“A La Mola, amb la pluja i l’escorriment, apareixen ossos! De monjos morts? Sembla una novel·la d’Stephen King!” escriu Toni Arch, un dels excursionistes habituals del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i La Mola. No és el primer cop que apareixen restes humanes davant de la façana principal de l’antic monestir benedictí. Després de molts mesos sense precipitacions, aquest cap de setmana ha caigut força aigua a la zona més alta i més emblemàtica de l’espai protegit del Vallès i del Bages.
El mes de novembre de 2020, dues excursionistes es van topar tarda amb una sorpresa en una de les seves tradicionals excursions a La Mola. Unes restes mig enterrades els van cridar l’atenció: un crani humà, una vèrtebra i d’altres ossos, que en treure’ls, es trencaven amb facilitat.
Algunes hipòtesis
Per la zona, podria tractar-se d’un lloc d’enterrament dels monjos que durant segles van ocupar el monestir. Però només és una hipòtesi. ja el 2020 es pensava que era possible que es localitzin més ossos, perquè els descoberts estaven a pocs centímetres de la superfície. I així va ser. En van tornar a sortir el març de 2021. Llavors, el director del Parc Natural, Àngel Miño, explicava que no és gens estrany fer aquestes troballes: “Al cim, qualsevol moviment de terres descobreix ossos”, en un espai que ha estat ocupat centenars d’anys
Fonts consultades per Món Terrassa comenten que tant podrien ser restes dels segles XI-XII lligades al cenobi i a la seva comunitat -petita- com a algun dels masovers que va reconvertir l’edifici en casa-masia quan van marxar els monjos i datarse en el XVII-XVIII.
No sembla possible que algú ho hagués portat des d’un altre lloc. No tindria massa sentit. Sembla descartable també que les restes haguessin estat arrossegades des d’un altre punt amb els moviments de terres.
