Quatre equipaments esportius municipals de Terrassa tindran plaques solars. La tinenta d’alcalde de Serveis Generals i Govern Obert, Ona Martínez, ha presentat aquest dijous, dia 23 de març, el projecte d’instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis públics de la ciutat amb l’objectiu d’augmentar la producció i autoconsum d’energia renovable a la ciutat i alhora reduir la despesa energètica.
Aquest projecte està lligat al Pla sectorial renovables 2030 de la Diputació de Barcelona, pel qual els ajuntaments podien optar a ajuts per un import màxim de 1,5 milions d’euros. Des del Consistori terrassenc es van presentar cinc projectes amb un valor de 1,4 milions, Quatre ja han estat aprovats, i n’hi ha un cinquè que tot i que oficialment encara no se’n té la validació, és gairebé segura. Al final el percentatge serà de 90% subvenció, un 10% aportat per l’Ajuntament.
Els equipaments escollits per a les plaques solars
La idea era treure el màxim rendiment de la subvenció i que les arques municipals haguessin d’aportar el mínim possible. D’aquesta manera els quatre equipaments escollits han estat: el Poliesportiu Municipal de La Maurina (237 mil), l’Àrea Olímpica Municipal (589 mil), el Poliesportiu Municipal de Sant Llorenç (235 mil), i el Pavelló Municipal de Can Parellada (234 mil). i el cinquè, en aquest cas seria un equipament cultural: l’Arxiu Històric i Comarcal, per un valor de 156 mil euros.
“Els criteris pels quals s’han escollit aquests equipaments són merament tècnics. Per la quantitat màxima de la subvenció i perquè la implantació de les plaques fos el màxim eficient possible. S’ha buscat l’optimització màxima de l’energia i el cost”, ha subratllat Martínez.
Per això, per exemple, s’ha descartat el pavelló de Can Jofresa, que malgrat ser un dels equipaments més utilitzats, instal·lar plaques fotovoltaiques hauria suposat obres importants al sostre. “No era un projecte viable perquè l’actuació prèvia d’adequació hauria encarit el preu”, ha matisat. O pel motiu contrari s’ha escollit l’Arxiu Històric. “Es podria pensar que hi ha millors edificis per fer-ho, però l’equipament és molt nou, la teulada ho permet,, i és un projecte molt eficient i amb un cost que ens permetia incloure’l dins del marge per optar a la subvenció”, ha dit.
Amb les subvencions ja atorgades, s’iniciarà el procés de licitació. En l’anualitat de 2023 es preveu que ja estiguin instal·lades les plaques corresponents al pavelló de la Maurina i de l’Àrea Olímpica. Ja de cara al 2024, seria el torn de les altres tres.
Beneficis de la instal·lació de les plaques als equipaments
Seran gairebé 2.000 plaques fotovoltaiques d’autoconsum. El govern municipal valora positivament que es tracta d’actuacions “a gran escala, que tindran un impacte significatiu en la reducció de la petjada de carboni i alhora de reducció de cost energètic, i per tant, de sostenibilitat econòmica. És una doble bona notícia: pel medi ambient i per les arques municipals”, ha apuntat.
En total, es calcula que s’estalviaran 512 tones d’emissions anuals de C02, el que és equivalent a haver plantat 25.600 arbres. Aquesta quantitat d’arbres permet suplir la demanda diària d’oxigen de 1.163 persones.
“Els beneficis de la instal·lació de plaques s’estendran més enllà de l’impacte immediat gràcies als excedents generats. Son instal·lacions preparades perquè en un futur es puguin compartir els seus beneficis. Posem les bases, així, de futures comunitats energètiques a la ciutat”, ha especificat Ona Martínez. Unes comunitats energètiques que es trobarien als entorns de cadascun dels equipaments (d’aquí també l’interès que fossin equipaments de diferents districtes) i que tindrien l’avantatge que no haurien de fer la inversió de la instal·lació.
El govern calcula que l’energia generada anual estimada en tots els equipaments servirà per cobrir el 100% el consum energètic anual, i es generarà entre un 30 o 40% d’excedent, o en el cas de La Maurina més d’un 100%. Només en el cas de l’Àrea Olímpica, el consum és tant elevat que l’energia solar cobrirà tan sols el 20%. “En aquest cas busquem reduir el màxim la factura energètica, que suposa una gran despesa municipal”, ha dit. Així doncs, tot aquest excedent de kw es pot optar a retornar-los a la xarxa elèctrica, amb un benefici directe econòmic per a l’Ajuntament, o distribuir-los entre les famílies o empreses de la futura comunitat energètica.
