Aquest diumenge, 24 de juliol, es compleixen 50 anys de la creació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el primer parc natural de l’Estat promogut per una administració local com la Diputació de Barcelona a partir de la legislació urbanística vigent

El 24 de juliol de 1972 una resolució del Ministeri de l’Habitatge aprovava el Pla especial de protecció de 2.655 hectàrees de municipis de Terrassa, Matadepera, Sant Llorenç Savall, Rellinars, Vacarisses i Castellar del Vallès

Sant Llorenç del Munt i l’Obac va ser també el primer Parc Natural que s’aprovava després de la creació, el 1918, dels primers parcs nacionals de Covadonga i Ordesa

La celebració d’aquesta efemèride es farà el 23 i 24 de novembre en la X Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac que tindrà lloc a Sant Vicenç de Castellet

Sant Llorenç del Munt i l’Obac va ser també el primer dels espais naturals de la demarcació de Barcelona protegit per un Pla especial promogut i gestionat per la Diputació de Barcelona. El Pla d’ordenació del Massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac afectava terrenys dels municipis de Terrassa, Matadepera, Sant Llorenç Savall, Rellinars, Vacarisses i Castellar del Vallès.

La Diputació de Barcelona va impulsar la protecció de Sant Llorenç del Munt i l’Obac a partir de 1969 pels valors singulars del paisatge i per avortar operacions urbanitzadores que s’enfilaven pels seus vessants; responent també a les peticions que des de la societat civil –especialment dels grups excursionistes locals- es feien en aquest sentit tant en aquest espai natural com en d’altres del país.

El 9 de juliol de 1970 el Consell de Ministres havia aprovat un decret on declarava Sant Llorenç del Munt “paisatge pintoresc” a proposta de la Direcció General de Belles Arts del Ministeri d’Educació.

Amb la declaració de parc natural, per primera vegada es fixava  com a objectiu d’un espai natural protegit la compatibilitat entre la protecció del medi natural i el manteniment dels aprofitaments tradicionals, considerant , com diu la memòria del Pla, la “tutela i possible millora de l’anomenat paisatge humanitzat” i afegint que un “aprofitament racional constitueix un indubtable valor que cal tenir present en la protecció de la natura i el paisatge”.

La Diputació de Barcelona va planificar els primers parcs des del Gabinet de Planejament Urbanístic de la Secció d’Urbanisme i Habitatge. Però ja el 1975 va néixer el Servei de Parcs Naturals, Protecció de la Natura i Medi Ambient. Aquell mateix any es va aprovar la Llei d’espais naturals. Actualment, el parc natural està gestionat des de l’Àrea d’Infraestructures i Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i és un dels 12 espais de la Xarxa de Parcs Naturals que es gestionen des d’aquesta corporació.

Celebració dels 50 anys

Durant la X Trobada d’Estudiosos de Sant Llorenç del Munt i l’Obac és previst fer un acte institucional a la segona part del matí del dia 23 de novembre. Serà una taula rodona, moderada pel director del Parc Natural, Àngel Miño, amb presència dels promotors de l’espai protegit o directors que ha tingut el Parc en aquest anys, com ara Lluís Paluzie. La primera trobada es va fer el 18 de desembre de 1987 a Matadepera. Totes les monografies de les trobades d’estudiosos estan disponibles al catàleg en suport/format PDF.

Altres activitats previstes són una acció de voluntariat, el 17 de setembre, amb el Cercle de Voluntaris dels Parcs Naturals, i, el 3 de desembre, Dia Internacional de la Discapacitat, una jornada divulgativa, sobre de l’accessibilitat als espai naturals, amb tallers, rutes i itineraris amb cadira Joëlette,  als entorns de la Casa Nova de l’Obac. La cloenda dels actes es preveu ja el 2023 amb la inauguració d’una exposició permanent al Centre d’Informació del Coll d’Estenalles.

Un Parc Natural en creixement

Format pel massís de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac i amb la Mola (1.101m) i el Montcau (1.056 m) com a cims emblemàtics, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac actualment compta amb una superfície protegida de 13.694 hectàrees repartides entre dotze municipis: Granera i Monistrol de Calders (Moianès), Mura, Talamanca, el Pont de Vilomara i Rocafort i Sant Vicenç de Castellet (Bages) i Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall, Terrassa i Vacarisses (Vallès Occidental).

Després d’un primer Pla d’ordenació del parc el juliol de 1972 amb la declaració de parc natural per part de l’estat espanyol, el 1982 es va aprovar un nou pla especial per aturar el creixement de les urbanitzacions que l’envoltaven, ampliant-se el seu àmbit fins a 9.638 hectàrees protegides.

El 1987 la Generalitat de Catalunya, que el 1985 havia promogut la Llei d’espais naturals, va aprovar un nou decret de parc natural i el 1998 es va ampliar de nou la superfície protegida, amb un nou pla especial que sumava 4.055 hectàrees més fins a la delimitació actual.

Nova ampliació

Aquest any 2022, els ajuntaments de Castellbell i el Vilar i Viladecavalls han demanat formar-ne part i Terrassa, Vacarisses, Rellinars, Sant Vicenç de Castellet i Matadepera han sol·licitat ampliar el seu perímetre de protecció.

Tècnics del Parc treballen conjuntament amb els dels municipis per definir una proposta que, un cop tancada, es presentarà a la Generalitat de Catalunya, que és qui té la competència d’ampliar els límits del Parc Natural.

Valors naturals a protegir

La vegetació dominant al Parc Natural és l’alzinar, així com el pi blanc a la banda del Vallès Occidental i el Bages i el pi roig a la del Bages i el Moianès però el més característic són les codines, que es troben al Montcau, la Mola i els Cortins, entre d’altres indrets. També destaquen els boscos de pinassa com a hàbitat d’interès comunitari prioritari.

Pel que fa a les espècies, n’hi ha més de 4.000 de recollides en el Catàleg de cites de flora vascular, fauna invertebrada i fauna vertebrada. Entre aquests destaquen dos endemismes que es troben a les codines: el cargol Xerocrassa monserratensis i la planta Arenaria fontqueri subespècie cavanillesiana, coneguda popularment com a arenària del Montcau i que serà en el nou logotip del Parc.

L’interès geomorfològic i hidrogeològic fa del parc part del Geoparc de la Catalunya central. Es tracta d’un antic delta que ha donat lloc a un massís càrstic amb més de 280  cavitats (baumes, avencs i coves) inventariades. 

Molt del patrimoni cultural del parc vinculat a l’activitat agrícola, ramadera, especialment la vitivinícola, s’ha redescobert arran dels incendis. És el cas de les tines de la vall del Flequer, fetes amb pedra seca, però també forns d’obra, de calç i de pega i barraques de pedra seca.

Incendis forestals

El Parc Natural ha patit dos grans incendis recentment: el d’aquest juliol al Pont de Vilomara i Rocafort, amb una afectació de 464,90 hectàrees de l’àmbit del Parc. Aquest incendi ha afectat especialment la vall del Flequer, un espai actualment cobert de bosc de pi blanc però  en el que hi havia hagut vinya fins l’arribada de la fil·loxera.

En aquest espai s’hi troben diverses construccions de pedra seca que configuren un patrimoni arquitectònic excepcional al tractar-se d’antigues tines situades a peu de vinya, on s’elaborava vi., i que en els darrers anys s’ha convertit en un itinerari enoturístic de gran valor i d’alta acceptació per part dels visitants.

També l’agost de 2003 es va produir un gran incendi que va afectar especialment la zona de Granera, Monistrol de Calders, Mura i Sant Llorenç Savall. Aquest incendi va cremar 4.600 ha i va provocar la mort de cinc persones, i va incloure la zona de la riera de la vall d’Horta, al municipi de Sant Llorenç Savall, i el 10% de les 13.600 ha que formen el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, afectant alhora la comarca del Vallès Occidental i també les comarques veïnes del Vallès Oriental i del Bages.

Cronologia

1918 Es creen els dos primers parcs nacionals espanyols: Covadonga i Ordesa

1927 S’aprova la Reial Ordre que institueix noves figures de protecció: Sitio natural i monumento natural de interés nacional

1955 Es crea el primer i únic parc nacional català: el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

1963 El Ministerio de la Vivienda aprova el Pla General d’Ordenació de la província de Barcelona, que inclou el catàleg de parcs naturals provincials

1970 El Consell de Ministres, reunit al Palau de Pedralbes, declara Paratge Pintoresc el massís de Sant Llorenç del Munt

1972 S’aprova el primer Pla especial de protecció de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, que esdevé així el primer parc natural de la Diputació de Barcelona i el primer espai natural espanyol que té aquesta consideració

1973 El 22 de febrer s’aprova el Pla especial i el dia de Sant Jordi es constitueix la Junta Gestora del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt

1974 Un grup de professors de la Universitat de Barcelona adreça un escrit al president de la Diputació de Barcelona, Joan Antoni Samaranch, en què demana l’ampliació del recent creat Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

1975 Les Corts espanyoles aproven la Llei d’espais naturals protegits, que desplega una nova tipologia d’espais protegits i pretén modernitzar els instruments de gestió

1976 Neix el Servei de Parcs Naturals i Medi Ambient de la Diputació de Barcelona com a òrgan encarregat dels treballs de planejament i gestió dels parcs provincials

1979 El ple del 31 d’agost de la Diputació acorda iniciar el procés de revisió del Pla especial del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac

1980 El 28 de febrer el ple de la Diputació acorda la suspensió de llicències de parcel·lació, edificació i enderroc

1982 La Generalitat de Catalunya crea els primers parcs naturals, utilitzant les competències estatutàries però amb la Llei estatal. El 4 d’octubre la Comissió Provincial d’Urbanisme de Barcelona aprova el nou Pla especial del Parc Natural

1985 El Parlament de Catalunya aprova la Llei d’espais naturals, que dota l’Administració catalana d’un instrument específic de protecció

1987 El Govern català aprova, mitjançant un decret, la Declaració de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac com a parc natural, d’acord amb la Llei catalana d’espais naturals

1998 El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya aprova definitivament el tercer Pla especial de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac, que suposa una nova ampliació de més de quatre mil hectàrees

2004 Es reorganitza l’estructura de gestió de l’Àrea d’Espais Naturals de la Diputació de Barcelona i neix la Xarxa de Parcs Naturals que s’anirà ampliant fins als dotze espais naturals protegits

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Ricard a juliol 21, 2022 | 16:02
    Ricard juliol 21, 2022 | 16:02
    La comèdia de l'ampliació del Parc no s'atura. Simplement amb la normativa de sòl no urbanitzable es suficient per protegir un espai. No cal que sigui part d'un parc. Però els ajuntaments es volen estalviar haver de gestionar el seu propi terme municipal. I és que sempre és més barat que se n'encarregui la Diputació formant part del parc.

Nou comentari

Comparteix