Les tempestes de tardor són habituals a Terrassa. No ha d’estranyar que faci dies que veiem pluja. Tot i que la memòria meteorològica és curta i ens oblidem del que va passar. Vivim jornades tràgiques perls efectes mortals de la Dana a València, i a les nostres contrades sempre ens ve el record de les riuades del setembre de 1962. Avui, dilluns, dia 4, recordem un novembre d’ara fa 41 anys. En tan 3 dies, a Terrassa hi van caure més de 300 mm. Només 4 hores van caure 220 mm registrats a l’estació de la placeta de la Creu.
L’episodi de temporal va ser brutal, i les rieres van anar fins dalt de tot, i en algun tram van acabar sobreeixint. Josep Maria Gibert relata que “va ser remarcable la concentració de la precipitació al llarg de la conca del Llobregat, des de L’Hospitalet fins a Terrassa, amb un seguit de tempestes encadenades d’enorme intensitat. La carretera de Terrassa a Rubí va ser engolida per l’aiguat abans del pont de la Riera de les Arenes, i es va emportar un cotxe amb el seu ocupant”. La quantitat més grossa d’aigua va ser en plena matinada, el que va evitar danys majors.
Desbordaments i indefensió ciutadana
Els valors màxims de precipitació en 24h es van produir durant el dia 7, superant-se els 200 mm en punts del Vallès Occidental i el Barcelonès. A Rubí van caure 331,5 mm, a Terrassa 313,0 mm i a l’Hospitalet de Llobregat 249,1 mm en unes 28 hores (de les 03 UTC del 07/11/1983 fins a les 07 UTC del 08/11/1983). Dels valors acumulats durant l’episodi (de les 07 UTC del 06/11/1983 fins a les 07UTC del 09/11/1983) destaquen els 346,5 mm a Rubí, 333,0 mm a Terrassa, 254,8 mm a la Molina i 252,8 mm de l’Hospitalet de Llobregat.
En el blog del Servei Meteorològic de Catalunya es recorda la catàstrofe que va suposar especialment per a les comarques del Baix Llobregat, Barcelonès i Vallès. L’atzar va fer que aquest temporal caigués exactament en els mateixos dies que els aiguats del 82. Del 6 al 8 de novembre, les capçaleres de les conques del Llobregat van patir desbordaments molt greus, provocant danys materials i humans importants. Per això, aquest nou episodi, un any després, va causar un gran impacte social, ja que encara havien quedat infraestructures que no s’havien acabat d’arranjar. Tot plegat va produir una destacable sensació d’indefensió entre tota la població.
Des de Meteocat, expliquen que la situació meteorològica durant l’episodi va venir caracteritzada “per un fort temporal en superfície del sud-est, provocat pel pas d’una profunda pertorbació present a tots els nivells de la troposfera. Aquesta depressió es va desplaçar des del Golf de Cadis, la matinada del 6 de novembre, fins a Sardenya, la matinada del dia 8, travessant les Balears pel sud durant el dia 7. Aquesta borrasca va provocar un marcat flux de vent humit i càlid del sud-est a capes baixes i del sud a capes altes, injectant a tots els nivells una massa d’aire potencialment molt inestable, produint els importants aiguats del 7 i 8 de novembre”.
Tot plegat va fer que els aiguats del dia 7 desbordessin de manera violenta nombroses rieres afluents del riu Llobregat per la seva riba esquerra, el qual també es va sortir de mare puntualment al seu curs baix, negant nombrosos camps. Des de la Riera Blanca a l’Hospitalet de Llobregat a la Riera de la Païsa a Sant Joan Despí, de la Riera de Vallvidrera a Molins de Rei a la Riera de les Arenes a Terrassa i Rubí. Cal destacar també que molts carrers de la ciutat de Barcelona es van convertir en torrents d’aigua per la forta intensitat de la precipitació, inundant-se baixos i garatges.
