MónTerrassa
Un pla de 2,6 milions d’euros per crear una Mola diferent

El diputat d’Espais Naturals i Infraestructura Verda de la Diputació, Xesco Gomar, afirma que tot i la fi de la restauració a la Mola, aquest dia 20 de gener, l’accés està garantit “des del primer dia”. L’únic que es tanca, explica, és la cuina i el magatzem, els actuals espais privats dels fins ara concessionaris.

Els d’ús públic romanen oberts a partir del dilluns 23. Això vol dir que es podrà visitar l’església, la sala mirador, la galilea i el pati del recinte. Es mantenen els serveis d’informació als excursionistes, la recollida de residus a l’equipament i l’entorn, la neteja dels lavabos i el manteniment del sistema d’aigües residuals, i la seguretat a tot el monestir benedictí de Sant Llorenç (s. XI), declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), el punt més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, situat dins del terme municipal de Matadepera (Vallès Occidental). Es vigilarà 365 dies i 24 hores.

Reparació de finestres de la sala d’exposicions

Aquest mes començaran les tasques de reparació de finestres de la sala d’exposicions i es revisarà la mostra perquè ja sigui visible abans de l’estiu. Les visites guiades es posaran en marxa durant el tercer trimestre d’enguany.

El diputat d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, Xesco Gomar, i l’alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, han presentat aquest dijous, 18 de gener el Pla de futur del cim de la Mola, on s’invertiran 2,6 milions d’euros. Diputació, entitats, institucions i agents del territori han preparat un document per preservar l’indret més emblemàtic del Parc. El Pla dibuixa un model amb criteris ambientals, serveis dimensionats a un consum energètic i hídric sostenible, autosuficient, amb sistemes alimentats de fonts renovables i amb menys demanda de mercaderies i de generació de residus. El que no hi ha haurà és un restaurant.

El projecte pretén la conservació dels valors naturals, històrics, paisatgístics i culturals, i compatibilitzar les activitats turístiques, esportives i econòmiques. I, han reblat el diputat i tècnics de la Diputació, acabar amb l’actual degradació de l’edifici, de l’era, de les feixes i dels camins, i reduir la massificació: unes 200.000 persones pugen cada any al cim, i 23.000 hi fan un àpat al restaurant. L’educació ambiental és la prioritat i el més important. I, en aquest sentit, Gomar ha comentat que en els darrers anys no ho era. Corresponia al restaurant, que diu adeu després de 57 anys i de ser regentat per la mateixa família. El diputat ha recordat que en l’ultim contracte els administradors van signar que era l’últim cop que es prorrogava la concessió.

Comparteix

Icona de pantalla completa