L’Ajuntament ha dut a terme aquest mes de juliol un tractament fitosanitari en diversos espais del municipi per al control de la galeruca de l’om (Xanthogaleruca luteola), un insecte que afecta especialment els oms urbans. Els treballs s’han centrat en tractaments puntuals de polvorització a les zones on s’ha detectat una major presència d’aquest insecte.
Aquesta setmana s’han fet actuacions al parc de Vallparadís. Tot i això, també s’ha treballat a gairebé una cinquantena d’espais més durant el juliol als barris de La Maurina, Pla del Bon Aire, Can Boada del Pi, Ca n’Aurell, Can Jofresa, Ca n’Anglada, Cementiri Vell, Grups de Montserrat, Poble Nou-Zona Esportiva, Sant Llorenç, Segle XX, Sant Pere Nord, Can Petit, Xúquer i la zona d’Els Bellots.
Aquestes accions formen part de l’estratègia de lluita integrada que aplica l’Ajuntament de Terrassa per controlar les plagues a l’arbrat urbà. Aquesta es basa en mantenir les poblacions de plagues dins de llindars de tolerància, “combinant tècniques com la lluita biològica, l’endoteràpia o, només quan és necessari, l’ús de tractaments fitosanitaris específics, selectius i de baixa toxicitat, amb l’objectiu de reduir al mínim l’impacte sobre la salut de les persones i el medi ambient”, expliquen des del Consistori.
Més de 290 caixes niu per combatre les plagues a Terrassa
Pel que fa al control biològic, Terrassa disposa actualment de 270 caixes niu per a ocells insectívors i 22 caixes per a rapinyaires, que afavoreixen la presència d’espècies depredadores de plagues. “Ocells com les mallerengues o els rossinyols, que s’alimenten de galeruca, erugues i altres larves, contribueixen de manera natural a mantenir l’equilibri ecològic i reduir la necessitat de tractaments químics”, destaquen des de l’Ajuntament.
Així mateix, Terrassa també aposta per altres mesures dins de la gestió integral de plagues, com l’alliberament de fauna auxiliar, les segues diferenciades de prats i gespes per afavorir els hàbitats d’aquestes espècies, i la substitució progressiva d’espècies vegetals especialment vulnerables a plagues, així com l’ús preferent de productes naturals o de baix impacte.
