El transvasament de la Riera del Palau, en el seu tram sud, a l’altura del barri de La Maurina de Terrassa, ha tornat a portar aigua.
Les pluges torrencials d’aquest matí i primera hora de la tarda, i les hores continuades de precipitacions -fins a 64 litres en només dues hores- han reomplert la llera, gairebé sempre seca.
L’aigua s’ha barrejat amb fang i el color s’ha tornat marronós
Com acostuma a passar en cas de tempesta, l’aigua s’ha barrejat amb fang i el color s’ha tornat marronós, com el dels grans rius que es veuen en les pel·lícules on l’escebari és Cambotja, Laos, Vietnam o Cambodja. Tot un espectacle de la natura, que ens recorda que a Terrassa potser plou poc, però que quan ho fa, ho fa de veritat. Com cantava Raimon: “Al meu país, la pluja no sap ploure”. Tothom té en la retina la tragèdia dels aiguats de 1962 i els centenars de morts que va deixar a la capital egarenca i als municipis situats més avall, com Rubí. Un dels llocs més crítics en les darreres tamborinades a Terrassa era el pas soterrat sota la rotonda que regula el trànsit a la cruïlla de les carreteres de Martorell i d’Olesa de Montserrat i l’avinguda d’Àngel Sallent (l’antiga gran via, com recorden els avis) i un dels accessos a la ronda de Ponent.
Avui, 30 d’octubre, la xarxa de clavegueram ha absorbit els milers de litres d’aigua que hi han passat i els ha derivat fins a la Riera. Les inundacions havien fet en altres ocasions que els cotxes aparcats suressin com si fossin vaixells. Val a dir que si bé han baixat amb força la rambla d’Ègara, i Àngel Sallent (és a dir el lloc per on passaven des de sempre la Riera del Palau i el torrent de les Aymerigues) no s’han vist aquelles imatges amb aigua de costat a costat.
