El Meteorit de Terrassa va passar el 2019 a ser el Meteorit de Barcelona. Una mostra del centralisme inherent a la capital catalana. Fa uns anys es va conèixer un estudi liderat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) sobre la localització de dos fragments d’aquest cos de l’espai, que va caure el 25 de desembre del 1704. “Els investigadors volien que la troballa fos classificada com el Meteorit de Terrassa, però la Meteoritical Society, l’entitat acadèmica que els indexa, va triar Meteorit de Barcelona per la notorietat i les referències prèvies”, explica l’historiador Joan Pérez Ventayol. La nova denominació va fer fortuna i tots els mitjans de comunicació que se’n van fer ressó van obviar la denominació tradicional. El que durant més de 300 anys havia estat el Meteorit de Terrassa es convertir en el Meteorit de Barcelona, deixant fora de l’ámbit científic el nom de la capital vallesana.
Des de Marsella fins a Barcelona i va caure a les immediacions de Terrassa
Aquest meteorit es va poder observar des de Marsella fins a Barcelona i va caure a les immediacions de Terrassa, però es creia que no se n’havia preservat cap fragment. L’estudi, publicat a ‘Meteoritics and Planetary Science’, donava a conèixer la trobada de dos fragments del meteorit que havien passat inadvertits durant segles entre les col·leccions del gabinet de curiositats d’una família d’apotecaris i botànics.
L’article, titulat ‘The Meteorite de Barcelona: history, discovery and classification’, recopila també una vintena de documents històrics. L’estudi l’ha liderat l’investigador i director del Centre de Recerca en Ciència i Enginyeria Multiescala de Barcelona (CRnE) de la Universitat Politècnica de Catalunya-Barcelona Tech (UPC) i s’ha realitzat conjuntament amb el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, a través d’un projecte de recerca de la Secció de Ciències i Tecnologia de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC).
