Aquest 10 d’agost es compleixen vint anys del terrible incendi que va assolar el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. Va ser un dia molt trist per la nostra comarca perquè a més de perdre 4.558 hectàrees de bosc, de les quals 1.500 eren dins de l’espai protegit, un total de cinc persones -de la mateixa família- hi van perdre la vida en una masia de Sant Llorenç Savall.
Les flames d’aquell mes d’agost van afectar les comarques del Vallès Occidental, Vallès Oriental i el Bages. Tot va començar a la Vall d’Horta i les Masies, una àrea amb diverses urbanitzacions habitades i situada dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt, en el terme municipal de Sant Llorenç Savall, poc abans de les cinc de la tarda.
Cronologia de l’incendi forestal
La cronologia dels fets la podem recordar amb detall gràcies al blog Històries de Bombers i el web del Cos de Bombers Voluntaris de Matadepera. Les flames es van estendre en dos fronts. Un, cap al nord, en direcció a Granera i l’altre, en direcció oest, cap als municipis de Mura, Talamanca i Monistrol de Calders, al Bages. Durant les primeres hores es va desallotjar unes 500 persones i es va tallar l’accés a Sant Llorenç Savall per diverses carreteres.
Posteriorment es tallarien altres vials com la carretera de Talamanca, a l’alçada dels Rourets, perquè el foc amenaçava amb afectar el Coll d’Estenalles. Al vespre, el foc havia arrasat 1.000 hectàrees. Va ser l’endemà, quan es van descobrir els cadàvers de cinc persones, mortes asfixiades en un masia coneguda com la Cabana d’en Felip.
Eren dies de molta calor i el foc va fer que les temperatures, a Terrassa, arribessin fins als 40 graus. La ciutat es va deslliurar de les flames, però des de diversos punts es podien veure en la llunyania les columnes de foc, com les que arribaven de darrere La Mola, i un cel de color carbassa. L’espectacle era dantesc.
Més de 4 milions d’arbres cremats
El 12 d’agost els dos fronts es van unir en un. Vent i fum també van dificultar la feina dels mitjans aeris. A mitja tarda es començava a controlar l’incendi. El dia 13 va ser un dia de relativa treva. Tot i que el foc no estava controlat del tot, el perímetre no va créixer més. Sí que hi va haver però, revifades, la més preocupant, entre Talamanca i Mura. Altres esforços es van concentrar a Montcau, Monistrol de Calders, Granera i Gallifa.
El dia 16 es va donar l’incendi per apagat. Durant dies posteriors, però els mitjans terrestres i alguna dotació terrestre van continuar remullant el perímetre de l’incendi. En total en aquest incendi forestal van ser mobilitzats 2.035 bombers, 291 vehicles terrestres i 29 mitjans aeris i va cremar més de 4 milions d’arbres.
Segons dades dels agents rurals, un cop extingits els diferents focus, el municipi amb més hectàrees cremades va ser Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental) amb prop de 2.000 ha. El va seguir Granera (Vallès Oriental), amb gairebé 1.300 ha. A més, es van cremar 500 ha a Monistrol de Calders (Bages), més de 300 a Mura (Bages), més de 375 a Gallifa (Vallès Occidental) i més de 100 a Castellterçol (Vallès Oriental). Del total de les prop de 4.600 ha cremades, 3.790 corresponen a superfície arbrada i 723 a espais protegits inclosos al Pla d’espais d’interès natural (PEIN), segons dades del Departament de Medi Ambient.
