En una entrevista a Mónterrassa el director de l’Ens d’Abastament Aigües Ter-Llobregat, David Vila, concreta l’anunci de 158 milions d’euros d’inversió de fa dues setmanes des que l’u de gener l’ens va començar a gestionar la planta d’Abrera i avança que, d’aquí al 2029, s’augmentarà la capacitat de la planta pròpia de tractament per deixar d’utilitzar la primera i, d’aquí al 2032, es construirà una canonada nova fins a Terrassa substituint les tres actuals. Vila també revela que la tarifa el 2028 podria seguir estant per sota de la quota fixa de cinc milions d’euros, per amortir els preus dels usuaris en funció del consum d’aquests dos primers anys. D’altra banda, el cap de l’organisme públic avança les altres inversions als municipis de Matadepera, Viladecavalls, Ullastrell i, en el futur, Vacarisses gràcies a la nova canonada, que serà motiu de la segona part d’aquesta entrevista.
“Apostem per fer tota una conducció nova des de la planta del Llobregat amb un bombament que tingui la capacitat per impulsar tota l’aigua que necessitem fins a aquests dipòsits de capçalera que l’ajuntament de Terrassa ens ha definit com a estratègics”, manifesta Vila per telèfon des del seu despatx de Sant Joan Despí respecte a les estacions de Can Poal i Can Boada que ara reben el subministrament a partir de tres canonades més petites dels antics operadors Mina Aigües de Terrassa i, després, la municipal Taigua. “No es tracta de fer pedaços en una xarxa existent, sinó de construir una conducció tota nova ben feta”, afegeix per guanyar en eficàcia i capacitat.
Aquesta intervenció és la que forma part de la partida més alta d’inversió de 66 milions d’euros per a la conducció i seguretat operativa. “És la principal conducció fins al 2032, pendents d’identificar si la part més gran està subjecta a un estudi d’impacte ambiental”, precisa el director d’ATL. “Si no ho fos, podríem reduir els terminis”, assenyala. A partir d’aquesta canonada central, es preveuen actuacions en tots els municipis de l’abastament. En detall a Terrassa, es tracta de la implantació de dues noves estacions de bombament a Can Boada i Can Poal i la substitució de trams de xarxa per a reduir fuites.
Això no vol dir que tota l’aigua consumida a Terrassa provingui del Llobregat, perquè la ciutat se segueix subministrant en baixa dels pous de Mina Aigües de Terrassa. “Nosaltres sempre apostem i defensem en tots els municipis que no deixin de disposar dels recursos propis, en el cas de Terrassa la que ve de Mina”, recalca Vila. “Aquesta aigua s’ha de continuar utilitzant per, si mai no es pot fer servir en alta, se sàpiga que els pous estan en marxa i les bombes funcionen. És una combinació de subministrament en alta i recursos propis”.
“A finals del 2029, l’ETAP Llobregat ha de tenir la capacitat per tractar 4 metres cúbics per segon”
L’altra gran inversió, de 65 milions d’euros, és per ampliar entre altres coses el sistema d’Electrodiàlisi Reversible (EDR), que permet treure-li els minerals a l’aigua i millorar el seu gust que ara fa que la gent no en begui de l’aixeta a les llars terrassenques i els altres municipis. Una ampliació que s’anirà fent d’aquí al 2029 a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Llobregat, que és de la pròpia ATL a Abrera i on es concentraran tots els recursos per acabar rellevant del tot la planta d’Abrera, que va obrir Mina el 1941 i Taigua ha revertit ara a l’ens públic.
“A finals del 2029, l’ETAP Llobregat ha de tenir la capacitat per tractar 4 metres cúbics per segon, mentre que l’ETAP Terrassa en té 0,4; són deu vegades més”, raona el responsable d’ATL. “L’ETAP Llobregat és un node que pot rebre aigua de diferents punts de la nostra xarxa, no només del riu Llobregat, perquè també en podem impulsar des de la dessalinitzadora o d’altres punts de la nostra xarxa en tenir-la tota emmallada”, continua. En comptes d’invertir tots aquests diners a modernitzar una planta que ens dona una capacitat de tractament molt petita, preferim que totes les inversions vagin destinades a reforçar aquest node que és l’ETAP Llobregat per poder abastir amb garanties aquests quatre municipis”.
En aquest sentit, Vila remarca que la planta d’Abrera està envellida als seus 85 anys i que, a només mig quilòmetre, es troba la d’ATL. “La de Terrassa necessitaria una inversió milionària per poder fer front al tractament de l’aigua que arriba del riu Llobregat, perquè aquesta és salobre i, per a la incorporació de la tecnologia per eliminar aquestes sals, ens n’aniríem al voltant dels 50 milions d’euros”, calcula. “Quina és la nostra aposta? Que tota l’aigua per abastir aquests quatre municipis, que hem anomenat Vallès Oest, en comptes de venir d’aquesta planta potabilitzadora ho faci des de la que també tenim a Abrera, que és l’ETAP Llobregat”.
“La planta de Terrassa la farem treballar fins que no hàgim acabat les obres d’ampliació de la nostra”
De moment, apunta el director d’ATL, se seguirà fent servir la potabilitzadora de Terrassa i que ara és una proporció del cinquanta per cent. “La farem treballar fins que no hàgim acabat les obres d’ampliació de l’ETAP Llobregat”, posa en relleu d’aquests aproximadament quatre anys que falten. I, paral·lelament, s’invertiran uns altres 22 milions d’euros en rehabilitar integralment la infraestructura de l’ETAP Llobregat, dels quals 7 ja s’estan executant i la resta són en licitació per a modernitzar filtres i ampliar decantadors.
D’altra banda, s’han programat uns altres 5 milions per al manteniment i millora de la xarxa d’aquí al 2027. “Nosaltres hem de complir uns estàndards de qualitat, que normalment són diferents dels operadors en baixa”, posa en context Vila. “La millora en la infraestructura correspon als punts de lliurament, amb la incorporació de cabalímetres de control per conèixer el rendiment exacte de la xarxa, una cosa que ens permet identificar si hi ha llocs amb necessitat de substituir alguna canonada”, precisa. “Són actuacions vinculades a la pròpia planta potabilitzadora, com és la substitució del clor-gas que ja no fem servir i té els seus riscos com a operació, i tota l’automatització dels processos de la planta i la xarxa de distribució”.
Des de l’u de gener, en tot cas, els terrassencs i els habitants d’aquests altres quatre municipis ja reben una proporció diferent de les dues plantes. “Una de les coses que hem fet és modificar la barreja de producció i subministrar més quantitat d’aigua procedent d’aquesta ETAP Llobregat per millorar-ne la qualitat organolèptica i, per tant, reduir aquesta salabror”, avança el responsable d’ATL. A més, no s’està de recomanar l’aigua de l’aixeta si ve d’una planta potabilitzadora. “Sempre es pot beure perquè l’aigua de l’aixeta és la que té més controls sanitaris i una normativa molt més exigent que l’aigua d’ampolla”, puntualitza malgrat la impressió que en puguin tenir els consumidors.
Una altra de les qüestions a verificar són les pèrdues en la xarxa actual. “Quan tinguem les primeres dades dels consums subministrats contra els volums facturats, sabrem quina és la pèrdua real d’aquesta infraestructura a data d’avui”, posa en perspectiva Vila, tot precisant que el rendiment de la xarxa d’ATL supera el 98%. “Haurem de comparar l’aigua l’entregada i la facturada i, en cas per exemple que estigués en un 95% de pèrdues, millorar la xarxa en aquesta diferència”.
“Amb els escenaris de consums actuals, podem estar el 2028 amb la quota per sota dels 5 milions d’euros”
I una de les pors en tot aquest procés de reversió de la planta d’Abrera per part de l’Ajuntament de Terrassa a través de la companyia Taigua és com repercutirà, finalment, en les butxaques dels usuaris perquè ara és l’Ajuntament qui ha de comprar l’aigua per un valor pressupostat aquest 2026 de 8,19 milions d’euros respecte als 1,86 del 2025, sabent que en aquest pressupost també hi ha la despesa a Mina i que les arques municipals s’estalvien totes aquestes altres inversions. Al conveni signat entre les parts figura que la quota fixa anual, la reserva que ATL situa en cinc milions per als municipis als quals ja abasteix, serà de 4,6 milions aquest any per passar a 4,8 milions el que ve i equiparar-se als cinc el 2028. Tot i que una clàusula preveu que es mantingui per sota en funció de les circumstàncies.
“Aquests imports per als anys 2026 i 2027 permet a l’Ajuntament tenir unes garanties en els pressupostos d’aquest any i el que ve”, destaca el director d’ATL. “Quan tinguem totes les dades del 2026, amb aquesta quota fixa regional, podrem fer una projecció del que podria arribar a passar el 2028. Si l’Ajuntament, per alguna de les actuacions en la seva xarxa en baixa, té la capacitat de millorar el rendiment hidràulic, la capacitat d’activar recursos propis de pous i altres, evidentment això permetrà reduir la quota fixa”. Una possibilitat que Vila veu a prop. “En algun dels escenaris que projectem amb els consums actuals, fins i tot podem estar amb la quota per sota dels cinc milions d’euros”, afirma.
Simultàniament, també es paga una quota de 0,2142 euros com a variable per metre cúbic que es consumeix. Per tant, el cost final no se sap fins que no s’ha tancat l’exercici i Vila també posa en relleu que hi ha molts altres factors en el preu final del rebut de l’aigua. “La compra en alta, la nostra, sol representar entre un 7 i un 10% de la factura”, xifra. “Perquè, en la factura al ciutadà, hi ha aquesta compra en alta, però també totes les amortitzacions de les inversions en baixa, les despeses de personal, les despeses energètiques, els impostos… “.
El que també pot ajudar a contenir la factura és un consum moderat en els últims anys per part dels ciutadans, com ha registrat Taigua. “Els ciutadans de Catalunya, a nivell general, i en particular també a Terrassa, ens movem en uns nivells que demostrem que hem patit moltes sequeres!”, subratlla el responsable d’ATL, que situa entorn els 100-110 litres per persona i dia aquest consum mitjà. Vila admet, no obstant això, que ells mateixos tenen un marge de millora “sobretot amb la despesa energètica” relacionada amb “els bombaments i el transport de l’aigua” quan “es dispara el preu al kilowatt”.
