Una de les preguntes que es feia tothom quan es va tancar el restaurant de La Mola és què passaria amb els animals que dia sí i dia també pujaven el menjar, la beguda i els materials i que baixaven les escombraries. Ja tenim la resposta, que ens arriba de Gemma Gimferrer, una de les administradores del servei de menjador que ha funcionat 57 anys al cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, a l’antic monestir, on comença -o acaba- el mític Camí dels Monjos.
Tots ara estan col·locats en granges i centres d’animals, a diversos municipis de Catalunya, com Sant Llorenç Savall, Cabrera, Castellar del Vallès, Sabadell i Les Preses. L’últim que ha trobat casa ha estat el Trabuc. El darrer habitant permanent de La Mola. Va néixer, fa 17 anys, a la quadra de sota els menjadors del restaurant. I probablement, amb el temps s’ha convertit en el guarà Català més fotografiat del país. “Com era d’esperar, no va ser fàcil, va oferir una certa resistència a abandonar la muntanya on ha viscut tota la vida. A tossut no el guanya ningú. El que no sabia era que la seva nova llar no quedava gaire lluny. Formarà part d’un ramat, amb altres rucs que viuen en llibertat i es dediquen a netejar el bosc”, escriu Xavi Gimferrer, antic administrador del restaurant, a Instagram. “Crec que es trobarà al paradís. Afartant-se el que vulgui, i buscant brega amb qui vulgui.”
On podem trobar ara les mules del monestir
La Morena, la Nina i l’Orus s’han d’adaptar a un centre d’animals situat a Cabrera de Mar (comarca del Maresme), al mas Vinyals. Sobre el final de la història, Xavi Gimferrer deia: “Han fet per última vegada la baixada del Camí dels Monjos, que tan bé es coneixen, entre La Mola i Can Pobla. En Joan Bernadí i jo les acompanyàvem. Les hem acomiadat amb la mà, com fas amb els éssers estimats, mentre desapareixien a l’últim revolt de Can Robert, acomodades en el transport en direcció a la seva nova llar. L’alegria amb què us acostàveu al matí quan veieu aparèixer al primer humà que arribava al cim. N’hi havia que us portaven alguna pastanaga, unes anous, o un crostó de pa sec. Tant hi feia. Sempre heu estat molt agraïdes i apreciades”.
La Lluna, una mula blanca ara, viu a les Preses, a la Garrotxa, al costat d’Olot, en un espai anomenat Rucs i Someres.
L’Alaska i el Mario, que eren els més nous i que van arribar a La Mola junts i agermanats, no s’han volgut separar: “No podíem fer-ho, no volíem fer-ho”, i s’han traslladat a la Finca Zarcos, ubicada entre els municipis de Sabadell i de Sentmenat, al Vallès Occidental.
El Trabuc el podem trobar ara a la casa de les Oliveres de Sant Llorenç Savall. I la Barrufa, que està jubilada i fins ara vivia a la finca de Can Cadafalch de Castellar del Vallès, el més probable és que vagi al final a una hípica on fan teràpia amb animals, a tocar de Sentmenat.
Gemma Gimferrer afirma: “I ja està, s’ha acabat aquesta pantalla, ara tot és fosc.”
