El Grup de Recerca d’Innovació de la Construcció (GRIC) de la Universitat Politècnica de Catalunya – Barcelona Tech (UPC) a Terrassa i el SOSTENIPRA de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han desenvolupat un sistema de ventilació innovador. Es tracta de l’Air quality & Green Infraestructure Living Lab (Airgilab), el primer living lab que regenera l’aire dels edificis mitjançant cultius agrícoles.
Aquest dijous, 21 de novembre, el grup de recerca GRIC ha presentat a l’edifici de l’ESEIAAT de Terrassa el projecte Airgilab. L’acte ha comptat amb l’explicació de Marcel Macarulla, investigador del grup GRIC, professor de l’ESEIAAT i un dels promotors de la inicitiva. Així mateix, també hi han assistit el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, Miquel Samper, i el director de l’ESEIAAT, Xavier Roca.
Segons ha explicat Macarulla, el projecte consta d’un hivernacle d’agricultura urbana connectat a una de les aules del centre, el qual absorbeix el CO2 que expiren els estudiants i, mitjançant la fotosíntesi, el transforma en oxigen per, després, recircular l’aire net novament a l’aula. En aquest sentit, Marcel Macarulla destaca que aquest projecte va néixer amb la voluntat de “democratitza l’agricultura urbana” i buscar “com aquesta agricultura urbana es pot integrar en els edificis com un part activa d’aquests”. Així doncs, Airgilab ha permès crear una sinergia entre l’hivernacle i l’edifici, un sistema que des de l’ESEIAAT descriuen com a “pioner”. “Fins ara teníem hivernacles sobre edificis, però un hivernacle integrat en un edifici on comparteixen el sistema de ventilació i busquen la sinergia entre ells; mai s’havia explotat al 100%”, assegura l’investigador.
L’estructura completa del projecte consta de dos hivernacles de 15 metres equipats amb sensors, vidres fotovoltaics i altres equipaments de recollida de dades, i on hi ha plantades tomaqueres, enciams i mongeteres. A més, també s’ha habilitat un despatx des d’on es fa el monitoratge de tot els sistema de ventilació i es recullen totes les dades de la qualitat de l’aire i altres factors. Finalment, hi ha l’aula 3.07, connectada amb l’hivernacle i equipada amb sistemes d’extracció i d’impulsió per tal de netejar l’aire.
Un primer pas cap a sistemes de ventilació més econòmics
L’estructura completa d’Airgilab consta de dos hivernacles de 15 metres equipats amb sensors, vidres fotovoltaics i altres equipaments de recollida de dades, i on hi ha plantades tomaqueres, enciams i mongeteres. A més, també s’ha habilitat un despatx des d’on es fa el monitoratge de tot el sistema de ventilació i es recullen totes les dades de la qualitat de l’aire i altres factors. Finalment, hi ha l’aula 3.07, connectada amb l’hivernacle i equipada amb sistemes d’extracció i d’impulsió per tal de netejar l’aire.
Durant la presentació, Marcel Macarulla ha reconegut que la idea inicial del projecte va sorgir a través d’un estudi que van fer durant la Covid sobre la qualitat de l’aire dins dels edificis. “Ens vam adonar que la majoria d’edificis requerien sistemes de ventilació, però implementar-los és molt car”. Davant d’aquesta realitat, des del GRIC van començar a treballar en sistema de ventilació més viable econòmicament, fet que ha donat com a resultat el projecte Airgilab. “Si podem implementar sistemes de ventilació i, a la vegada, podem crear un benefici; amb plantacions agrícoles o llogar l’hivernacle, això fa que el sistema sigui més econòmic”, recalca Macarulla.
