Amb 95 anys, i a punt de fer-ne 96 el proper agost, el terrassenc Fernand Tapiolas ha rebut recentment la més alta distinció de la República Francesa: la Legió d’Honor. Potser el seu nom no diu gaire a molts ciutadans de la Terrassa d’avui, però la seva història és una d’aquelles que mereixen ser rescatades de l’oblit. Nascut a la nostra ciutat l’any 1929, Tapiolas és un dels últims testimonis vius d’una generació marcada per l’exili, la guerra i la lluita per la llibertat. Aquella mateixa lluita que, fa vuitanta anys, va alliberar Europa del nazisme de Hitler i del feixisme de Mussolini. Una lluita en què, amb només quinze anys, Fernand Tapiolas va decidir implicar-s’hi activament.
Després de la caiguda de la República i la victòria franquista a la Guerra Civil, orfe de mare, Fernand va fugir a França amb la seva germana i una família amiga, com tants milers de catalans que travessaven la frontera. Tenia només nou anys. Un cop establert a la localitat de Fumel, al sud-oest de França, es va adaptar ràpidament al país d’acollida: va aprendre francès i va aconseguir el graduat escolar. Però l’exili tampoc no va ser fàcil, ja que ben aviat França quedaria ocupada per l’Alemanya nazi.
La Resistència
El pare de Fernand, el també terrassenc Llorenç Tapiolas i Vancells, també va creuar la frontera. Després de passar pels camps d’internament de la Catalunya Nord, va reunir-se amb la família. A Fumel, mentre treballava en una fàbrica metal·lúrgica, va liderar un grup d’exiliats espanyols dins la Resistència francesa, el moviment que lluitava contra l’ocupació nazi. Llorenç era un militant actiu de la CNT-FAI que havia participat en l’assalt a l’Ajuntament de Terrassa l’any 1932, un episodi de la història local que pretenia proclamar el comunisme llibertari. Com a conseqüència, va passar uns anys a la presó Model de Barcelona. A França, pare i fill van compartir l’anhel de llibertat, tot i que Llorenç va morir l’any 1945, poc abans del final de la guerra.
En aquest context, i tot i tenir només quinze anys, Fernand no va dubtar a prendre partit. Es va allistar voluntàriament a la lluita contra el nazisme, ingressant al Bataillon de Volontaires Espagnols el 22 de desembre de 1944. Aquell jove d’1,54 metres, cabell castany, ulls marrons i encara sense bigoti –segons el seu carnet d’identificació militar de les Forces Franceses d’Interior (FFI)– no va combatre al front, però va participar en accions de sabotatge i emboscades.
Mig any després, el triomf dels aliats era ja una realitat. Mussolini va ser executat el 28 d’abril de 1945, Hitler es va suïcidar el 30 d’abril, i el 7 de maig l’Alemanya nazi signava la seva rendició, que es feia efectiva l’endemà. El 8 de maig de 1945, ara conegut com el Dia de la Victòria a Europa, es convertia en una fita històrica. Malgrat tot, la guerra mundial continuaria encara uns mesos més en altres fronts. I alguns règims totalitaris, com el franquisme, sobreviurien dècades. Fernand Tapiolas no tornaria mai a viure a Espanya.
Bomber i pare de família
Establert definitivament a França, concretament al municipi de Villebrumier, Fernand Tapiolas va dedicar la seva vida al servei dels altres. Després de la seva militància a la Resistència, va assolir el grau de sergent a l’exèrcit francès. Es va casar amb Aurore l’any 1953 i va obtenir la nacionalitat francesa l’any següent. El 1955 es va convertir en un dels primers bombers del seu poble, on va treballar durant 36 anys, acumulant milers de serveis i catorze medalles al mèrit.
A més de la seva tasca professional, Fernand és pare de tres fills, alguns dels quals també han dedicat la seva vida al servei públic. Té nets i besnets, i és una figura molt estimada al poble que el va acollir i on ha viscut tota la seva vida adulta.
Amb motiu del 80è aniversari de l’Alliberament de França i la fi de la Segona Guerra Mundial, el Govern francès ha atorgat a Fernand Tapiolas la distinció de Cavaller de la Legió d’Honor, en reconeixement a la seva trajectòria com a combatent i membre actiu de la Resistència. També han estat distingits altres veterans que van participar en aquell conflicte bèl·lic.
La cerimònia de lliurament de la Legió d’Honor va tenir lloc el 15 de febrer de 2025, al seu poble de Villebrumier, on els veïns van retre homenatge a una vida marcada per la valentia i el compromís.
