MónTerrassa
Les rieres de Terrassa: de cicatriu a activador natural, social i econòmic

Aquest dimarts, el Teatre Principal de Terrassa va acollir un acte on les rieres van ser les grans protagonistes. La regidora de Rieres, Jennifer Ramírez, va ser l’encarregada de ser balanç d’accions i actuacions de millores realitzades en aquest mandat. 

Durant la seva intervenció va remarcar “el canvi de relacions” amb l’Agència Catalana de l’Aigua des del govern municipal. “No podíem seguir en la línia de contenciosos, calia una major implicació de l’Ajuntament. I ja portem 3 anys de cooperació”. Ramírez també va subratllar la necessitat de “deixar d’actuar a cop d’emergència” i tenir un “pla director i estratègic de les rieres, perquè les actuacions tinguin una coherència, s’executin al més aviat possible, i els recursos arribin”.

Un cop fet el repàs a totes les actuacions fetes i que es faran, va tenir lloc una taula rodona, amb la participació de diferents experts en els àmbits de les rieres, així com representants veïnals. A més de la regidora, hi van participar el meteoròleg Francesc Mauri, el professor universitari i pilot d’avió Jon Tugores, l’arquitecte i urbanista Oscar Galeote i el president de la FAVT Pep Sánchez.

Detectors, la millor arma

Francesc Mauri va fer memòria el tràgic episodi de l’any 62, tot explicant el perquè es va produir malgrat no ser un dels episodis més importants a Catalunya de caiguda d’aigua. “El poblament de la riera, la pendent, l’hora en què va tenir lloc, la tipologia urbana… tot combinat va propiciar-ho”, va dir i va subratllar que no podem abaixar la guàrdia. “La distribució de la ciutat fa que Terrassa sigui una zona de risc altíssim. Estem en el Mediterrrani, on tenim la capçalera de les rieres gairebé a tocar de la ciutat i el temps de reacció en un cas d’episodi extrem és mínim. Les coses han canviat, sí, però també és veritat que les tempestes s’han activitat més i més freqüents”.

A més, Mauri va recordar que “actualment, continuem ocupant les immediacions de les rieres, fins i tot tenim equipaments escolars i sanitaris a tocar… I una riera és una riera, encara que gairebé no en baixi aigua. No ens n’hem d’oblidar i no podem viure-hi d’esquena. Perquè un dia tornarà a baixar i ho farà fort, i hem d’estar preparats”. El meteoròleg va ser ferm, “mai podrem garantir la seguretat absoluta, si un dia tenim una tempesta estàtica a Sant Llorenç, la baixada d’aigua serà prou important i no hi podrem fer res”, però va mostrar-se convençut que “el sistema de detectors que s’ha instal·lat és l’única manera de defensar-nos i és fonamental”. A més, va mostrar-se convençut que “l’eix que poden suposar les rieres com a element dinamitzador del territori és molt atractiu”.

Per la seva banda, Oscar Galeote va explicar que “les dues rieres s’han convertit en les grans barreres socials i urbanes que tenim a a ciutat. La Taula de les Rieres mostra la realitat de com els barris de l’altra banda de la riera s’han convertit en la perifèria, amb una estigmatització associada”. L’arquitecte també va afirmar que “la canalització dura, de formigó, va en contra de les mateixes dinàmiques de la naturalesa, i en contribueixen a aquesta perillositat”. Membre de la Comissió de Rieres, Galeote va subratllar la importància d’aquest òrgan, el qual proposa “mesures amb la màxima ambició, perquè creiem que les rieres poden ser un eix potent de regeneració urbana, de mobilitat, d’economia… Pensem que cal estudiar bé quin benefici pot donar-nos la riera com a ciutat i com a ciutadans”.

Jugar bé les cartes

Jon Tugores va lloar les actuacions de manteniment i de prevenció que s’han dut a terme en els darrers anys, i es va mostrar satisfet amb l’estudi detallat i de més d’un centenar de pàgines realitzat per l’empresa 300 mil km per segon on s’analitzen les rieres, potencialitats i perills. “Terrassa va quedar-se en el seu moment una mica enrere, però ara ens trobem en el moment ideal de planificar què volem i com volem que siguin aquests eixos de la ciutat. Tenim un grau de tecnologia abismal que ens permetrà prendre accions d’una manera fiable”.

Tugores es va mostrar convençut que “les rieres és un dels millors llocs d’oportunitat. Si juguem bé les cartes pot ser un gran activar natural, ecològic, econòmic i un nou centre urbà de la ciutat. Però per això cal treballar molt i gairebé des d’un nou pla urbanístic”.

Finalment, Pep Sánchez, de la FAVT va destacar el paper de la lluita veïnal en posar sobre la taula el futur de les rieres. “Els veïns al voltant de les rieres estàvem molt preocupats. No volem que torni a passar els fets del 62. I per això s’ha fet un treball molt gran de recuperació de la memòria històrica però també de propostes de futur”. Des de la comissió aposten per fer processos participatius per determinar com es vol que siguin les rieres. “No volem que siguin una cicatriu, volem seguretat i volem que es naturalitzin en la mesura del possible. No volem que es facin pedaços i creiem que aquests terrenys empobrits han de deixar de ser una barrera”.

Taula rodona sobre el futur de les rieres a Terrassa | Lluïsa Tarrida

Nou comentari

Comparteix