Situat a Sant Pere Nord, un dels barris més densificats de Terrassa, el parc de la República s’ha de convertir en la segona zona verda més gran de la ciutat. Amb un total de 35.000 metres quadrats, ha d’estar acabat a la tardor i crear un nou pol d’atracció al nord-est. Hi estan previstes zones de lleure, cultura i esports, que conviuran amb actuals i nous equipaments cívics i sociosanitaris. Seguint les traces de la seva identitat històrica.
Fins a principis del segle XX, on avui trobem Sant Pere Nord només hi havia camps de vinyes, oliveres i ametllers. L’antic pla de les Arenes era travessat per tres camins: Can Petit, Matadepera i Santa Magdalena de Puig Barral. Va ser en aquest darrer on van construir-se les primeres barraques, cap al 1910, per part d’immigrants, principalment, andalusos. Naixia així, un petit nucli habitat. Amb els anys, aquella zona plena de ramals de riera i torrents s’ha acabat convertint en el tercer barri més poblat de la ciutat, amb uns 16.000 habitants.
De la necessitat de no oblidar el passat i preparar Terrassa per al futur sorgeix ara el parc de la República, un ambiciós projecte a punt d’obrir-se entre les avingudes Béjar i del Vallès, la rambla de Francesc Macià i el carrer Provença. Aquesta tardor, desapareixeran les tanques d’obres i ja es podrà gaudir del nou espai verd. No en va, se’l qualifica de pulmó verd gràcies als seus 23.000 metres quadrats. Serà el segon més gran de la ciutat, després del de Vallparadís, i tindrà usos diversos: des de refugi climàtic a àrea esportiva i d’equipaments culturals, educatius i sanitaris, passant per espai de jocs per a la canalla.
Tot un mix que el transformen “en molt més que un parc”, destaca l’alcalde, Jordi Ballart. “És un exemple del potencial de la nostra ciutat, del que ha de ser la planificació urbanística del futur i de com aquesta ha de vetllar per la qualitat de vida de les persones, amb nous espais de convivència i de lleure, però sobretot amb actuacions que facin valdre els barris”, subratlla Ballart.
Amb un cost rondant els cinc milions d’euros, s’ha erigit en un dels grans projectes del mandat, amb l’objectiu de “materialitzar una històrica reivindicació del teixit associatiu del barri”. Per això, s’ha comptat amb la participació ciutadana perquè l’espai esdevingui “punt de trobada i confluència intergeneracional”, segons els responsables municipals.
D’equipaments esportius i sociosanitaris a camins
El projecte es va iniciar el 2017 i, en gairebé una dècada, s’ha anat polint. A la part nord, hi haurà l’illa esportiva, amb una pista, el camp de futbol i la nova zona de petanca, que ja està en ple funcionament i, a partir d’ara, pot acollir competicions federades. Al xamfrà de Béjar amb Provença, també està reservat un solar per al futur CAP Terrassa Nord.
A la part sud, hi ha actualment el centre cívic Francesc Macià i la biblioteca del districte 6. Ara, s’hi afegeix un local annex de 200 metres quadrats, amb l’Esplai La Guspira com a inquilins. Allà, hi apareixen camins per a connectar-se entre ells, amb la zona verda i el nou amfiteatre. Aquest permetrà acollir espectacles a l’aire lliure i integrar-se com a espai de trobada, gràcies a les seves amples graderies.
Alhora, es dibuixen altres camins dins del parc, alguns dels quals ja existien anys abans i que ajuden a salvar el gran desnivell, de nord a sud, de dotze metres. Per exemple, es recupera i senyalitza simbòlicament -amb un safareig, una petita bassa i un monòlit, creant un espai de jocs d’aigua- el traçat de l’antic camí de la Mina, o el de Cal Petit. També s’ha treballat per deixar un espai entre la residència de gent gran en construcció i l’institut-escola Feixes, perquè hi hagi continuïtat fins a l’avinguda del Vallès, trencant la barrera física existent.
El mix d’història i present també es veu en els paviments, que combinen la ceràmica, dos tipus de formigó -un més llis i un de més rugós- i la terra.
Naturalesa i jocs infantils
Els altres dos elements que fan especial el parc són les zones de jocs infantils i la configuració mediambiental. Hi ha fins a tres plataformes amb jocs de grans dimensions, entre els quals sobresurt una estructura de fusta, tobogans gegants, un gran llit elàstic o una torre de més de vuit metres. També s’ha fet una aposta per la inclusió, pensant amb els infants amb mobilitat reduïda amb gronxadors i un giratori. I, a això, s’hi afegeixen taules de ping-pong, cistelles o elements de cal·listènia.
D’altra banda, els tècnics de Territori de l’Ajuntament subratllen la vegetació vinculada al territori, amb arbres fruiters, de bosc mediterrani i de riera. Seran gairebé 455, amb la replantació d’unes oliveres dutes des del dipòsit d’aigua de Can Parellada. Entre alzines, lledoners, til·lers, pins, roures o freixes, s’hi trobaran aquestes 2,3 hectàrees de verd que tindran més de 6.000 unitats d’arbustiva. I, a la vegada, una zona d’horts urbans.
I del verd al blau, perquè l’aigua és part intrínseca del parc. A més de tenir-ne a la zona de jocs, hi ha una gran bassa rectangular que permetrà recuperar el 90% d’aigua de reg del camp de futbol i la pluja. No serà per banyar-se, sinó per alimentar tot l’espai natural. Per això, es protegirà amb una tanca translúcida.
L’objectiu és que el parc de la República la ciutat se’l faci seu. Que es pugui passejar i seure lliurement, i es creï un entramat d’usos. Per la seva grandària, hi dona cabuda a molta gent i, per la seva posició estratègica, s’espera que no només sigui un espai neuràlgic per als veïns de Sant Pere Nord, sinó per a tots els terrassencs.
