Estols de cigonyes sobrevolen el cel de Terrassa. Aquest dimecres, dia 10 de setembre, els terrassencs no podien evitar mirar amunt. L’estesa d’aus batent les ales era espectacular. No eren pas una o dues, ni cinc o deu. Si no desenes que feien voltes buscant els punts més elevats de la ciutat per poder descansar una estona. Com és habitual, les emblemàtiques xemeneies que tenim són un dels seus llocs predilectes per fer-hi estada. També les grues que s’enlairen i que, des de fa ja mesos, tenim escampades pel municipi. Especialment, busquen la zona més oest i sud, Ca n’Aurell, La Maurina, La Cogullada o la part del Centre més tocant a la Rambla d’Ègara.
Aquest estiu no ha estat la primera vegada que les hem vist. A finals del mes d’agost vam tenir una primera tongada. I és que, a diferència d’altres anys, van arribar uns dies abans. El més habitual és veure-les al setembre, fins i tot, fins a mitjan octubre, especialment en els estius que són més calorosos. I què hi venen a fer? Doncs que Terrassa s’ha convertit en parada obligada per a les cigonyes. Des de ja fa uns anys, el seu GPS ja els marca la nostra ciutat com un dels punts agradables per aturar-s’hi uns dies i descansar en la seva ruta de migració cap a terres més càlides, cap al sud.
Una parada obligada en la ruta migratòria
L’any passat, també les vam captar en algunes grues. El 2023 es van concentrar a Can Jofresa, mentre que el 2020 en vam tenir una bona invasió, concentrant-se en edificis dels barris anteriorment mencionats i va ser tot un espectacle captar-les a la xemeneia de la bòbila Almirall, a la plaça de l’Assemblea de Catalunya. Enguany, sembla que la xemeneia de l’antiga fàbrica Saphil s’ha convertit en el seu lloc predilecte.
Habitualment, les cigonyes van seguint els cursos dels rius, com el Llobregat, i aprofiten les bosses d’aire que les empenyen cap a les terres africanes, però tampoc resulta anormal que es desviïn -temporalment- de la ruta fixada. Amb unes fortes ventades, seria més que plausible pensar que s’han pogut allunyar uns quilòmetres de la seva ruta. I, al final, després de veure que any rere any van apareixent a Terrassa sembla que no és pas per descuit o desorientació, sinó que venen expressament aquí.
A més de cigonyes, de tant en tant, també s’han pogut veure estols de flamencs al terme municipal, amb el seu característic color rosa.
