La Diputació de Barcelona ha fet balanç de les actuacions fetes al cim de la Mola per garantir-ne la preservació, com a espai de sòl protegit, d’alt interès aqueològic i palontològic, “fins ara molt degradat”. Des que es va tancar el restaurant, ara fa un any, l’afluència de visitants s’ha reduït un 21% i això, segons l’ens, ha contribuït a la recuperació progressiva de l’entorn. De 171.847 el 2023 -23.000 hi feien un àpat- es va passar a 135.767 el 2024.
El diputat de l’Àrea d’Espais Naturals, Xesco Gomar, ha deixat clar que l’ús de restaurant en un futur “no hi serà segur” perquè s’ha vist que una activitat així és “insostenible”. A canvi, hi haurà un espai d’aixopluc per als visitants i la recuperació de l’emblemàtica sala mirador. El menjador era el més conegut arreu del món, i per això sempre s’hi podien trobar estrangers que hi anaven a fer un àpat. Era un pol d’atracció per ser l’únic on només es podia arribar caminant i on tot el material es transportava en mules.
La Diputació té en marxa un pla d’accions valorat en 700.000 euros i, entre d’altres, inclou “endreçar” els accessos a Matadepera, la principal porta d’entrada al Parc.
La disminució del 21 per cent evidencia, segons Gomar, “que hi havia un percentatge de persones que només pujava al cim pel restaurant”. En tot cas “encara hi ha molta gent interessada a pujar i és la nostra obligació mantenir aquestes xifres o augmentar-les, sempre que es puguin distribuir durant tota la setmana i no només en caps de setmana i festius”. L’objectiu, ha reblat, no és reduir sinó reordenar perquè tot sigui més sostenible. En aquest sentit, hi ha la voluntat d’aconseguir que les escoles de tot el país s’hi acostin.
Des de l’ens afirmen que el nombre de visitants excessiu i el trànsit dels animals de càrrega que es feien servir fins al gener de 2024 erosionave el sol, amb impactes negatius en l’ecosistema natural.
Un negoci de 60 anys
El negoci de restauració va obrir fa 57 anys, i s’ha anat desmuntant de mica en mica. Una de les responsables, Gemma Gimferrer, va escriure un comunicat explicant la situació, i va obrir la caixa dels trons. El missatge va volar per les xarxes socials. Fins al punt que la Diputació va respondre amb celeritat. A més, es va obrir una campanya a change.org. Res va fer canviar de parer la Diputació. El 4 de desembre de 2024 van comencar les actuacions per condicionar i actualitzar les instal·lacions del recinte de la Mola. Des que va tancar el restaurant emblemàtic, tot ha canviat, amb nostàlgics del servei de menjar i amb qui creu que ara es respecta molt més la natura. Pas a pas s’avança cap a una Mola diferent de la coneguda. L’afluència estimada de visitants a la Mola va baixar un 10,5 % entre gener i maig de 2024. Què se n’ha fet de les mules que passejaven pel cim. S’han repartit entre Sant Llorenç Savall, Cabrera, Castellar del Vallès, Sabadell i Les Preses. El Trabuc el podem trobar ara a la casa de les Oliveres. El Pla de futur de la Mola es va presentar a principis de 2024. Tothom hi va dir la seva, com Marcel Puig, que escrivia: “Es tancarà un espai de socialització entre gent que encara diu “Bon dia” quan es troba pels camins”. També en parlaven Antonio Sánchez, que trobava la decisió increïble, i la regidora d’ERC Ona Martínez, Joan Forrellat, que veia un futur incert; Salvador Pérez, que creia que el restaurant era un problema; l’exdirector del Museu de Terassa i historiador de l’art Domènec Ferran, i Vicenç Villatoro, amb l’article “La llumeta de la Mola”, que apuntava que “com a terrassenc, per a mi la Mola és un espai extremadament singular. Significatiu. No és un pur accident geogràfic”. Defensors i detractors del restaurant es van anar contraaracant. Els defensors van atapeir La Mola. Els concessionaris estaven emocionats, i amb alguna llàgrima quan els excursionistes se’ls acostaven i els donaven escalf. Es van recollir fins a 10.000 signatures contra el tancament.
