Àngel Manuel Hernández Cardona acaba de publicar 10 passejades botàniques per l’Anella Verda de Terrassa (Fundació Torre del Palau, 2026), un llibre que convida als terrassencs, però també a tots els vallesans, a descobrir la biodiversitat que rodeja l’entorn natural de la cocapital. Ho fa d’una manera didàctica i amable, a través de deu itineraris en què se’ns descriuen els paisatges, es fan comentaris geològics, i s’amaneix amb ressenyes històriques de masies o elements patrimonials que ens anem trobant al llarg del camí. Tot acompanyat d’un mapa esquemàtic i entenedor per no perdre’s, i amb unes fitxes que ens indiquen la distància, el grau de dificultat i la durada de cadascuna de les sortides.
La majoria de les excursions discorrent dins del terme municipal de Terrassa, si bé, algunes s’endinsen una mica més enllà i ens porten fins a Rubí, Viladecavalls o Sant Quirze del Vallès. Això sí, l’autor s’ha assegurat que a totes elles, s’hi pugui arribar amb transport públic. Perquè l’objectiu és fer natura, però fer-ho d’una manera responsable, tenint cura del nostre entorn i convidant-nos a mirar-se’l amb curiositat i ganes d’aprendre.
Aquest llibre sorgeix com una segona part de 22 itineraris de natura pels voltants de Terrassa, també editat per la Fundació Torre del Palau, i que va causar autèntic furor. L’interès per sortir a explorar s’ha recuperat i amb aquesta nova obra, Hernández busca saciar la set de coneixement i de gaudi dels excursionistes, siguin botànics professionals o aficionats, siguin alumnes d’escoles de Terrassa o universitaris de biologia o farmàcia.
“A l’Anella Verda trobem plantes i roques molt poc habituals”
Aprofitant que aquesta setmana ha tingut lloc la presentació oficial del llibre, i que el doctor en ciències biològiques i escriptor també n’oferirà un petit tastet aquest dijous vinent, 16 d’abril, a les set del vespre a l’Ateneu Terrassenc, MónTerrassa ha parlat amb ell perquè ens expliqui algunes anècdotes de l’elaboració del llibre i també reflexioni sobre dos temes de rabiosa actualitat que afecten l’Anella Verda de ple, la pesta porcina i les espècies invasores.
Un segon llibre de passejades. No hi havia por a repetir-se?
Podríem dir que és una segona versió, però és totalment diferent de l’anterior. Té una concepció totalment didàctica, i plantejada en diferents nivells, des dels que volen només passejar per la natura i senten curiositat sobre el seu entorn, però també als que volen aprofundir en les plantes i arbres. Per això he fet una mica de resum de tot el regne vegetal, que serveixi com un manual de botànica apte per a tothom, des d’iniciats a inexperts, parant atenció a elements curiosos, als noms científics i el seu origen, alguna aplicació medicinal, menciono les espècies invasores que tenim o es pot trobar un petit diccionari dels arbres i arbustos que podem trobar. De manera que tot això constitueix un petit llibre de botànica de l’Anella Verda lligat amb deu itineraris aptes per a tothom.
El llibre neix després d’un episodi de pluges. Però quan es va elaborar, estàvem patint una enorme sequera…
Vam tenir moltes dificultats, va ser terrible perquè no hi havia res…
Tenen constància que matés alguna espècie o ha fet disminuir la riquesa de l’Anella Verda?
Sí, algunes de les espècies han quedat molt reduïdes o a punt de desaparèixer. Però per sort, la natura sempre és sàvia. I hem tingut recentment aquestes pluges i les que vindran que aniran molt bé, perquè les plantes tenen la seva estratègia per ressorgir, sobretot les plantes mediterrànies. Hem de tenir present que una llavor pot quedar sota terra anys i anys sense germinar, i un cop rep l’aigua i les condicions són favorables, torna a sortir. Així que la natura, es recupera.
És l’Anella Verda uniforme botànicament parlant o té zones amb perfils diferents?
Trobem diferències especialment en les zones que són més industrials o aquelles que es troben més degradades. Per sort, i això vull recalcar-ho, tenim un tresor en la natura, i, precisament, la idea de fer aquest llibre, era transmetre aquests coneixements -i que al mateix temps no es perdin- i que la gent els pugui gaudir posant-los en pràctica.
I gaudir-ne gairebé sense sortir de casa, podríem dir.
I més en un moment en què no sabem si ens quedarem sense gasolina. Ara tenim una bona oportunitat per anar-hi, tenim la natura aquí, a tres passes, no cal anar ni a Indonèsia, ni tan sols als Pirineus! Tenim coses molt bones, tan a la vora… per exemple, no cal anar als immensos parcs naturals nord-americans, aquí a la Riera de Gaià tenim unes dames coiffés o pilars de terra que no tenen res a envejar a les dels Estats Units. I qui diu això podríem parlar de les roques volcàniques o de moltíssimes espècies d’animals, ocells i insectes que tenim aquí!
Han quedat moltes d’aquestes en el tinter per fer-ne una segona part?
No, no és la idea. Per ara només volia fer una petita guia botànica, una cosa que no s’havia fet des dels temps de Cadevall, qui va ser l’encarregat de recopilar la flora del Vallès, i que amb el temps ha canviat molt. L’Anella Verda de Terrassa en els últims anys ha viscut una recuperació de camins, s’ha tornat a donar-hi valor i s’ha de continuar protegint perquè si no la ciutat va creixent i anem perdent el contacte amb la natura. L’Anella afavoreix la biodiversitat i és un connector ecològic que ens connecta amb la resta del Vallès i amb Collserola i s’ha de preservar. I després tenim el tema de la pol·lució… l’Anella també és una protecció contra la contaminació.
Com a botànic, una Anella Verda deu ser com estar al paradís…
És fantàstic tenir l’oportunitat de veure totes aquestes plantes. I plantes ben curioses! Com per exemple, tenim la falguereta pèl-roja que és molt rara a Catalunya, perquè creix només en terrenys volcànics, i aquí la trobem. Tenim un petit jardí botànic al voltant, ple de particularitats i tresors botànics.
El primer llibre va arribar just després d’un període de confinament, en què la gent va descobrir de cop que al seu costat tenia un enorme zona verda per sortir a passejar. Això va ser part de l’èxit?
Segurament, sí. Va ser molt ben rebut, i per això en el seu moment ens van plantejar fer-ne una segona part. Però les circumstàncies personals del meu coautor no ho han fet possible, així que aquesta vegada ho he orientat cap a un tema que en soc especialista, la botànica.
El segon, en canvi, arriba just en plena restricció per la pesta porcina, on l’Anella Verda, representa que és terreny prohibit.
Bé, això també passarà. Sí, ara tenim l’inconvenient de la pesta, però això serà temporal, i també vull dir que em sembla una restricció exagerada. Terrassa és molt gran i té diferents àmbits, per mi no té cap sentit la prohibició extensiva a tot el municipi. Però bé, això ja seria un altre tema. En tot cas, mirem la part positiva, amb la disminució de passejants, el que farà és que la muntanya es regeneri més de pressa i torni l’esplendor i puguem gaudir d’una biodiversitat més elevada. I també pot servir per aprendre a respectar millor els camins i a no passar per camps de sembrats o trepitjar espais que no pertoquen.
Ja per acabar, una pregunta curiosa, què me’n diu de les espècies invasores? Com afecten a l’Anella Verda?
Com a botànic, té una part de curiositat per conèixer aquestes espècies de prop, però crec que s’hauria d’actuar amb urgència i contundència. No és que per si siguin plantes dolentes o tòxiques, quan es troben en el seu hàbitat natural són perfectes, però no aquí. Al llibre faig un clar al·legat a les plantes autòctones, a protegir-les i a no deixar perdre-les. Sobre les exòtiques, jo vaig ser el primer a detectar el Plomallet. És originària de la meitat meridional d’Amèrica del Sud, es troba en ràpida expansió i és molt difícil d’erradicar. Aquí ha aparegut fa pocs anys i s’ha estès d’un mode fulminant per l’Anella Verda, per exemple, al Torrent dels Àlbars, a Les Fonts. Crec que la brigada municipal podria fer-hi una intervenció fàcil i sense grans pressupostos per netejar la zona, com també ho hauria de fer amb les canyes a la vorera dels torrents i rius, que són terribles.
