!--akiadsense-->
Els pastissos de xocolata, els ous de colors i les figures impossibles de fer de xocolata que vesteixen aquests dies de Setmana Santa les pastisseries catalanes, tenen un origen bastant antic lligat al cristianisme; la tradicional Mona de Pasqua. Denominació que prové del terme àrab “munna” que significava “provisió de la boca”. Aquest dolç es consumeix coincidint amb el final de la Quaresma en el qual, tradicionalment, es duia a terme un període de dejuni i abstinència d’un bon nombre d’aliments.
La tradició marcava que el padrí de bateig o avi regalava al seu fillol/a o net/a una coca com a símbol de protecció. Aquesta portava tants ous durs com anys tenia aquest i l’edat màxima era als 12 anys. El lliurament de la Mona es feia Diumenge de Resurrecció, en principi després de missa, tot i que actualment no sempre es va a missa i, el Dilluns de Pasqua es reunien tots per menjar-la. Una vegada feta la comunió, l’infant deixava de rebre la Mona.
Encara que l’ingredient protagonista de la Mona de Pasqua és la xocolata, les primeres mones que van aparèixer, a Aragó, a Catalunya i a altres regions, van ser treballades amb massa de pa comú, per posteriorment passar a la massa de bescuit i ous durs, símbol de fertilitat al món pagà. Més tard s’afegiria la xocolata que va entrar a Europa procedent d’Amèrica per Barcelona. Va ser a la fi del segle XIX quan va aparèixer a França el costum de fer peces de xocolata en forma d’ou.
La tradició segueix viva
Les mones actuals presenten una gran diversitat de figures i formes encara que abans generalment eren rodones. Inicialment, la mona era una massa de coca elaborada amb sucre i d’altres llaminadures amb ous durs a sobre, i, amb el temps, els ous es van tornar de xocolata i a la fi van esdevenir la base de la mona. Avui dia, a Catalunya, la tradició dels ous de Pasqua i la Mona segueix molt viva. Amb el temps, les mones han anat canviant de forma i composició i de l’antiga massa de pastís amb ous, s’ha passat al pastís de xocolata o a les figures de xocolata a les quals estem habituats avui dia. Actualment, molts fillols van a casa dels padrins el Dilluns de Pasqua per a menjar les seves mones tal com ho han fet les generacions al llarg dels anys. A més, ja no hi ha un límit d’edat per rebre la mona. D’altra banda, també cal destacar que avui dia, molts pastissers competeixen per fer la mona més espectacular i elaborada.
!--akiadsense-->
