La Diputació de Barcelona hi ha deixat molt clar: La Mola mai més a la vida tindrà un restaurant. Un any després de la finalització del contracte de concessió dels serveis del cim, l’ens ha explicat la situació actual i les accions que ja s’han emprès per preservar l’entorn natural i el conjunt monumental del monestir de Sant Llorenç del Munt i el seu entorn. Han intervingut en la presentació Xesco Gomar, diputat de l’Àrea d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, Sònia Llobet, directora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, i Albert Abaurrea, cap de Servei d’Anàlisi Gestió Territorial Inversions i Obres de la Gerència de Serveis d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona.
La sostenibilitat
“Descartem el restaurant per sempre”. Albert Abaurrea ha estat contundent. La raó: la sostenibilitat. Un servei de menjars és incompatible amb el que poden generar les plaques fotovoltaiques que s’han d’instal·lar al monestir i que han de permetre el cent per cent de les necessitats, sense deprendre de cap altre sistema. Cal recordar que el subministrament elèctric no arriba al que és el punt més alt de l’espai protegit. “Les infraestructures de producció d’energia que hi havia fins ara eren obsoletes i funcionaven amb combustibles fòssils”, es rebla des de la diputació. L’ens ha fet un estudi on s’ha comparat el que es gastava en kwh a l’any amb el restaurant a ple rendiment. En el nou escenari es planteja, amb la utilització de la depuradora d’aigües residuals (EDAR) o sense fer-ho. Amb el restaurant es consumien 73.486,96 kwh anuals. Amb les propostes noves, serien 36.635,05 i 17.040. En el model 2 hi ha un 23,18 per cent menys de consum que amb el restaurant en marxa.
L’estudi diu quantes plaques fotovoltaiques caldrien per cobrir els consums: amb restaurant, 313,4 metres quadrats; amb EDAR, 155,25; i sense la depuradora, 22,68. Aquesta xifra final és possible, apunta Albert Abaurrea. Es conclou: “Per tant, segons les limitacions, tècniques i de disponibilitat d’espais, es considera que només l’escenari 2 -sense EDAR ofereix un grau adequat de compatibilitat entre les instal·lacions, les activitats i els serveis del cim de La Mola i el seu entorn natural protegit”. L’EDAR tampoc es farà. I sí que s’aposta pels lavabos secs sense aigua i sense electricitat.
Una polèmica que va anar més enllà
El negoci de restauració va obrir fa 57 anys, i s’ha anat desmuntant de mica en mica. Una de les responsables, Gemma Gimferrer, va escriure un comunicat explicant la situació, i va obrir la caixa dels trons. El missatge va volar per les xarxes socials. Fins al punt que la Diputació va respondre amb celeritat. A més, es va obrir una campanya a change.org. Res va fer canviar de parer la Diputació. El 4 de desembre de 2024 van comencar les actuacions per condicionar i actualitzar les instal·lacions del recinte de la Mola. Des que va tancar el restaurant emblemàtic, tot ha canviat, amb nostàlgics del servei de menjar i amb qui creu que ara es respecta molt més la natura. Pas a pas s’avança cap a una Mola diferent de la coneguda. L’afluència estimada de visitants a la Mola va baixar un 10,5 % entre gener i maig de 2024. Què se n’ha fet de les mules que passejaven pel cim. S’han repartit entre Sant Llorenç Savall, Cabrera, Castellar del Vallès, Sabadell i Les Preses. El Trabuc el podem trobar ara a la casa de les Oliveres. El Pla de futur de la Mola es va presentar a principis de 2024. Tothom hi va dir la seva, com Marcel Puig, que escrivia: “Es tancarà un espai de socialització entre gent que encara diu “Bon dia” quan es troba pels camins”. També en parlaven Antonio Sánchez, que trobava la decisió increïble, i la regidora d’ERC Ona Martínez, Joan Forrellat, que veia un futur incert; Salvador Pérez, que creia que el restaurant era un problema; l’exdirector del Museu de Terassa i historiador de l’art Domènec Ferran, i Vicenç Villatoro, amb l’article “La llumeta de la Mola”, que apuntava que “com a terrassenc, per a mi la Mola és un espai extremadament singular. Significatiu. No és un pur accident geogràfic”. Defensors i detractors del restaurant es van anar contraaracant. Els defensors van atapeir La Mola. Els concessionaris estaven emocionats, i amb alguna llàgrima quan els excursionistes se’ls acostaven i els donaven escalf. Es van recollir fins a 10.000 signatures contra el tancament.
