El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac només reté un 3% de l’aigua de pluja. Aquest és un dels indicadors que es recull en l'”Estudi dels recursos hídrics en l’àmbit actual i de la proposta d’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: inventari, caracterització, cabals”, elaborat per Jordi Espuny, geòleg i hidrogeòleg, i Eduard Madaula, geòleg i ambientòleg de GeoHid.
El document ha estat encarregat per la Diputació de Barcelona, entitat gestora del Parc, amb l’objectiu d’entendre el cicle de l’aigua i els recursos disponibles. Una proposta que pren rellevància si es té present que hi ha sobre la taula una possible ampliació de l’espai natural, i que amb aquest informe s’obté una visió integral del seu estat i de la dinàmica de les aigües superficials i subterrànies. Per exemple, s’ha vist que en alguns punts de la zona proposada per a l’ampliació s’hi ha detectat nivells elevats de nitrats i/o clorurs, indicadors de possibles fonts de contaminació urbana o agrícola.
Mesures per protegir els recursos hídrics del parc natural
Segons s’informa en un comunicat de la Diputació, l’estudi recalca que la capacitat de retenció d’aigua de la pluja -ja de per si cada cop més reduïda- està “fortament condicionada per la geologia pròpia dels massissos i per l’impacte del canvi climàtic”. Això fa que, durant el període 2021 – 2023, marcat per la sequera i altes temperatures, el percentatge d’aigua de pluja retinguda al parc va ser només del 3,27%. La conclusió és que “aquesta baixa retenció va fer que el balanç hídric fos deficitari durant aquests anys”.
Això afecta directament els aqüífers, que veuen com la seva recàrrega en el període analitzat va ser d’un màxim de 6,6 hm³, a nivells molt baixos. L’informe conclou que, de cara a una millor recàrrega, són molt més efectives les pluges de la tardor i la primavera que no pas les d’estiu, ja que aquestes s’evaporen abans de poder proveir pous i fonts.
L’informe proposa mesures a implementar, sobretot pensant en municipis amb urbanitzacions com Vacarisses, Matadepera o Castellar, que depenen en gran manera de pous. Davant d’aquest esgotament important dels recursos hídrics, es recomana protegir i restaurar basses, fonts i pous, per millorar la qualitat de l’aigua. Incrementar els controls davant de fonts de contaminació, o establir un sistema de seguiment continuat dels cabals són altres mesures per garantir una gestió sostenible del parc.
