Aquesta publicació és especial. La vaig fer amb molta estima, pensant en els meus fills, com un invent-experiment, conjuntament amb l’Associació Excursionista i cultural Miscel·lània de Vacarisses, per tal de donar a conèixer als més petits del centre (i també als grans), el sistema de coordenades terrestre, lligat al món del joc-geocaché i per via d’una excursió familiar.
Així doncs, arranquem. Entre el bressol que formen el massís de Montserrat a l’Oest i Sant Llorenç de Savall i l’Obac cap a l’Est, tenim la Serra de l’Hospici. Ací, entre dos municipis i dues comarques barcelonines: Esparreguera (al Baix Llobregat) i Vacarisses (al Vallès Occidental). El seu Puig més alt té una elevació de 518 m. Aquesta serralada consta d’un grup de pistes i camins que fan les delícies d’excursionistes i aficionats a la BTT. És un espai amb teranyines de corriols, camins i pistes que fan amunt i avall, ziga-zagues i amb alguna grimpada. Per una de les pistes, també fan via les quixotesques torres elèctriques d’acer que, alineades, fan la transmissió d’electricitat de banda a banda.
Tot i això, el seu traçat suggeridor té origen històric, com a possible itinerari comercial entre Manresa i Martorell. El que hauria de ser el camí original està, en l’actualitat, maltret per l’erosió natural i per la mà de l’home. En èpoques de l’Edat Mitjana i posterior, era conegut com a camí vell d’Olesa. Anava des de l’Hostal del Palà, pujava per la serra de l’Hospici, cap al coll de Bram, seguint pel pla del Fideuer i es dirigia a la masia de Puigventós, ja a terme Olesà. Tot i això, també hi ha la hipotètica teoria que l’itinerari Manresa – Martorell passava per l’Era de les bruixes, cap a Can Tobella, i fitava pel Llobregat.
Masia, casa o refugi
El seu nom “Serra de l’Hospici”, de ben segur, deriva de les ruïnes del seu mas, el conegut com a Mas de l’Hospici. 41°35’23.2″N 1°53’17.0″E. Masia, casa o refugi, no hi consta documentació sobre aquesta construcció en l’actualitat. Només, podem especular en el context històric de la seva datació, s. XVIII. Si tenim present que la paraula hospici pot derivar del llatí Hospitium, i podríem donar per vàlids els possibles significats: com a casa de pobres o alberg de peregrins. També podríem pensar-ho com una simple construcció o hostal, però la seva ubicació sobre el cim d’un turó, allunyat del camí que transcorria per la serra cap a Vacarisses (molt més baix) o del mateix camí vell d’Olesa (més dalt), és una mica estrany d’interpretar.
El conjunt que ocupen les restes dels murs, de les seves parets, mostra un habitatge modest i, possiblement, format per diferents annexos. Són visibles mínim dues estances i l’espai del qual devia ser una porta d’accés. Construcció envaïda, avui dia, per la vegetació. L’emplaçament es troba, també, cobert totalment pel sotabosc, matolls i garriga crescuda. Restes de les pedres que formaven part d’aquesta construcció, les trobem caigudes al final de la carena del mateix turó, en una petita esplanada molt a prop de l’antena de la urbanització de Can Serra.
El segon punt resenyat de l’Hospici – per la pista – hi ha la Font de l’Hospici. 41°35’17.5″N 1°53’02.1″E. Actualment en un caminet amagat, que surt des de la ziga-zaga de la pista, que baixa per les torres elèctriques. Aquesta font, torrencial, com a moltes de les fonts dels voltants, és una preciositat, i un raconet súper fresquet a l’estiu. Al seu costat una tauleta de pedra i uns seients de pedra improvisats. Tot un conjunt que sembla fet per fades i follets del bosc.
I l’últim Hospici en fer la carambola és el seu Puig. El Puig de l’Hospici, 41°35’00.2″N 1°53’21.5″E cim de la serra a 518 m, amb el seu vèrtex Geodèsic (ref. 282117001). Implantat sobre unes roques, el 9 de setembre de 1978. Aquest fa xarxa geodèsica amb d’altres vèrtexs geodèsics dels voltans (un altre tema molt interessant per despertar l’interès de la canalla). La seva posició és mesurada amb molta precisió i són materialitzats sobre el terreny amb fites o senyals. Són elements cabdals per donar alta precisió a la cartografia, que després projecta diverses activitats com ara obres públiques, planificació a qualsevol nivell, entre altres tasques.
Càrol Paez
Autora del blog Edat Mitjana s.V – XVI més
