L’objectiu de retirar l’amiant a Terrassa dels edificis públics el 2028 i dels privats el 2032, segons marca la Unió Europea, va avançant malgrat que el mateix Ajuntament es queixa que les ajudes estatals i nacionals no són suficients. Així ho ha declarat el tinent d’alcalde d’Urbanisme i Habitatge, Xavier Cardona, abans de començar aquest dilluns la Taula d’Erradicació de l’Amiant amb diferents actors socials, econòmics, empresarials, professionals i veïnals. Precisament, el president de la Federació d’Associacions de Veïns (FAVT), Josep Antoni Sánchez, ha manifestat el problema que els esforços actuals es limitin a les cobertes i no inclogui dipòsits, canonades i parets mitgeres dels edificis. Segons les xifres municipals, des que es va obrir l’oficina ciutadana per aquest tema el març del 2024 s’han atès 65 consultes i atorgat 141 llicències d’obra per a la retirada d’elements de fibrociment.
“Crec que és un moment important per recordar que són insuficients les ajudes que surten per part del ministeri i, per part també de la Generalitat, per aquesta retirada”, ha afirmat el tinent d’alcalde Cardona a preguntes de Canal Terrassa. “Si realment volem complir amb aquesta retirada, ara que molts edificis estan sotmesos a una inspecció tècnica i s’està detectant el problema, les comunitats de propietaris precisen aquestes ajudes públiques”, ha reivindicat.
En el cas de les renovacions en els edificis industrials, l’incentiu està sent la seva conversió energètica. “Aquestes solucions passen per poder posar plaques solars que, a la vegada, redueixen el consum elèctric”, ha explicat el tinent d’alcalde. “Si l’empresari el que busca és més sostenibilitat, més energia verda, ha de poder substituir aquesta coberta contaminant”, ha destacat admetent que hi ha una acceleració de les demandes al Punt d’Informació i Atenció Ciutadana del Desamiantat, que es va crear fa mig any a la seu d’Urbanisme del carrer Pantà, número 20. A més, ha recordat que l’Ajuntament aplica una bonificació de fins al 95% en l’Impost de Construcció i Obres per a obres majors i menors que tenen com a objecte principal la retirada d’amiant i aplica una exempció de la taxa de tramitació urbanística.
Des que la Generalitat va aprovar la llei per a l’Erradicació de l’Amiant, ara fa un any, es va efectuar una primera convocatòria d’ajudes de 8 milions d’euros, ampliada l’estiu passat a 4,93 milions, i a l’octubre se n’ha fet una segona per a noves demandes de 8 milions. En el cas dels edificis públics de l’Ajuntament, Cardona assegura que l’objectiu del 2028 s’assolirà. “Estem treballant per arribar a aquest calendari”, manté el tinent d’alcalde, independentment del calendari de les altres administracions. El responsable polític també incideix que “a data d’avui, hi ha un sol centre de tractament d’aquests residus al país” i no se sap “quina és la seva capacitat de tractament”.
Un cens de 1.160 cobertes i 11.000 tones a la ciutat
Segons el cens de cobertes de fibrociment de Catalunya, elaborat per l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, a Terrassa hi ha aproximadament 1.160 cobertes, amb un pes total de més d’11.000 tones. De totes maneres, aquests censos també divergeixen. És el que ha explicat el president de la FAVT abans d’entrar a la reunió de l’Ajuntament. “Si parlem de cobertes de naus industrials, mentre l’Ajuntament de Terrassa parla d’un milió de metres quadrats, la Generalitat només en reconeix 600.000”, ha detallat. Això es pot deure, segons Sánchez, a què el cens “s’ha fet amb dos sistemes diferents, perquè la Generalitat sembla que ha utilitzat un sistema aeri”.
Un altre dels problemes que planteja la FAVT és que el pla actual de l’administració no vagi més enllà. “En molts habitatges amb dipòsits antics, tampoc s’ha retirat l’amiant i també hi ha canonades amb aquest material”, es lamenta Sánchez. “Des de les associacions veïnals, estem dient que no només hi ha les cobertes i que, a més a més, hi ha les parets mitgeres”, afegeix.
Aquestes reflexions provenen de la quarta convenció estatal sobre el tema que es va celebrar el 18 d’octubre passat a Sabadell, organitzada per la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya i el moviment veïnal del Vallès. Entre les seves conclusions, hi figura que “l’èxit depèn de la cooperació real entre l’Estat, comunitats autònomes i municipis”, en “una cultura de desamiantació integral”.
En la segona Taula aquest dilluns a l’Ajuntament de Terrassa, després de la primera el febrer passat, hi han participat les direccions de serveis municipals de Medi Ambient, Urbanisme, Patrimoni i Manteniment i Activitat Econòmiques; agents socials; la FAVT; la patronal CECOT; la Cambra de la Propietat Urbana de Terrassa; i les delegacions comarcals dels col·legis d’Arquitectes de Catalunya (COAC), d’Arquitectura Tècnica de Barcelona (CATEB), d’Enginyers Industrials de Catalunya (EIC) i d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.
