La font més misteriosa de Terrassa, la del Caus, ha tornat a rajar de manera espectacular. Les pluges de les últimes setmanes ha fet que l’aigua torni a brotar. Així ho ha donat a conèixer Antoni Masana i Ubach, alcalde de Vacarisses, en una publicació al seu compte personal de Facebook.
Quan la font dels Caus raja, significa que ha plogut molt en els darrers dies. Cal tenir en compte que el mes de març ha estat un dels mesos més plujosos de l’any. Segons va avançar a MónTerrassa Ramon Navarro, membre de Meteoclimàtic i estació pròpia a la nostra ciutat, a la zona nord de Terrassa, la part més amunt de Sant Pere, Zona Olímpica, Pla del Bonaire i Can Roca, és la que més acumulació porta. Navarro va afirmar que a la seva estació, ubicada a la plaça de l’Aigua, tenia acumulats 150mm. Per contra, a la resta d’estacions de Meteoclimatic repartides per la ciutat, aquest valor se situava entre els 125-130 mm.
Més informació sobre la font del Caus
Aquesta font del terme municipal de Terrassa se situa a 480 metres d’altitud. Quan brolla, la roca es transforma en un bullidor que deixa anar l’aigua i que crea un riuet. Són moltes les persones que quan plou de manera abundant s’acosten fins al quilòmetre 4 de la carretera de Rellinars. Què les porta a aquest indret? Una font curiosa com poques, un doll que forma una cascada. Hi ha mil i una teories sobre el moment en què ragen, i algunes estan relacionades amb períodes continuats de pluges abundants -al voltant de 200 mm en menys d’un mes, diuen alguns experts-.
El conglomerats, amb els moviments tectònics, s’esquerden i apareixen fissures per on s’escola l’aigua. L’aigua de la pluja penetra en la terra fins a trobar les argiles, que són impermeables. Aleshores, l’aigua inicia el camí per aflorar a la superfície, així sorgeixen les fonts. El funcionament precís de les aigües dels Caus no es coneix del cert. Hi ha qui considera la intermitència de la surgència com a efecte de sobreeixidor d’una cavitat subterrània, en aquest cas la font raja per efecte sifó. Aquesta teoria es complementa amb la possibilitat d’un gran llac interior que faria rajar el conjunt de fonts intermitents de la zona.
