Un cop traspassada el passat u de gener la planta d’Abrera, l’empresa municipal Taigua ha anunciat un pla d’inversions en el subministrament d’aigua en baixa a Terrassa 2026-2029 de cinc milions d’euros anuals per a la renovació de la xarxa, transformació dels dipòsits i construcció d’un de nou i digitalització del servei. Aquest mateix any, està previst que siguin 5,6 milions, concentrats bàsicament en la reposició d’aquesta xarxa per a evitar-ne les fuites, la instal·lació de plaques fotovoltaiques als dipòsits de Can Boada i Can Poal i el canvi o inici de nous generadors, l’augment de sensors acústics i pressió i la instal·lació dels primers 4.000 telecomptadors. D’aquí al 2029, d’altra banda, s’ha d’edificar un nou dipòsit de 7.000 litres cúbics al nord de la ciutat, al voltant de la B-40 i la carretera de Matadepera, que asseguri l’abastiment per al futur creixement de la població.
Unes inversions fetes públiques aquest dijous conjuntament pel tinent d’alcalde de Transició Ecològica, Noel Duque, la regidora de Cicles de l’Aigua, Patrícia Reche, i el nou gerent de Taigua, Pere Mora, a la seu de l’empresa al barri del Segle XX. “Aquestes xifres s’han dissenyat tenint en compte el creixement de la ciutat que, segons les estimacions previstes, representarien un increment en el nombre d’habitants que situarien la Terrassa de 2030 aproximadament en 250.000 persones”, ha donat com a marc Reche. En aquest sentit, la regidora ha fixat els objectius: “el pla d’inversions ens ajudarà sobretot a modernitzar la xarxa perquè sigui més eficient per a poder continuar reduint encara més les fuites, millorar el rendiment hidràulic i, sobretot, avançar en la digitalització perquè s’ha de garantir la seguretat i impulsar la sostenibilitat energètica fomentant l’autoconsum, en un context tan important de canvi climàtic”.
Reche ha remarcat que l’empresa és autosuficient en el seu pressupost, sense necessitat de cap aportació de l’Ajuntament, i que es beneficia també enguany dels 6,2 milions d’euros ingressats per la reversió de la planta d’Abrera a l’Ens d’Aigües Ter-Llobretat (ATL), com a organisme públic que s’encarrega a partir d’ara del subministrament en alta a la ciutat. Concentrada la societat municipal únicament en el subministrament en baixa, per aquest any 2026 ja estan previstos 2,5 milions per a substituir les canonades de fibrociment per unes altres de polietilè més dúctil per assolir un ritme anual de canvi del 2,4%, respecte al 2% que recomana el sector. En els pròxims tres anys, es gastaran uns altres tres milions d’euros anuals per a continuar l’operació en una xarxa de 570 quilòmetres d’extensió.
Nous comptadors intel·ligents per a tots els usuaris
Per altra part, es continua desenvolupant un programari basat en la intel·ligència artificial per a diagnosticar les probabilitats de fallida a la xarxa i planificar-ne les reposicions. I, alhora, s’estén pel municipi una xarxa de sensors acústics i de pressió per a fer una recerca activa de les fuites. Unes actuacions valorades en 170.000 euros, que entren dins del projecte de transició digital i millora en l’Eficiència del cicle de l’Aigua (EFIAIGUA), que es du a terme fins a aquest estiu gràcies a una subvenció europea, i que també compren la xarxa de clavegueram.
En la mateixa línia, es començaran a instal·lar 4.000 nous comptadors intel·ligents en telelectura, amb una inversió de 300.000 euros aquest any i uns altres 400.000 anualment en els propers tres, per a controlar millor els consums i poder disminuir les incidències. A Terrassa, hi ha aproximadament uns 100.000 comptadors i aquests s’aniran renovant progressivament d’aquí a dotze anys per a completar el seu cicle de vida i iniciar-ne un de nou després.
Garantia de bombament des dels dipòsits municipals cap a les urbanitzacions
En l’àmbit d’estalvi energètic, ja s’estan muntant plantes fotovoltaiques als dipòsits de Can Boada i Can Poal per avançar en l’autoconsum d’aquests equipaments. El cost del primer és de 265.000 euros, amb una capacitat de 300 kW capaç de generar 442.500 kWh l’any, i una reducció del consum calculada d’entre un 15 i un 20%. Mentre que al segon és de 152.000 euros, amb una capacitat de 100 kW generant 224.000 kWh l’any, i una previsió d’autoconsum complet.
En aquests dipòsits, a més a més, s’ha decidit substituir o posar per primer cop entre aquest any i el que ve els generadors elèctrics, amb inversions de 257.000 i 47.000 euros, respectivament. En el segon cas de Can Poal és especialment important perquè, ara mateix, no en disposa de cap i l’objectiu és que no torni a passar com en la gran apagada de l’abril de l’any passat, en què les urbanitzacions de Les Martines i Can Palet de Vista Alegre es van quedar sense aigua per manca de bombament. “Amb aquest generador, això no hauria de passar”, ha afirmat el gerent de Taigua Mora. I, d’altra banda, per augmentar la resiliència del dipòsit de Can Boada, considerat el centre neuràlgic terrassenc de l’abastament en baixa, el 2027 també es renovaran els transformadors, amb una despesa de 257.000 euros.
Construcció d’un nou dipòsit propi a la zona nord
Finalment, està planificada la construcció d’un nou gran dipòsit al nord de la ciutat a la denominada Zona Alta-Grípia, que actualment abasteix el barri de Sant Pere i part de Can Roca. L’equivalent, comparen els responsables de l’empresa, de tres piscines olímpiques per la seva capacitat de 7.000 litres cúbics. L’emmagatzematge en aquests moments al municipi és de 48.000 litres cúbics. “El dipòsit en si s’està acabant d’ubicar perquè va en terreny rústic i serà proper als quatre dipòsits petits que ja tenim, en una rotonda a la sortida de la B40, just abans d’arribar a la carretera de Matadepera”, ha detallat Mora, tot afegint que “el lloc exacte s’està determinant amb els serveis d’Urbanisme perquè s’ha de fer una qualificació d’aquest sol”. Està valorat en 3,3 milions d’euros, les obres haurien de començar el 2027 i estar obert a finals del 2028. “Es fa per fer front als nous creixements de la ciutat que hi ha en aquests sectors”, puntualitza el gerent de Taigua.
Una nova infraestructura com aquesta va en paral·lel a l’anunci d’inversions d’ATL d’aquí al 2032 que, com a part dels 66 milions per a construir una nova canonada des de la seva pròpia planta a Abrera, també aixecarà dos nous dipòsits de capçalera a Can Poal i Can Boada. A Can Poal, primer punt d’entrada a Terrassa, ha d’encabir uns 10.000 metre cúbics. Posteriorment, es bombarà l’aigua cap a la nova de Can Boada. Tot plegat a l’altura de gravetat del dipòsit municipal també de Can Boada perquè hi arribi l’aigua directament. Les ubicacions d’aquests altres dos dipòsits d’ATL encara s’han de definir.
D’aquesta manera, la xarxa d’abastament a Terrassa quedaria compensada i assegurada de possibles talls futurs. En aquests moments, ATL en aquesta zona només compta amb un dipòsit propi a Sant Quirze del Vallès, que connecta amb el tercer municipal de Terrassa situat als Bellots. “Si hi hagués una apagada elèctrica, ATL ha de garantir una reserva d’aigua de l’ordre de 24 hores”, ha precisat Mora. “Si a aquesta se suma la nostra reserva que també és de 24 hores, tindríem aigua per a dos dies en cas de fallida”, ha revelat.
La desconnexió progressiva cap a Viladecavalls, Ullastrell i Matadepera
En la configuració que es dibuixa des d’ATL també es preveuen ramals directes a Viladecavalls, Ullastrell i Matadepera des de la nova canonada a construir. Una cosa que facilitaria que des del dipòsit de Can Boada municipal no s’hagués de seguir subministrant l’aigua cap aquestes altres poblacions. “L’objectiu de Taigua és el servei en baixa i no té gaire sentit que hàgim d’invertir per a unes instal·lacions a altres municipis”, ha exposat el seu gerent, en el que es qualifica de “discontinuïtats”. “Aquesta és una situació que cal corregir perquè és anòmala”. “Amb totes aquestes inversions, s’han d’anar solucionant les discontinuïtats perquè aquests municipis es desconnectin progressivament de la xarxa de Taigua i es connectin a la d’Aigües Ter-Llobregat”, ha avançat Mora.
De fet, el gerent assegura que “ATL va molt més enllà dels compromisos que havien pres inicialment”, quan es va negociar el traspàs de la planta d’Abrera. Tota una sèrie de circumstàncies que també destaquen els responsables de l’equip de govern terrassenc. “Amb l’empresa Taigua, hem consolidat un model de gestió municipal que ja és referent al nostre país i que ha demostrat que el sector públic pot ser tant o més eficient que el privat”, ha afirmat, en el moment de la presentació de les inversions, el tinent d’alcalde Duque.
