Odissea legal d’una família de Terrassa que viu en un pis, però que l’Ajuntament considera que és un local. L’any 2020, M.A.A., va adquirir un immoble al carrer de la Mare de Déu de la Fuencisla. Amb cèdula d’habitabilitat vigent i inscrit en el Registre de la Propietat i consta al Cadastre, els egarencs es troben que des de l’Ajuntament de Terrassa considera il·legal el canvi d’ús de l’immoble.
Davant aquesta situació, el Consistori va emetre una resolució el març de 2023 ordenant una sèrie de mesures coercitives, incloent-hi una multa de 2.000 euros i “l’enderroc i adequació de finca per a impedir l’ús d’habitatge en un termini d’un mes”, així com noves sancions en cas d’incompliment. El propietari va presentar un recurs contenciós administratiu sol·licitant la suspensió d’aquestes mesures.
El tribunal, en avaluar el cas, va considerar que les obres d’enderroc i adequació comportarien “perjudicis irreparables” per al recurrent i ha concedit la suspensió cautelar de les mesures. D’aquesta manera, el propietari no està obligat a procedir amb les obres de demolició ni a pagar les multes fins que es resolgui el recurs principal. La família, que compta amb un dels integrants amb discapacitat, continua amenaçada de ser desnonada, però encara té temps d’intentar salvar la llar.
Plataforma 2015 reclama que s’arxivi l’expedient de desnonament
I en aquest punt es troben actualment. I des de la Plataforma 2015 Accés a l’Habitatge han volgut visibilitzar el cas per intentar aconseguir una solució favorable a la família terrassenca. L’entitat denuncia una “greu incongruència” entre administracions públiques, ja que “malgrat tenir tota la documentació legalment requerida, l’Ajuntament no reconeix la validesa d’aquests documents, i s’enfronten a un procediment administratiu que pot derivar en un desnonament”.
El portaveu de la Plataforma, l’enginyer i API Jose Maria Coderch, ha subratllat que “exigim l’arxivament immediat de l’expedient de desallotjament. No té cap sentit que, després de comprar les seves propietats davant notari, ara els ajuntaments no els reconeguin. Si hi hagués hagut alguna irregularitat, els notaris no haurien donat la seva autorització per realitzar les compravendes”. El portaveu també ha agregat que “els ajuntaments no tenen potestat per interpretar la llei d’aquesta manera. La seva funció és garantir el compliment de la normativa, no substituir el criteri dels jutges. És responsabilitat dels tribunals resoldre qualsevol discrepància legal, no dels ajuntaments”.
L’entitat lamenta que la família ha demanat suport als serveis socials, per poder accedir a un lloguer públic, però que “la petició ha estat denegada”. Per això, interpel·len directament a l’alcalde Jordi Ballart per reclamar-li que, no només anul·li el procediment legal iniciat, sinó que “garanteixi alternatives residencials a qualsevol família que enfronti una situació de desallotjament”. Plataforma 2015 exigeix que l’Ajuntament implementi polítiques “que prioritzin el dret a l’habitatge digne sobre criteris tècnics i/o urbanístics”.
