Ha estat una novetat respecte a les anteriors manifestacions feministes del 8M a Terrassa, en la celebració precisament dels 40 anys del Casal de la Dona. Per primer cop, la desfilada que ha començat com de costum aquest diumenge al migdia a la plaça de la Dona, en comptes d’anar cap al Raval de Montserrat davant de l’Ajuntament no només ha baixat per l’avinguda de Barcelona sinó que, després, ha continuat cap a l’est pels carrers de Ca n’Anglada, parant en la coneguda en el seu moment com a plaça Roja, travessant l’avinguda del Vallès i acabant en els recentment inaugurats Jardins d’Eva Abad, a Torre-sana, en record de la metgessa del CAP assassinada pel seu marit el 2019. Ho han fet 2.000 persones, segons la Policia Municipal, encapçalades per la pancarta lema d’aquest any: 50 anys de feminisme. La lluita continua!.
En alguna ocasió anterior, també s’havia baixat per l’avinguda de Barcelona, però després la comitiva girava una altra vegada cap al centre urbà. De fet, la manifestació d’enguany estava formada per una desena de col·lectius representant diferents barris de la ciutat: Grup de Dones Montserrat Roig de La Maurina, Grup de Dones amb Iniciativa de Can Palet, Dones de Ca n’Anglada, Grup de Dones de Torre-sana, als quals s’hi afegien les Dones d’Aigua, Les Partisanes, Les Puntaires, Grup de Dones Pensionistes o les Castelleres de Terrassa, que han obert la concentració al costat del monument a la Dona Treballadora amb un pilar de quatre.
Un manifest combatiu davant la parròquia de Sant Cristòfor
Aquest nou itinerari també ha ofert la possibilitat de contrastar la marea lila feminista amb carrers més populars i multiculturals, on les pancartes, banderoles i consignes es barrejaven amb famílies de tots els orígens i condicions que passaven pels costats. Sota el crit més sentit de Sense les dones, no hi ha revolució!, i una nodrida representació de la majoria dels grups municipals amb les caps de llista del PSC, Eva Candela, Junts, Meritxell Lluís, i ERC, Ona Martínez, la primera parada simbòlica s’ha produït a la plaça de Ca n’Anglada, que sota el franquisme es va rebatejar com a plaça Roja perquè els mateixos capellans de la parròquia de Sant Cristòfor feien sermons marxistes i era un nucli de lluita contra el franquisme.
“Davant l’ofensiva de la ultradreta que vol esborrar drets conquerits i frenar impuls al moviment feminista, afirmem amb determinació que la lluita continua!”, s’ha proclamat des de les escales de la parròquia a l’inici d’un manifest llegit a sis veus. “Estem aquí per reivindicar un sistema laboral just, que garanteixi la igualtat real, erradiqui la bretxa salarial i acabi amb la precarietat”, s’ha reivindicat fent esment, entre altres sectors, de “dones migrades, cures, salut, residències, comerç, atenció domiciliària, treball a la llar, venda ambulant i treball sexual”.
També s’ha reclamat pensions dignes, un desplegament efectiu de la Llei de Dependència i Serveis Públics, polítiques eficaces contra la violència de gènere, s’ha defensat l’ecofeminisme, la fi de les quotes de custòdia de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), el tancament del Centre d’Internament d’Estrangers de la Zona Franca, l’aprovació de la Iniciativa Legislativa Popular de regularització d’immigrants i s’ha advertit dels desdonaments a famílies vulnerables com un altre mètode de violència. A més, de posar èmfasi en les condicions de vida de les dones i nenes en zones de guerra, per a qui es demana “alçar la veu per a condemnar la situació de vulnerabilitat en què malviuen dia rere dia”.
I alhora s’ha posat especial incidència en la pressió estètica que s’exerceix sobre la infància. “Estem veient una tendència alarmant amb nenes de cinc anys submergides en rutines de skin care, tractaments de bellesa, obsessionades amb una estètica perfecta”, han denunciat en el manifest l’Assemblea 8M de Terrassa. “Els nostres cossos no són una tendència ni una mercaderia”, han recalcat, tot demanant el dret d’aquestes menors “a ser nenes”.
La lluita de les treballadores de la Llar Residencial Sant Llàtzer
Després, s’ha donat la paraula a les treballadores de la Llar Residencial Sant Llàtzer del Consorci Sanitari de Terrassa (CST), que fa temps que es mobilitzen per a millorar les seves condicions de feina. “Denunciem un capitalisme salvatge, que fa negoci amb la vellesa i la dependència”, ha dit indignada una d’aquestes treballadores en nom de les seves companyes. “No som un número amb balanç i beneficis perquè la dignitat de les persones a qui cuidem és indestriable de la nostra dignitat laboral”, ha continuat. “Si nosaltres estem precaritzades, el sistema de cures està malalt”, ha emfatitzat, tot enumerant la necessitat d’uns sous dignes, horaris conciliables amb la vida familiar i millors ràtios per persona ingressada, a més de ser reconegudes dins el conveni SISCAT com la resta del personal sanitari de la Generalitat.
Els parlaments de col·lectius s’han tancat amb les Rudes Rebels, un grup feminista anticapitalista que no ha pogut fer el seu taller de protecció conta l’extrema dreta tal com havien anunciat a causa del temps, tot i que la pluja sí que ha respectat la desfilada durant les dues hores que ha durat. “Som aquí a Terrassa, aquest 8 de març, perquè sabem que el feixisme no arriba de cop”, han fet valdre en el seu manifest. “S’amaga dins del niu de la normalitat democràtica i treu el cap quan les circumstàncies li són favorables”, han previngut, tot fent una relació d’aquest malestar social: “precarietat, habitatge impossible, futur robat”. “No ens salvarà el retorn al passat i no tornarem a cap cuina, a cap armari, a cap silenci”, han acabat proclamant.
Una desfilada unitària entre els diferents grups
Un cop arribada la desfilada als Jardins d’Eva Abad i repetit el manifest del 8M amb alguna altra intervenció espontània, s’han corejat els himnes feministes Les criades i Cant de lluita, del grup Roba Estesa, de la mateixa manera que davant la parròquia de Sant Cristòfor s’ha ballat al ritme de l’Ay, mama, de Rigoberta Bandini. “Faig una valoració molt positiva de la manifestació”, ha declarat a MónTerrassa la presidenta del Casal de la Dona, Mercè Gómez. “Hi ha hagut una gran participació dels grups de dones de barris, i així hem fet la pinya”, ha dit satisfeta. “Teníem ganes de trencar amb les manifestacions només al centre de la ciutat ja fa temps”, ha reconegut.
A més, la presidenta del Casal de la Dona s’ha mostrat contenta que la desfilada a Terrassa hagi estat unitària, a diferència d’altres ciutats com a Barcelona, amb la incorporació de les Rudes Rebels. “Tenim el lema que hi ha molts més punts que ens uneixen que no pas ens separen”, ha puntualitzat. “El patriarcat ja fa que ens dividim pels temes de la prostitució i trans”, ha reconegut. “Però el Casal no posa línies vermelles i mirem el que ens uneix: bretxa salarial, el tracte de la immigració, el treball precari més feminitzat de les cures i altres sectors”, ha donat Gómez com a exemples d’objectius comuns en la celebració d’aquests cinquanta anys de feminisme.
