La plaga de Galeruca de l’Om s’ha deixat sentir entre els arbres de Terrassa, alguns dels quals han vist com no resistien més i s’havien de treure. És una de les espècies més problemàtiques en l’àmbit local, ja que ataca especialment els arbres del gènere Ulmus. També han fet molt mal per la seva abundància i presència la processionària i les blanquetes de la col.
Des de l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa busquen la manera més eficient i sostenible de fer-hi front. Expliquen que es pot prevenir mitjançant endoteràpia als arbres en risc, però “aquesta tècnica pot acabar perjudicant la salut dels arbres a llarg termini i és costosa”. El cert és que quan les poblacions de galeruca arriben a nivells molt alts per falta de control biològic, superant els llindars de tolerància, s’ha de recórrer a la fumigació amb productes insecticides (DECIS), “amb el perjudici que això comporta per a la resta d’éssers vius i la salut humana, suposant a més a més una càrrega econòmica per a l’administració”.
Davant d’aquestes conseqüències nefastes per a tots els implicats, s’ha optat per combatre-la d’una forma “natural”. Subratllen a MónTerrassa, que actualment es fa una Gestió Integral de Plagues, que entre els seus objectius principals busca reduir la quantitat de productes químics que es feien servir tradicionalment en el control de plagues i substituir-los per altres tècniques com ara la millora de la biodiversitat (depredadors, competidors, paràsits… de les espècies plaga), seguiments més acurats de les poblacions problemàtiques, l’ús de productes naturals o menys nocius, substitució d’espècies susceptibles a plagues, entre d’altres.
Caixes per a tota mena d’ocells: com funcionen i com són
Un dels mètodes més eficients passa per la col·locació de caixes niu, per això, en els darrers temps s’han anat col·locant aquestes caixes en diferents punts de la ciutat. Ara com ara, ja en tenim una cinquantena.
Una caixa niu és un recipient fet expressament per permetre als animals niar-hi a dins, el més comú, destinades a la nidificació per part d’ocells. Hi ha mides i models per tota mena d’ocells, des de les típiques de mallerenga fins a caixes per òlibes o xots. Entre les espècies que són més “eficients” per controlar les plagues, sobresurten els pàrids (mallerengues), que són àvids devoradors d’erugues i altres larves. També els pardals són residents habituals de les caixes niu i tot i no ser estrictament insectívors també depreden força sobre lepidòpters i altres grups, especialment durant l’època reproductiva.
Per això, el tipus de caixa que s’instal·li s’ha de triar tenint en compte quines espècies es pretén atraure, quines espècies hi ha presents a la zona i quins són els condicionants ambientals (vegetació, llocs adients per a la instal·lació, clima, presència de depredadors….). Aquests tipus de caixa solen ser o bé de fusta o bé de ciment de fusta.
La millor època per penjar les caixes niu és abans que comenci l’època de cria, d’aquesta manera els ocells s’acostumen al nou element, l’inspeccionen i quan arriba l’època de cria hi tornen sabent que és un lloc segur. No hi ha una data límit però com més lluny de l’inici de l’època de cria (generalment a principis d’abril) millor. Cada any, passada la temporada reproductora es revisen les caixes per registrar l’ocupació o no i per part de quina espècie.
Aquests són els llocs on es troben ubicades les caixes niu a Terrassa, les quals es troben repartides per diferents zones verdes de la ciutat, especialment on s’han detectat més problemes amb plagues:
Actualment, el Servei de Zones Verdes i Biodiversitat Urbana és assessorat en temes de control de plagues per l’empresa Adalia. La tècnica de l’empresa ha recomanat naturalitzar tant com sigui possibles zones verdes, parterres, escocells, etc. per a afavorir el control natural de les plagues i reduir costos, esforços i l’aplicació de substàncies contaminants. I entre d’altres actuacions es recomana la instal·lació de caixes niu per a afavorir els insectívors.
