Per altra banda, el Vapor Albiñana o fàbrica Albinyana, conegut popularment com La Farinera, és un important conjunt industrial situat entre els carrers Cervantes, Sant Gaietà, Sant Valentí i Mare de Déu dels Àngels que va ser construït en diferents fases a finals del segle XIX, també per Lluís Muncunill, a l’espai on fins al 1882 hi havia hagut una antiga farinera.
