“Des que la xarxa de subministrament de l’aigua a Terrassa es va municipalitzar fa cinc anys, el servei s’ha deteriorat”. Així ho ha manifestat Francisco Caamaño, president de l’Observatori de Serveis Urbans (OSUR) aquest dimarts, 19 de novembre, durant la presentació de l’estudi realitzat per OSUR sobre la gestió de l’empresa pública TAIGUA. L’any 2018 l’Ajuntament de Terrassa va reemplaçar l’empresa privada Mina Pública d’Aigües de Terrassa per TAIGUA i, des de llavors, l’Observatori ha fet un seguiment de l’evolució de la xarxa d’aigua.
Aquest informe, realitzat amb dades d’accés públic, mostra que, des del canvi de model de gestió, les tarifes de l’aigua han experimentat un increment del 42%, duplicant l’augment registrat a altres ciutats de mida similar. Per exemple, segons OSUR, en el mateix període de temps Sabadell ha patit un increment del 21%. “L’Ajuntament va justificar la municipalització del servei amb l’objectiu de reduir costos, però les tarifes només han fet que augmentar”, ha assegurat Francisco Caamaño.
Per altra banda, Lorenzo Dávila, director general d’OSUR i que també ha participat en la presentació dels resultats, ha afirmat que aquest augment del preu no ha anat acompanyat d’una millora de la qualitat del servei o la seva eficiència. “La inversió en manteniment i renovació d’infraestructures ha baixat un 31,6%, fet que podria estar relacionat amb el deteriorament de l’eficiència de la xarxa i la qualitat del servei”, ha manifestat Dávila. En aquest sentit, segons les dades recopilades per l’Observatori, les inversions realitzades per TAIGUA entre 2019 i 2023 van ser de 14,16 milions d’euros, una xifra que contrasta amb els 20,6 milions d’euros d’inversió de Mina els últims cinc anys.
Un descens significatiu del rendiment i una manca de manteniment de la xarxa
L’anàlisi elaborada per OSUR també ha mostrat un descens del rendiment hidràulic a Terrassa. Concretament, la ciutat ha passat d’un rendiment del 80% en època de Mina a un del 78% actual. Així doncs, des de l’observatori afirmen que, per cobrir la mateixa demanda d’aigua, TAIGUA ha de comprar un 2,6% més que abans per una major pèrdua d’aigua. En aquest sentit, des d’OSUR destaquen que “la manca d’una inversió adequada està provocant el deteriorament progressiu de les instal·lacions, el que es tradueix en uns majors costos”.
Així mateix, l’Observatori manifesta que, en termes econòmics, s’ha detectat un increment dels costos de personal del 56% des de la municipalització, a causa d’un augment del 30% de la plantilla. Aquest increment del personal, però, “no respon a cap augment del servei i, fins i tot, s’han eliminat alguns”, ha recalcat Lorenzo Dávila.
Davant els resultats de l’estudi realitzat cinc anys després que TAIGUA comences a gestiona la xarxa de l’aigua, Francisco Caamaño ha conclòs que “la municipalització de finals del 2018 a Terrassa es va fer per un biaix polític”. “El problema no és si és una empresa publica o privada, el problema és el procés pel qual s’ha fet el traspàs del servei. Ha pesat més la decisió política, que els motius econòmics. Els increments tarifaris indiquen que la decisió ha implicat alts costos que s’han traslladat als usuaris”, ha sentenciat president de l’Observatori de Serveis Urbans.
