En carrers i places de Terrassa destaquen des de fa uns mesos unes bústies de l’empresa Correos de color blau llampant. Aquelles de color groc-verdós han desaparegut del mapa, tot i que encara en resta alguna a la ciutat.
Algú s’ha preguntat què hi fan i per a què serveixen les bústies blaves que abans no s’havie vist. Primer, un incís, tothom es pensa que és un nou element urbà, però són més antigues que nosaltres. S’han situat on hi havia les velles que potser pel color, potser perquè ja tothom les tenia a la retina, passaven més desapercebudes. Les blaves són al mateix lloc. I el cert és que impacten.
La bústia blava de Correos permet al carter disposar d’un lloc en el qual distribuir la correspondència que ha de lliurar durant la seva jornada o en alguna zona en concret. Gràcies a aquests elements, el treballador deixa part de la totalitat del material per alleugerir la càrrega del seu carro. Li facilita fer una ruta amb menys pes.
D’abast se’n diuen
Tècnicament se’n diuen bústies d’abast i porten als carrers tota la vida. Formaven part del mobiliari urbà i ens passaven desapercebuts amb el seu color gairebé militar. Els carrers de tot Catalunya estan esquitxades amb aquests casellers, que no són bústies perquè els ciutadans hi posin les seves cartes (aquests segueixen amb el seu groc històric) sinó punts d’ús exclusiu professional.
Una de les bústies se situa a l’església de Sant Francesc, d’una sola nau amb capelles i absis poligonal. La façana és de composició senzilla, amb una portada renaixentista i una testera mixtilínia, i ara al davant té una bústia blava llampant, que trenca amb el conjunt arquitectònic egarenc. A les xarxes socials se’n van fe ressò egarencs com Domènec (Mingo) Ferran, històric director del Museu de Terrassa, ara ja jubilat.
