El 27 d’octubre de 1967 va tenir lloc una manifestació convocada per Comissions Obreres en el marc d’una jornada de protesta a Espanya contra l’atur, els expedients de crisi i la llibertat dels militants obrers empresonats. La jornada va transcórrer en general pacíficament, excepte a Madrid i a Terrassa. En record d’aquella tràgica jornada, aquest divendres al Parc dels Catalans es retrà homenatge a les víctimes amb un acte de record i descoberta d’una placa commemorativa. Serà a les sis de la tarda.
Què va passar?
A les set de la tarda d’aquell 1967, prop de 500 persones es van concentrar al final de la Rambla d’Ègara darrera una pancarta que reivindicava «Sindicats lliures», «Llibertat» i «Fora el salari de 96 pessetes». Van recórrer uns 100 metres i la policia va carregar violentament contra els manifestants, provocant la dispersió del grup. Alguns van ser acorralats al pas a nivell de la carretera de Montcada. Davant dels cops de porra es van defensar llançant rocs de la via del tren. Aleshores, la policia va utilitzar armes de foc i va ferir de bala un manifestant. Es va iniciar una batalla campal on la policia va haver de retirar-se momentàniament amb uns quants ferits a les seves files. Es va produir una altra càrrega, utilitzant de nou armes de foc i ferint dos manifestants més.
La policia es va organitzar un altre cop, produint-se una nova càrrega amb el resultat de nou ferits, uns de bala i altres de pedres. La situació va esdevenir tant crítica que van arribar destacaments de poblacions veïnes i reforços de la Guàrdia Civil per poder, finalment, controlar la Rambla i els carrers dels voltants. La manifestació va acabar amb la detenció de desenes de manifestants, especialment militants de Comissions Obreres i del PSUC. També les comunitats cristianes de base foren objecte de repressió. La jornada tingué un fort ressò mediàtic.
El 7 de novembre la Policia i la Guàrdia Civil van ocupar la ciutat desplegant nombroses forces pels seus carrers. Es van realitzar detencions a domicili de persones incloses en llistes de «subversius», fins i tot de joves de la JOC i alguns sacerdots. D’aquesta forma, Terrassa es va convertir en una icona de la lluita contra la dictadura.
