MónTerrassa
Maria dels Àngels Busom: “Sempre he intentat ajudar les persones”

Maria dels Àngels Busom i Olivella (Martorell, 1941) ha estat una de les tres seleccionades com a Terrassenca de l’Any 2021, guardó que lliura el Centre Catòlic El Social. Terrassenca d’adopció, va venir a la ciutat a l’edat de 7 anys, ha estat reconeguda per la seva tasca altruista en pro de les persones més vulnerables, sobretot amb projectes vinculats a la parròquia del Carme. Món Terrassa ha parlat amb ella per saber com ha rebut el guardó i de què se sent més orgullosa. 

Quan li van comunicar que havia estat designada Terrassenca de l’Any?

El dia 1 de novembre, per Tots Sants, va ser quan oficialment em van dir que havia estat guanyadora del guardó. Un parell de dies abans m’havia trucat la Sílvia Torrente i em va dir si podíem quedar per xerrar una estona a la seu del Social. Vaig presentar-me i m’ho va dir, però la veritat és que no em va enredar perquè m’havia posat la mateixa excusa que li havia dit al meu marit l’any 2016, quan va ser també guardonat. Així que ja ho sospitava (riu). 

Així no tenia coneixement que estava entre la llista de candidates?

No, desconeixia que estava dins de les persones nominades. Per mi és un goig i em fa molt feliç. Però ja li vaig dir a la Sílvia que em sorprenia que em toqués a mi, perquè a Terrassa, sortosament, tenim moltes persones que fan cosés per ajudar als altres. Em va somriure i em va dir que sí, però que havien presentat la meva candidatura i que jo havia estat l’escollida. La veritat és que n’estic molt agraïda i dono gràcies al bon Déu, que sempre el tenim al costat. 

S’ho esperava?

Suposo que el fet que el meu marit, en Francesc Torras, ja hagués estat reconegut feia que m’hagi agafat per sorpresa. I és que quan el van premiar des d’El Social em van dir que sabien que jo també estava molt implicada en la ONG Oberts al Món, però que els era impossible donar el premi a una parella al mateix temps. I que ho sentien. A mi no em va preocupar, jo vaig estar ben contenta per en Francesc, perquè en realitat és ell qui porta la batuta de l’entitat i tot el pes. Jo només ajudo amb tot el que puc.

Tot i que no és el primer cop, no és pas cosa habitual que els dos membres d’una parella hagin estat guanyadors del guardó…

M’han dit que serem el quart matrimoni en què els dos han estat reconeguts amb el Terrassenc de l’Any. I crec que té molt mèrit perquè cadascuna d’aquestes persones ha estat reconeguda per la seva tasca particular. A mi, per exemple, em tenien associada a l’ONG, però després van descobrir que he estat implicada en moltes altres coses altruistes al llarg de la vida, a través de la parròquia del Carme. Sempre he intentat ajudar les persones.

Maria dels Àngels Busom, amb el seu marit Francesc Torras, ambdós guardonats com a Terrassencs de l’Any, en diferents edicions | Ramon Navarro

Per exemple a través del Projecte “Problemàtica Social”?

Sí, vaig participar activament en el projecte “Problemàtica social” de la parròquia del Carme, ajudant a les famílies que ho estaven passant més malament, parlant amb l’assistent social, cercant solucions per pagar factures o proporcionant aliments i roba… Fins i tot vam ensenyar a cosir moltes dones que, més endavant, van aprofitar els coneixements per guanyar-se alguns diners amb encàrrecs de sorgits. 

Un dels punts destacats per haver guanyat el premi és la seva participació en La Taula de Nadal.

Exacte, des de fa deu anys que gestiono i organitzo, juntament amb altres persones, la Taula de Nadal. És una acció que realitzem cada 25 de desembre amb persones que no tenen recursos o que viuen i estan soles. Son persones que ens deriva la Fundació Busquets i que acollim a la parròquia del Carme en un dia tant especial. Es mereixen també un dia en què tinguin la taula ben parada, compartint vivències i explicant les seves preocupacions. I ens fa molta il·lusió tenir l’ajuda dels monitors de l’esplai Boterut, que per ells és una gran experiència, i del cuiner de l’escola del Carme.

Amb la Covid, deu haver estat complicat fer el dinar.

L’any passat, per culpa de la pandèmia, no va ser possible fer-lo. Però des dels organitzadors vam demanar que aquells diners que es destinaven a comprar el menjar per preparar l’àpat, aquest cop fossin donats en metàl·lic a la parròquia. I tots els diners recaptats van ser donats a Càritas, que anaven molt ofegats per la gran quantitat de gent atesa, que s’ha incrementat amb la crisi sanitària. 

I aquest any?

Aquest any encara no ho tenim decidit del tot. Tenim la reunió del Consell (el passat cap de setmana) per acabar de veure si ho tirem endavant. Tot fa pensar que sí, perquè el pare Jose, el nou rector, ens ha comentat que li sembla que podem fer-ho, mantenint totes les precaucions i mesures de seguretat i d’aforament. 

Sap qui són els altres dos guanyadors? Els coneix?

No ens coneixíem o fa molts anys que no ens vèiem. De fet, d’aquí uns dies serà el moment que ens trobem cara a cara, hem parlat per telèfon però no és el mateix. Amb el Jordi Grau no ens coneixem però amb la Maria Jesús vam coincidir quan les dues érem molt jovenetes al Conservatori de Terrassa, segurament fent solfeig. Ella potser no es recorda de mi però jo sí que quan em van dir el seu nom la vaig recordar. Aleshores jo estudiava a l’escola de música. Va arribar un moment que em van demanar que havia de dedicar 3 hores al dia al piano, i clar, jo treballava matí i tarda com a cosidora d’errades, i em va ser impossible compaginar-ho. Vaig haver de deixar-ho. 

Nou comentari

Comparteix