La Mola ha estat aquest dissabte a migdia més massificada que mai. Desenes de persones s’han aplegat al cim més alt de Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’edifici romànic que el corona per mostrar la seva disconformitat amb el tancament del restaurant que la família Gimferrer ha regentat durant 57 anys. Han estat els mateixos administradors el que han fet la convocatòria. Les xarxes socials han bullit els darrers mesos amb la polèmica entre els defensors i els detractors del servei de menjador, tot i que els primers han guanyat per golejada. Els concessionaris estaven emocionats, i amb alguna llàgrima quan els excursionistes se’ls acostaven i els donaven escalf. Ho han vist com un desnonament.
A les 12 s’ha fet l’acte central, una concentració a l’era, darrere una pancarta que deia: “La Mola és de tots i totes. No al tancament del restaurant”. Els manifestants han cridat frases com: “La Mola és de tots”; “Volem esmorzar”; “Volem mongetes amb botifarra”, “No al tancament”; “Xesco Gomar, dimissió”; “Visca La Mola”, i “Fora els Botiflers”. Una de les anècdotes de la jornada ha estat la presència d’un helicòpter dels Mossos sobre el cim.
El restaurant estava ple de gom a gom. Amb gent esperant torn. I amb una sensació de tristor entre els més habituals.
Ferran Bernadí Gimferrer és un dels membres de la família concessionària: “Ha estat un comiat forçós. I estem evidentment tristos. Jo soc dels que pensava en un miracle d’última hora. Però no. I agraeixo tot el suport de la gent, i de la que avui ha pujat per manifestar-se. I ara què? Anirem al Club Natació Sabadell, a finals de febrer segurament”.
Kiko Sala, excursionista i habitual del restaurant i de La Mola, ha declarat: “Un acte emotiu. Estem indignats. Si la única solució per resoldre un problema és tancar el restaurant, no anem gens bé. El que han fet és molt pobre. S’ha de seure i parlar. Hi ha solucions. Jo que faig muntanya i cims de 3.000 metres, trobo refugis perfectament adaptats, amb aigua, electricitat, àpats…
Nil López, exalcalde de Matadepera, considera que “s’acaba amb un dels grans atractius turístics del poble, del Vallès i de Catalunya. Jo demanaria al director del parc i al diputat de la Diputació que reflexionin i aturin el procés. Crec que han aprofitat els canvis polítics per plasmar una decisió que ja tenien pensada. No han tingut en compte les sensibilitats. Penso que seria bo que hi parlessin. Vull recordar que quan era alcalde vam proposar fer una rasa des del poble per poder portar aigua i electricitat a dalt i posar un tub pel clavegueram.”
De mitjana, al voltant de 200.000 persones pugen a l’any a la Mola, i uns 300.000 al Parc Natural. El servei de menjars se situa en dependències del monestir benedictí de Sant Llorenç (del segle XI), declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i adquirit per la Diputació de Barcelona el 1983. El conjunt monumental, de 946 metres quadrats, té església, galilea i l’antic edifici de l’hostatgeria. Els responsables de l’ens i el diputat afirmen que amb el Pla de Futur es reduirà dràsticament el nombre de visitants.
Ni un pas enrere de la Diputació
La Diputació de Barcelona no ha fet un pas enrere i la clausura és definitiva des d’aquest cap de setmana. L’ens valora que s’hagin recollit més de 14.000 signatures a favor de la continuïtat, però el diputat d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, Xesco Gomar, rebla que una cosa són els sentiments i l’altra el que, a parer seu, cal fer a La Mola, que és acabar amb la massificació. La Diputació aprofita el tancament del restaurant per fer un pas endavant i replantejar què ha de ser, i com, l’espai, una gran joia del país.
El restaurant de La Mola servia 23.000 àpats anuals, el que es traduïa, segons el polític, en un volum de transport de mercaderies i generació de residus superior a les 80 tones, i tenia conseqüències “molt evidents. En aquest espai, el pes de la restauració s’havia imposat per sobre de l’educació ambiental i la preservació del patrimoni, que haurien de ser prioritaris”.
Xesco Gomar, ha explicat que en la darrera renovació de la concessió del restaurant, l’any 2018 -improrrogable- ja es van detectar “indicis de col·lapse” a l’entorn del monestir i de degradació” extrema.
L’educació ambiental és la gran prioritat
El Pla de Futur de La Mola presentat aquest dijous passat, contempla que la prioritat absoluta és l’educació ambiental. El projecte situa com a serveis principals els relacionats amb la divulgació del patrimoni natural i cultural. L’objectiu és sensibilitzar els visitants i afavorir actituds més compromeses amb el medi ambient.
La Mola té nombrosos llocs d’interès: coves, avencs, balmes, cingles, agulles i fonts. El seu valor paisatgístic, cultural i natural atreu milers de persones de Terrassa i de Sabadell, sobretot, de l’àrea metropolitana de Barcelona, i de l’estranger. La gent d’altres països hi anava atreta per la possibilitat de fer un àpat en un lloc únic, amb vistes increïbles sobre Collserola, el Montseny i fins i tot el Pirineu, i perquè en dies clars es pot veure la serra de Tramuntana de l’illa de Mallorca. I perquè la pujada i baixada de menjar amb els burros era tot un espectacle. Sense oblidar que només hi ha una forma d’accedir-hi, a peu. No hi ha manera d’arribar-hi en cap vehicle.
