300 ceps de Terrassench recuperen el passat vinícola egarenc. No ens ho creiem, però la ciutat havia estat agrícola. I tot estava ple de feixes de vinya, i d’oliveres. En espais que avui són plenament urbanitzats. La modernització i el creixement va anar, de mica en mica, eliminant els ceps. I la produccció de vi. I a punt ha estat de perdre’s una variant pròpia, el Terrassench.
Ara s’ha fet un pas més, després que fa unes setmanes a Món Terrassa s’obrís la primera ampolla en 100 anys.
La nota de tast del Terrassench
Promet, i molt, com va quedar clar i pots llegir aquí. Ramon Roset Morera, Sommelier, ànima de @tastaemocions, director dels Premis Vinari, subdirector del Vadegust, cap de redacció del Vadevi.cat i subdirector del Vadegust.cat, va posar la nota professional, i va donar el seu parer. I aquí us oferim la nota de tast.
La finca de Can Font de Gaià, amb la marca Barrancs de Gaià, se suma com una iniciativa privada dins del projecte de l’Ajuntament de recuperació. Es tracta d’una varietat de raïm negre, recuperada per l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI). Hi ha referència escrita sobre el Terrassenc que data de lany 1459 i a finals del segle XIX va desaparèixer com a conseqüència de la plaga de la fil·loxera.
Terrassench sobre un sòl franco- argilós empeltats en peus Richter 110 i 41B
Aquest mes de gener de 2023 es planten 300 ceps de Terrassench sobre un sòl franco- argilós empeltats en peus Richter 110 i 41B. Es far servir un reg per degoteig superficial per tal d’assegurar el correcte creixement de la plantació.
“Aquesta iniciativa sorgeix de la nostra passió pel territori, pel reconeixement a la nostra ciutat, a la gent del camp, als nostres avantpassats i de la il·lusió de poder tornar a posar Terrassa al mapa de la vinya i el vi amb la seva varietat autòctona, el Terrassenc. Juntament amb la varietat Terrassenc, es plantaran 1.000 ceps de cadascuna de les varietats de raïm negre Garnatxa i Sumoll i de raïm blanc Garnatxa, Picapoll i Malvasia”, diuen des de Barrancs de Gaià.
Els enòlegs que lideren el projecte són Joan Rovira i Jaume Àrboles. La primera verema s’espera pel setembre del 2026.
